Vés al contingut

Ruta infernal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRuta infernal
Hell Drivers Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCy Endfield Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEarl St. John Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Kruse i Cy Endfield Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHubert Clifford Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeoffrey Unsworth Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJohn D. Guthridge Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRank Organisation Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 juliol 1957 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeEstudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0051713 FilmAffinity: 119564 Allocine: 29516 Rottentomatoes: m/hell_drivers Letterboxd: hell-drivers Allmovie: v94718 TCM: 77679 TV.com: movies/hell-drivers Archive.org: 1957-hell-drivers-ruta-infernal-desafio-al-miedo-cy-endfield-vose TMDB.org: 44940 Modifica el valor a Wikidata

Ruta infernal[1] (títol original en anglès: Hell Drivers) és una pel·lícula britànica dirigida per Cy Endfield, estrenada el 1957. El 1958 va estar nominada BAFTA al millor guió adaptat per John Kruse i Cy Endfield.[cal citació] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Quan surt de la presó, Joe "Tom" Yateley vol col·locar-se i troba una feina de xofer de camions per transportar grava pel ferrocarril. L'empresa té uns costums una mica particulars: Hawlett Trucking imposa els seus xofers, pagats segons el nombre de transports efectuats, amb una conducció perillosa, on es donen totes les violacions del codi de circulació. Enfrontat a la competició interna entre xofers, Tom Yateley s'obstina a destronar el millor d'ells, "Red", ajudat per dues persones: el seu amic i col·lega Gino, antic presoner de guerra italià instal·lat a Anglaterra.

Repartiment

[modifica]

Anàlisi

[modifica]

Ruta infernal és una pel·lícula realista, sobre la duresa de la condició social d'uns empleats, integrada en una pel·lícula d'acció eficaç.

Les seqüències rítmiques de conducció tracten metafòricament de les relacions de Tom amb la societat i amb els seus col·legues. En principi humil i solitari, a la recerca de rescat, quan és posat a prova, el personatge de Stanley Baker bascula entre un desafiament en principi interior (provar que mereix la seva situació, tanmateix poc envejosa), després enfront dels seus col·legues (provar que ell és el millor d'ells) per les verdaderes carreres-persecució, per tenir èxit en un duel amb Red, figura brutal i caricaturesca de l'empleat alienat pel seu treball, del qual hom s'assabentarà a conseqüència d'estar barrejat amb les manipulacions d'Hawlett Trucking. La pressió exercitada pel patró maquiavèlic afaiçona aquest antagonisme entre xofers que substitueix a poc a poc la camaraderia obrera, antagonisme cristal·litzat pels dos "caps forts " del grup, Tom i Red.

Tanmateix, si la pel·lícula porta aquesta intenció política amb una certa violència de posada en escena, el guió no es desfà d'un cert academicisme, sobretot amb la seva intriga amorosa convinguda (Tom rep les provocacions de Lucy de qui està profundament enamorat el seu millor amic), dels seus "cops de teatre" esperats (la mort del fidel Gino) o del seu final frustrant. Testimonia una relativa simplicitat dels personatges (Red el "boig", Gino el "sensible", Cartley el " covard" i els bruscos canvis d'actitud de Tom).

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 esadir.cat. Ruta infernal. esadir.cat. 
  2. «Hell drivers». The New York Times.

Bibliografia

[modifica]
  • Monthly Film Bulletin, num. 283 (anglès)
  • Cahiers du cinéma, num. 81, març 1958 (francès)

Enllaços externs

[modifica]