Sándor Petőfi
  | |
| Nom original | (hu) Petőfi Sándor |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (sk) Alexander Petrovič 1r gener 1823 Kiskőrös (Hongria) |
| Mort | p. 31 juliol 1849 (26 anys) Albești (Romania) (en)  , presumiblement |
| Causa de mort | mort en combat, presumiblement |
| Sepultura | cap valor |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Pápai Református Kollegium (en) (1841–1842) Piarista Gimnázium (1834–1835) Fasori Gimnázium (1833–1834) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, actor, traductor, escriptor |
| Partit | Opposition Party (en) |
| Nom de ploma | Rónai Sándor Andor deák |
| Carrera militar | |
| Rang militar | major |
| Conflicte | Revolució hongaresa de 1848 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Júlia Szendrey (1847–1849) |
| Fills | Zoltán Petőfi |
| Mare | Mária Hrúzová |
| Germans | István Petőfi |
Signatura  | |
    
  | |
Sándor Petőfi, (hongarèsˈʃaːndor ˈpɛtøːfi ; nascut Petrovics;[1][2] eslovac: Alexander Petrovič;[1] serbi: Александар Петровић - Kiskőrös, Hongria, 1 de gener de 1823 - Segesvár (Sighişoara en romanès), 31 de juliol de 1849) va ser un poeta en llengua hongaresa, tingut per un dels representants més rellevants del romanticisme hongarès i europeu, i capdavanter dels intel·lectuals que prepararen la revolució hongaresa del 1848. És l'autor de la Nemzeti dal (Cançó nacional), que es diu que va inspirar la revolució al Regne d'Hongria que es va convertir en una guerra per la independència de l'Imperi Austríac. El més probable és que va morir a la batalla de Segesvár, una de les últimes batalles de la guerra.
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Petőfi va néixer el matí de Cap d'Any de 1823, a la ciutat de Kiskőrös, Regne d'Hongria. La població de Kiskőrös era predominantment d'origen eslovac com a conseqüència de la política de reconstrucció dels Habsburg dissenyada per assentar, sempre que fos possible, els no hongaresos a les zones devastades durant les guerres otomanes.[3] El seu certificat de naixement, en llatí, menciona el seu nom com a "Alexander Petrovics",[1][2] on "Alexander" és l'equivalent llatí de l'hongarès "Sándor". El seu pare, István (Stephanus) Petrovics, era un carnisser del poble, hostaler i ell era un serbi de segona generació[4][5][6] o eslovac[7][8][9] immigrant a la Gran plana hongaresa.[10] La seva mare era eslovaca, Mária Hrúzová, que abans de casar-se havia estat serventa, establerts a Kiskőrös, un petit llogaret de la Gran Planura hongaresa. Tanmateix, Sándor Petőfi manifestà sempre, des de les seves primeres obres, un ferm sentiment de patriotisme hongarès.
Primeres obres
[modifica]El primer poema que va publicar, al maig del 1842, el signà com a Petrovics, però poc després substituí el cognom patern (que significa ‘fill de Pere’) per l'equivalent hongarès Petőfi, format amb l'antic hipocorístic de Péter: «Pető», i el sufix «fi», abreujament de «fiú»: ‘fill'. El pare, ambiciós i exigent, el 1828 l'envià a l'escola luterana de Kecskemét, el 1833 a l'institut evangèlic luterà Fasori, de Pest, on estudià dos anys, després a l'institut dels escolapis fins al 1835, i finalment, fins al 1839, a l'institut d'Aszód; però en perdre la seva modesta fortuna renegà del fill per la seva manca de profit, i des d'aleshores el jove Sándor s'uní a una companyia d'actors i va fer papers secundaris al Teatre Nacional, recorregué el país, sovint a peu i passant fam, com a actor ambulant, soldat (del 1839 al 1841), de nou actor, i finalment estudiant a Pápa, prop de Veszprém. El 1844, havent aconseguit un treball de redactor d'una revista a Pest, publicà el seu primer recull de poemes, amb el suport de Mihály Vörösmarty, amb el qual col·laborà, juntament amb el seu amic János Arany, en un projecte de traducció a l'hongarès d'obres de Shakespeare. D'aquesta època són alguns dels seus poemes d'exaltació visionària i profètica (Un pensament que em turmenta, Els poetes del segle XIX, El judici). El 1847 es casà amb Júlia Szendrey, amb la qual tingué un fill, Zoltán, l'any següent. Arran del seu primer llibre es veié convertit en un poeta celebrat arreu del país i atacat per la crítica conservadora. Algunes de les seves cançons d'estil popular acabarien formant part del folklore del país. En Joan el Paladí, poema èpic d'esperit democràtic, popular i romàntic, sintetitza les històries contades pels vells i el món dels contes i les balades populars. El martell del poble i L'apòstol, en un estil fluent i imaginatiu, fan costat a la seva poesia política, impregnada de les idees de la revolució francesa. El seu poema Cant Nacional, llegit per ell davant una multitud revoltada el 15 de març del 1848, és la culminació dels seus poemes incitant a la revolució i a la lluita per la independència d'Hongria. Desaparegut en la batalla de Segesvár contra els russos, favorables als Habsburg, en la qual participà com a ajudant de camp del famós general Józef Bem, revolucionari polonès exiliat, se suposa que hi trobà la mort, com havia presagiat ell mateix, i des d'aleshores és considerat com a heroi i poeta nacional.[11][12]
Traduït mentre encara vivia a l'alemany i al txec, admirat per Nietzsche i per Victor Hugo, a la seva mort esdevingué per a l'Europa occidental el símbol de la llibertat hongaresa i l'ideal de la poesia sense artificis.[13]
Obres
[modifica]Poesia
[modifica]- Versek (Poesies), 1844.
