Rutè
| русиньскый a Ucraïna, łemkowski a Polònia, (бачваньска) руска бешеда o (бачваньски) руски язик a Vojvodina | |
|---|---|
| Altres noms | Rusin, Rusyn |
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 610.000 |
| Oficial a | Eslovàquia, Vojvodina |
| Autòcton de | Vojvodina (Sèrbia), Transcarpàcia (Ucraïna) |
| Estat | Eslovàquia, Sèrbia, Ucraïna, Polònia, Hongria, Romania i diàspora (Canadà, Estats Units) |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet rusí i alfabet ciríl·lic |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ry |
| ISO 639-2 | sla |
| ISO 639-3 | rue |
| SIL | RUE |
| Glottolog | rusy1239 |
| Linguasphere | 53-AAA-ec |
| Ethnologue | rue |
| UNESCO | 407 |
| IETF | rue |
El rutè, ruté o rúsyn[1] (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.[2] La qüestió de si es tracta d'una llengua a part per si sola, d'un dialecte o de diversos dialectes de l'ucraïnès és una disputa que duen a terme lingüistes i nacionalistes de diversa ideologia (com pel que fa al macedònic respecte al búlgar). Per als sociòlegs, i en el pla juridicopolític, existeixen almenys dues llengües ausbau rutenes, reconegudes com a llengües oficials de ple dret i ensenyades oficialment: el rutè carpàtic, a la República d'Eslovàquia (oficial als municipis on és parlada per més del 20% de la població), i el rutè pannònic (rusnak),[3][4] a la província autònoma sèrbia de Vojvodina. D'altra banda, n'hi ha diversos dialectes, entre els quals el lemko, que és parlat a Polònia per unes 50.000 persones, el boiko o el hutsul.
Històricament, els rutens eren les poblacions eslaves orientals de l'actual Ucraïna (a la qual ha estat annexada la Rutènia Carpàtica o Transcarpàcia) i dels voltants, que han adoptat el ritu uniat (vegeu Església grecocatòlica ucraïnesa) més que no el credo ortodox.[5] La dispersió dels rutens per les diverses parts de l'Imperi austrohongarès, per una política de migració organitzada, ha tingut com a resultat la diferenciació dels dialectes parlats, que han estat erigits en dues llengües ausbau distintes al segle xx.
Referències
[modifica]
- ↑ Moser, Michael. Rusyn: A New-Old Language In-between Nations and States (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2016, p. 124–139. DOI 10.1007/978-1-137-34839-5_7. ISBN 978-1-137-34839-5.
- ↑ Moskal, Marta «Les minories lingüístiques de Polònia en el marc de l'adhesió a la UE». Noves SL. Revista de Sociolingüística, Primavera/Estiu 2004.
- ↑ Plišková (Plishka), Anna. Language and National Identity : Rusyns South of Carpathians / Jazyk a národná identita : Južnokarpatskí Rusíni / Язык і народна ідентіта : Южнокарпатьскы Русины. Boulder: East European Monographs, 2009, p. 17, 37, 67.
- ↑ Magocsi, Paul Robert. With Their Backs to the Mountains: A History of Carpathian Rus? and Carpatho-Rusyns (en anglès). Central European University Press, 2015-11-30, p. 3, 5, 134, 154, 222-224. ISBN 978-615-5053-46-7.
- ↑ «rutè». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 maig 2022].
