Ruta Nacional 5 (Argentina)
La Ruta Nacional 5 Enginyer Pedro Petriz (Decret n.º 251, 31/07/1977) és una carretera argentina, que uneix les províncies de Buenos Aires i La Pampa.
S'estén entre el quilòmetre 62 de la ruta nacional 7 i Santa Rosa, amb un recorregut de 545 km, totalment asfaltats.
Ciutats
[modifica]Les ciutats i pobles pels quals passa aquesta ruta de nord-est a sud-oest són els següents (els pobles entre 500 i 5000 hab. figuren en itàlica).
Província de Buenos Aires
[modifica]
Recorregut: 460 km (km 62 a 522)
- Partit de Luján: Luján (km 65), Jáuregui (km 73) i Olivera (km 81).
- Partit de Mercedes: Gowland (km 91) i Mercedes (km 97).
- Partit de Suipacha: Suipacha (km 126).
- Partit de Chivilcoy: Chivilcoy (km 159).
- Partit de Alberti: Alberti (km 189).
- Partit de Bragado: Mechita (km 202), Bragado (km 210) i Comodoro Py (km 230).
- Partit de Nou de juliol: Patricis (km 250), Nou de juliol (km 264) i French (km 276).
- Partit de Carlos Casares: Carlos Casares (km 313).
- Partit de Pehuajó: Pehuajó (km 364), Francisco Madero (km 384) i Juan José Passo (km 404).
- Partit de Trenque Lauquen: Beruti (km 421) i Trenque Lauquen (km 445)
- Partit de Pellegrini: Pellegrini (km 496).
Província de la Pampa
[modifica]Recorregut: 85 km (km 522 a 607)
- Departament Catriló: Catriló (km 526), Lonquimay (km 544) i Uriburu (km 567).
- Departament Cabdal: Anguil (km 581) i Santa Rosa (km 607).
Cabines de peatge i serveis
[modifica]Les estacions de serveis i peatges d'aquesta carretera sónː
- km 86: Cabina de peatge (Olivera)
- km 107: Estació de servei YPF (Mercedes)[1]
- km 126: Estació de servei YPF (Suipacha)
- km 126: Estació de servei Petrobras (Suipacha)
- km 157: Estació de servei Shell (Chivilcoy)
- km 159: Estació de servei Petrobras (Chivilcoy)
- km 159: Estació de servei ACA (Chivilcoy)
- km 159: Estació de servei YPF (Chivilcoy)
- km 189: Estació de servei YPF (Alberti)
- km 210: Estació de servei Shell (Bragado)
- km 244: Cabina de peatge (Nou de juliol)
- km 244: Àrea de descans El Fogó (Nou de juliol)
- km 264: Estació de servei ACA (Nou de juliol)
- km 312: Estació de servei Shell (Carlos Casessis)
- km 365: Estació de servei Shell (Pehuajó)
- km 383: Estació de servei YPF (Francisco Madero)
- km 429: Cabina de peatge (Trenque Lauquen)
- km 430: Àrea de descans
- km 446: Estació de servei YPF Petrolauquen (Trenque Lauquen)
- km 451: Estació de servei ACA (Trenque Lauquen)
- km 477: Àrea de descans
- km 495: Àrea de descans
- km 496: Estació de servei YPF (Pellegrini)
- km 606: Estació de servei YPF (Santa Rosa)
Història
[modifica]El 3 de setembre de 1935 la Direcció nacional de Vialidad va difondre el seu primer esquema de numeració de rutes nacionals. En aquest esquema la Ruta 5 començava en Zárate (denominat General Uriburu entre 1932 i 1946) en adreça sud-oest fins a Santa Rosa.[2] L'any 1943 es van produir diverses modificacions en el recorregut de diverses rutes nacionals, així es van canviar els extrems de la Ruta 5: des de Luján fins al paratge El Préssec, situat en la intersecció amb l'antiga Ruta Nacional 148 (actual Ruta Provincial 105) a 92 km a l'oest de Santa Rosa.
