SM U-1 (1909)
| Lloc de producció | Pula  | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Historial | |||||||
| Autoritzat | 24 novembre 1906 | ||||||
| Col·locació de quilla | 2 juliol 1907 | ||||||
| Avarament | 10 febrer 1909 | ||||||
| Assignació | 15 abril 1911 | ||||||
| Reparació de vaixells | 1914 | ||||||
| Desballestament | 1920 | ||||||
Operador/s
| |||||||
| Característiques tècniques | |||||||
| Tipus | submarí | ||||||
| Desplaçament | 230 t 248.9 t (en immersió) | ||||||
| Eslora | 30,48 m | ||||||
| Mànega | 4,8 m | ||||||
| Calat | 3,8 m | ||||||
| Velocitat | 10.3 kn 6 kn (submerge (en)  ) | ||||||
| Profunditat | 40 m | ||||||
| Autonomia | 950 mn a 6 kn | ||||||
| Característiques militars | |||||||
| Armament |
| ||||||
| Més informació | |||||||
| Conflictes | Primera Guerra Mundial i Guerres Balcàniques | ||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
L'SM U-1 o U-I fou el vaixell principal de la classe U-1 de submarins construïts i operats per la marina austrohongaresa (Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine, K.u.K. Marine). L’U-1 va ser dissenyat per l’arquitecte naval estatunidenc Simon Lake de la Lake Torpedo Boat Company, i construït a les drassanes de la marina austrohongaresa a Pola.[1] Va ser un dels dos submarins dissenyats per aquesta empresa i comprats com a part d'una avaluació competitiva de dissenys de submarins estrangers, després que la marina rebutgés les propostes nacionals.[2][3]
Disseny i construcció
[modifica]Encarregat el 24 de novembre de 1906, se'n va iniciar la construcció el juliol de 1907 i es va avarar el febrer de 1909. Tenia 30,48 metres d'eslora i desplaçava 229,7 tones mètriques en superfície i 248,9 en immersió. L'U-1 era un disseny experimental amb característiques úniques com una cambra hiperbàrica i rodes per desplaçar-se pel fons marí. Inicialment estava propulsat per motors de gasolina per a la navegació en superfície, però els assajos navals durant els anys 1909 i 1910 van mostrar que aquests motors no eren capaços d'arribar a la velocitat establerta i que presentaven un greu risc d'enverinar la tripulació. Els historiadors navals han valorat el disseny de l'U-1 com un fracàs que ja era obsolet en el moment en què va entrar en servei en l'armada austrohongaresa.[4][5] Malgrat aquestes crítiques, les proves van proporcionar valuosa informació que la K.u.K. Marine va utilitzar per construir submarins posteriors.[6]
Historial de servei
[modifica]L'U-1 va entrar en servei l'abril de 1911 i va servir com a vaixell d'entrenament fins a 1914, tot i que va ser mobilitzat breument durant les Guerres Balcàniques. Al començament de la Primera Guerra Mundial, l'U-1 es trobava al dic sec esperant noves bateries i nous motors dièsel.[7] Va tornar al servei com a vaixell d'entrenament fins a octubre de 1915. A partir de novembre va efectuar patrulles de reconeixement des de Trieste i Pola fins que va ser declarat obsolet a principis de 1918. Va continuar funcionant com a vaixell d'entrenament a la base submarina de Brioni, però era a Pola al final de la guerra.
El govern austrohongarès va cedir la seva marina al recentment format Estat dels Eslovens, Croats i Serbis per evitar haver de lliurar els seus vaixells a les potències aliades.[8] Després de l'armistici de Villa Giusti, el novembre de 1918, l'U-1 va ser capturat per les forces italianes i posteriorment cedit al Regne d'Itàlia en virtut del tractat de Saint-Germain-en-Laye el 1920. Itàlia va optar per desballestar el submarí.
Referències
[modifica]- ↑ Poluhowich, 1999, p. 99.
- ↑ Sieche, 1980, p. 16.
- ↑ Gibson i Prendergast, 2003, p. 383.
- ↑ Dickson, O'Hara i Worth, 2013, p. 27.
- ↑ Greger, 1976, p. 68.
- ↑ Sieche, 1980, p. 17–18.
- ↑ Gardiner, 1985, p. 341.
- ↑ Sondhaus, 1994, p. 351–352.
Bibliografia
[modifica]- Dickson, W. David; O'Hara, Vincent; Worth, Richard. To Crown the Waves: The Great Navies of the First World War. Annapolis, MD: Naval Institute Press, 2013. ISBN 978-1-61251-082-8.
- Conway's All the World's Fighting Ships, 1906–1921. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 1985. ISBN 978-0-87021-907-8. OCLC 12119866.
- Gibson, R. H.; Prendergast, Maurice. The German Submarine War, 1914–1918. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 2003. ISBN 978-1-59114-314-7. OCLC 52924732.
- Greger, René. Austro-Hungarian Warships of World War I. Ann Arbor, MI: University of Michigan Press, 1976. ISBN 978-0-7110-0623-2.
- Koburger, Charles W.. The Central Powers in the Adriatic, 1914–1918: War in a Narrow Sea. Westport, CT: Praeger, 2001. ISBN 978-0-275-97071-0.
- Lake, Simon. The Submarine in War and Peace: Its Developments and Possibilities. Philadelphia, PA: J. B. Lippincott Company, 1918. OCLC 656930559.
- Mitchell, W. «Naval Notes». Journal of the Royal United Service Institution, LII, 359, 1908. OCLC: 8007941.
- Novak, Jiri. Austro-Hungarian Submarines in World War I. Sandomierz: Mushroom Model, 2011. ISBN 978-83-61421-44-3.
- Poluhowich, John J.. Argonaut: The Submarine Legacy of Simon Lake. College Station, TX: Texas A&M University Press, 1999. ISBN 978-0-89096-894-9.
- Sieche, Erwin F. «Austro-Hungarian Submarines». A: Warship. 2. Naval Institute Press, 1980. ISBN 978-0-87021-976-4. OCLC 233144055.
- Sieche, Erwin F. «Zeittafel der Vorgange rund um die Auflosung und Ubergabe der k.u.k. Kriegsmarine 1918–1923» (en alemany). Marine—Gestern, Heute, 12, 1, 1985, pàg. 129–141. OCLC: 648103394.
- Sokol, Anthony. The Imperial and Royal Austro-Hungarian Navy. Annapolis, MD: United States Naval Institute, 1968. OCLC 462208412.
- Sondhaus, Lawrence. The Naval Policy of Austria-Hungary, 1867–1918: Navalism, Industrial Development, and the Politics of Dualism. West Lafayette, IN: Purdue University Press, 1994. ISBN 978-1-55753-034-9.
- Vego, Milan N.. Austro-Hungarian Naval Policy: 1904–14. Londres: Routledge, 1996. ISBN 978-0-7146-4209-3.