- Cipruslombok Etelke sírjáról (El xiprer de la tomba d'Etelka), 1845.
- Versek II (Poesies II), 1845.
- Úti jegyzetek (Notes de viatge), 1845.
- Felhők (Núvols), 1846.
- Versei (Poesies de S. P.), 1846.
- Összes költeményei (Poesia completa), 1847.
- Nemzeti dal (Cant Nacional), 1848.
- Pacsirtaszót hallok megint (Sent de nou l'oronella cantar), 1849.
- Szörnyű idő (Temps horribles), 1849.
Èpica i narrativa en vers
[modifica]- A helység kalapácsa (El martell del poble), epopeia paròdica, 1844.
- János Vitéz (Joan el Paladí), 1845.
- Egy gondolat bánt engmemet (Un pensament que em turmenta), 1846.
- A XIX. század költői (Els poetes del segle XIX), 1847.
- Az ítélet (El Judici), 1847.
- Bolond Istók (Istók el ximple), 1847.
- Az apostol (L'Apòstol), 1848.
Prosa narrativa
[modifica]- A hóhér kötele (La soga del botxí), relat, 1846.
Teatre
[modifica]- Tigris és hiéna (Tigre i hiena), drama històric en 4 actes, 1847.
Traduccions
[modifica]- William Shakespeare, Coriolano, 1847.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mallows, Lucinda. BRADT TRAVEL GUIDE BRATISLAVA, THE. Bradt Travel Guides, 2008, p. 7. ISBN 9781841622293.
- ↑ 2,0 2,1 Sándor Petőfi. John the Valiant. Hesperus Press, 2004, p. 1. ISBN 9781843910848.
- ↑ Anton N. Nyerges. Joseph M. Értavy-Baráth. Petof̋i. Hungarian Cultural Foundation, 1973, p. 22–197. ISBN 9780914648048.
- ↑ Vesti – Na današnji dan, 31. jul. B92 (31 July 2006). Retrieved 17 October 2011.
- ↑ Kahn, Robert, A.. A history of the Habsburg Empire, 1526–1918, 26 November 1980. ISBN 9780520042063.
- ↑ Milošević, Petar. Storija srpske književnosti. Belgrade: Službeni glasnik, 2010, p. 442. ISBN 978-86-519-0448-9.
- ↑ Magyar Életrajzi Lexikon 1000–1990. Mek.oszk.hu. Retrieved 17 October 2011.
- ↑ Élet És Irodalom Arxivat 17 May 2011 a Wayback Machine.. Es.hu (16 May 2010). Retrieved 17 October 2011.
- ↑ Nemzetközi Magyar Filológiai Társaság. Hungarian studies: HS., Volumes 11–12. Akadémiai Kiadó, 1996.
- ↑ Taagepera, Rein. The Finno-Ugric Republics and the Russian State (en anglès). Psychology Press, 1999, p. 84. ISBN 978-0-415-91977-7.
- ↑ Tóth, Éva. Antología de la poesía húngara (en castellà). Budapest: Corvina, 1981, p. 108. ISBN 9631309843.
- ↑ Illyés, Gyula. Jean Rousselot (trad.). Vie de Petőfi (en francès). París: Gallimard, 1962. ISBN 9782070232970.
- ↑ Didier, Béatrice, ed.. Dictionnaire universel des littératures (en francès). vol. 3. París: Presses Universitaires de France, 1994, p. 2796-2797. ISBN 2130430139 - 2130462464 (vol. 3).
Enllaços externs
[modifica]
- Una versió en català del Cant Nacional Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.