El Decret Nacional 1595 de l'any 1979 va prescriure que el tram a l'oest de la ciutat de Santa Rosa es va cedir a la Província de la Pampa.[3] Actualment aquest tram pertany a la Ruta Provincial 14.
Gestió
[modifica]En 1990 es van concedir amb cobrament de peatge les rutes més transitades del país, dividint-se aquestes en corredors viaris. En 1993 es va concedir la Xarxa d'Accessos a Buenos Aires.
D'aquesta manera, en 1990 l'empresa Noves Rutes es va fer càrrec del Corredor Vial número 17, que inclou la Ruta 5 entre els km 66 i 606, des de Luján (Buenos Aires) fins a Santa Rosa (La Pampa), instal·lant peatges en Olivera (km 86), Nou de juliol (km 244) i Trenque Lauquen (km 428).[4][5]
En 1993 es va licitar l'Accés Oest juntament amb la Ruta Nacional 5 en el tram comprès entre el km 62 (intersecció amb l'Accés Oest) i el km 67). L'empresa Grup Concessionari de l'Oest es va fer càrrec al juliol de 1994.
En 2003 es vencien els contractes de concessió dels Corredors Vials, per la qual cosa es va modificar la numeració dels corredors vials i es va dir a nova licitació, sent el guanyador del Corredor Vial número 2 l'empresa Autovia Oest. Aquest corredor s'estén en aquesta ruta en el tram comprès entre el km 65 i el 606. A partir de l'any 2010 es va fer càrrec d'aquest camí la unió transitòria d'empreses Corredor d'Integració Pampeana a l'oest de Carlos Casessis.[6]
Autopista fins a Carlos Casares
[modifica]L'empresa de construcció Homaq té un projecte d'iniciativa privada presentat en l'Organisme de Control de les Concessions Viàries (OCCOVI) que consisteix en la construcció, el manteniment, l'administració i l'explotació en concessió d'un tram de l'actual ruta 5, entre Luján i Carlos Casessis. Els treballs involucrats s'executaran en un termini de concessió de 30 anys, dividits en etapes, i en nou seccions.
En el primer tram comprès entre la intersecció amb la ruta provincial 47 en Luján i la Ruta Provincial 41, en Mercedes, i de 30 quilòmetres aproximadament, Homaq proposa fer-se càrrec del manteniment de les calçades de l'autopista actualment en construcció amb fons nacionals.
A més, el projecte contempla la intervenció, des del quilòmetre 98 en Mercedes (Buenos Aires), fins al quilòmetre 316,60, en Carlos Casessis. Inclou, entre altres obres, la variant Chivilcoy (by-pass) de 7 quilòmetres de longitud.[7]
Obres previstes
[modifica]- Construcció de l'Autovia entre Mercedes (Buenos Aires) i Bragado (110 km)
- Construcció de Banquines Pavimentades Bragado – Carlos Casessis (100 km)
- La suma total estimada per a aquest treball és de 1.000 milions de pesos
Referències
[modifica]- ↑ «Estacions de serveis YPF a l'Argentina» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ Dirección Nacional de Vialidad. Caminos de la red nacional. Buenos Aires: J. Pesce, 1936, p. 99 pág.
- ↑ Direcció Nacional de Vialitat. «Decret Nacional 1595/79 amb comentaris», 2000. Arxivat de l'original el 2010-12-25. [Consulta: 4 març 2011].
- ↑ «Resolució 26/2003 de la Comissió de Renegociació de Contractes d'Obres i Serveis Publics». Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ Curti, Pablo Alejandro. Atles de rutes Firestone Argentina, Bolivia, Brasil, Xile, Paraguai, Uruguai. Buenos Aires: Editorial Cartomax, 2001. ISBN 987-97428-2-6.
- ↑ «Corredors Vials Nacionals - OCCOVI». Arxivat de l'original el 2014-03-30. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ «Autovia Luján – Carlos Casares, Ruta Nacional n.º 5, província de Buenos Aires». Arxivat de l'original el 2010-03-07. [Consulta: 9 abril 2016].