De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La sèrie de Schlömilch és una expansió de tipus sèrie de Fourier de funcions dues vegades diferenciable en l'interval
(
0
,
π
)
{\displaystyle (0,\pi )}
en termes de funcions de Bessel de primer tipus , que du el nom del matemàtic alemany Oskar Schlömilch , que la va derivar l'any 1857.[ 1] [ 2] [ 3] [ 4] [ 5] Una funció de valor real
f
(
x
)
{\displaystyle f(x)}
té la següent expansió:
f
(
x
)
=
a
0
+
∑
n
=
1
∞
a
n
J
0
(
n
x
)
,
{\displaystyle f(x)=a_{0}+\sum _{n=1}^{\infty }a_{n}J_{0}(nx),}
on
a
0
=
f
(
0
)
+
1
π
∫
0
π
∫
0
π
/
2
u
f
′
(
u
sin
θ
)
d
θ
d
u
,
a
n
=
2
π
∫
0
π
∫
0
π
/
2
u
cos
n
u
f
′
(
u
sin
θ
)
d
θ
d
u
.
{\displaystyle {\begin{aligned}a_{0}&=f(0)+{\frac {1}{\pi }}\int _{0}^{\pi }\int _{0}^{\pi /2}uf'(u\sin \theta )\ d\theta \ du,\\a_{n}&={\frac {2}{\pi }}\int _{0}^{\pi }\int _{0}^{\pi /2}u\cos nu\ f'(u\sin \theta )\ d\theta \ du.\end{aligned}}}
Alguns exemples de sèries de Schlömilch són els següents:
Es pot expressar la funció nul·la en l'interval
(
0
,
π
)
{\displaystyle (0,\pi )}
com una sèrie de Schlömilch, amb
0
=
1
2
+
∑
n
=
1
∞
(
−
1
)
n
J
0
(
n
x
)
{\displaystyle 0={\frac {1}{2}}+\sum _{n=1}^{\infty }(-1)^{n}J_{0}(nx)}
, cosa que no es pot fer amb sèries de Fourier .
x
=
π
2
4
−
2
∑
n
=
1
,
3
,
.
.
.
∞
J
0
(
n
x
)
n
2
,
0
<
x
<
π
.
{\displaystyle x={\frac {\pi ^{2}}{4}}-2\sum _{n=1,3,...}^{\infty }{\frac {J_{0}(nx)}{n^{2}}},\quad 0<x<\pi .}
x
2
=
2
π
2
3
+
8
∑
n
=
1
∞
(
−
1
)
n
n
2
J
0
(
n
x
)
,
−
π
<
x
<
π
.
{\displaystyle x^{2}={\frac {2\pi ^{2}}{3}}+8\sum _{n=1}^{\infty }{\frac {(-1)^{n}}{n^{2}}}J_{0}(nx),\quad -\pi <x<\pi .}
1
x
+
∑
m
=
1
k
2
x
2
−
4
m
2
π
2
=
1
2
+
∑
n
=
1
∞
J
0
(
n
x
)
,
2
k
π
<
x
<
2
(
k
+
1
)
π
.
{\displaystyle {\frac {1}{x}}+\sum _{m=1}^{k}{\frac {2}{\sqrt {x^{2}-4m^{2}\pi ^{2}}}}={\frac {1}{2}}+\sum _{n=1}^{\infty }J_{0}(nx),\quad 2k\pi <x<2(k+1)\pi .}
Si
(
r
,
z
)
{\displaystyle (r,z)}
són coordenades cilíndriques polars, llavors la sèrie
1
+
∑
n
=
1
∞
e
−
n
z
J
0
(
n
r
)
{\displaystyle 1+\sum _{n=1}^{\infty }e^{-nz}J_{0}(nr)}
és la solució de l'equació de Laplace per
z
>
0
{\displaystyle z>0}
.
↑ Schlomilch, G. (1857). On Bessel's function. Zeitschrift fur Math, and Pkys., 2, 155-158.
↑ Whittaker, E. T. , & Watson, G. N. (1996). A Course of Modern Analysis . Cambridge university press.
↑ Lord Rayleigh (1911). LXII. On a physical interpretation of Schlömilch's theorem in Bessel's functions. The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science, 21(124), 567-571.
↑ Watson, G. N. (1995). A treatise on the theory of Bessel functions. Cambridge university press.
↑ Chapman, S. (1911). On the general theory of summability, with application to Fourier's and other series. Quarterly Journal, 43, 1-52.