Vés al contingut

Ruten no ōhi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRuten no ōhi
流転の王妃 Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKinuyo Tanaka Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticShigeo Mano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMasaichi Nagata i Hiroaki Fujii (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióNatto Wada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaChūji Kinoshita (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKimio Watanabe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDaiei Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0385202 FilmAffinity: 615981 Letterboxd: the-wandering-princess Allmovie: v583556 TMDB.org: 256666 Modifica el valor a Wikidata

Ruten no ōhi (流転の王妃, La princesa errant) és una pel·lícula japonesa dirigida per Kinuyo Tanaka i estrenada el 1960. La pel·lícula és una ficció adaptada de la biografia homònima de Hiro Saga que es va casar amb Pujie, el germà de l'emperador de Manxukuo l'any 1937, i que així es va veure implicada en la política colonialista de l'Imperi del Japó.[1]

Sinopsi

[modifica]

Tòquio, 1937. Ryūkō és una noia despreocupada d'origen noble que somia amb ser pintora i viu amb els seus pares i la seva àvia en una casa familiar de luxe. Quan el general Asabuki es converteix en l'ambaixador de l'Exèrcit per proposar un matrimoni entre Ryūkō i Futetsu, el germà petit de l'emperador de Manxukuo, la família inicialment es mostra reticent. Però la raó política, el prestigi i una primera trobada on Futetsu va fer una bona impressió van acabar per convèncer la família i el matrimoni es va celebrar el 3 d'abril de 1937.

Ryūkō va marxar del Japó amb el seu marit, va ser presentada a l'emperador de Manxukuo i la parella es va traslladar a Hsinking. El 1938, Ryūkō va donar a llum una filla, Eisen, i el matrimoni semblava feliç. Aquest període de felicitat es va interrompre bruscament durant la invasió soviètica de Manxúria l'agost de 1945. Futetsu és fet presoner pels soviètics mentre Ryūkō i els seus parents es veuen obligats a fugir cap a Corea. Després de disset mesos marcats per llargues i esgotadores marxes, privacions i una estada a la presó de Yanji durant la qual l'emperadriu va morir de desnutrició i manca d'opi, Ryūkō i la seva filla Eisen finalment aconsegueixen tornar al Japó.

Eisen creix envoltada de la seva mare i els seus avis i es converteix en una jove juganera. Ryūkō finalment escolta del seu marit Futetsu, encara empresonat, i la parella es permet intercanviar cartes quan una nova desgràcia els afecta. La seva filla Eisen va ser trobada morta el desembre de 1957 al Mont Amagi, després del que sembla ser un suïcidi amorós.

Fotografia de casament de Pujie i d'Hiro Saga en 1937

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Uns mesos després de la publicació l'agost de 1959 de les memòries de Hiro Saga (sota el nom de Hiro Aishinkakura, pronunciació japonesa dels ideogrames del seu nom de casada, Hiro Aisin-Gioro), s'estableix un projecte de pel·lícula i es signa un contracte entre Hiro Saga, la seva filla petita Kosei, Kinuyo Tanaka, Machiko Kyō i Hideo Matsuyama, el director general de la Daiei. Des del primer moment, la pel·lícula està concebuda com una josei eiga (pel·lícula per a dones). En aquesta pel·lícula no només parla de dones i s'adreça a un públic femení, sinó que també està dissenyada per dones, amb Kinuyo Tanaka dirigint i Natto Wada escrivint el guió.[2]

Ruten no ōhi és la quarta pel·lícula dirigida per Kinuyo Tanaka i la primera que ha rodat en color. Va ser classificada la 26a entre les millors pel·lícules japoneses de 1960 per la revista Kinema Junpō.[2]

Notes i referències

[modifica]
  1. Irene Gonzalez-Lopez; Michael Smith. Tanaka Kinuyo. Nation, Stardom and Female Subjectivity. Edinburgh University Press, 2018, p. 155. ISBN 978-1-4744-0969-8. 
  2. 2,0 2,1 González-Smith, p. 158-159.

Enllaços externs

[modifica]