Vés al contingut

SRGAP2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gen SRGAP2
Estructures disponibles
PDBCerca ortòloga: PDBe RCSB
Identificadors
ÀliesSRGAP2 (HUGO), ARHGAP34, FNBP2, SRGAP2A, SRGAP3, SLIT-ROBO Rho GTPase activating protein 2
Identif. externsOMIM: 606524   MGI: 109605   HomoloGene: 52683   GeneCards: SRGAP2   OMA: SRGAP2 - orthologs
Ortòlegs
EspèciesHumàRatolí
Entrez
Ensembl
UniProt
RefSeq (ARNm)

NM_001081011
NM_019520

RefSeq (proteïna)

NP_001074480

Localització (UCSC)Chr 1: 206.2 – 206.46 MbChr 1: 131.21 – 131.46 Mb
Cerca a PubMed[3][4]
Wikidata
Veure/Editar gen humàVeure/Editar gen del ratolí

SRGAP2 és l'acrònim de l'anglès SLIT-ROBO Rho GTPase-activating protein 2 amb què s'identifica la proteïna SLIT-ROBO activadora de GTPasa Rho 2, també coneguda per proteïna d'unió a la formina 2 (FNBP2). A més de l'espècie humana, el gen que la codifica (SRGAP2[5]) ha estat identificat en deu altres espècies de mamífers, com ara ratolins o primats.[6]

La família a què pertany, les proteïnes SLIT-ROBO activadores de GTPasa Rho (SRGAP1,2,3) regulen el citoesquelet d'actina a través de l'acció inhibidora que exerceixen en GTPases petites (Rac1, RhoA, Cdc42).[7]

Funcions

[modifica]

SRGAP2 intervé en la migració neuronal, en la formació de les ramificacions neuronals[6] i en el desenvolupament sinàptic.[8] SRGAP2C retarda la maduració d'algunes neurones i fa augmentar la densitat de les espines dendrítiques. La infraregulació de SRGAP2 inhibeix la repulsió entre cèl·lula i cèl·lula i reforça la durada de contacte entre cèl·lula i cèl·lula.

Duplicació del gen

[modifica]

El gen que codifica aquesta proteïna és un dels 23 que apareixen duplicats en l'espècie humana però no als altres primats.[9]

El gen ancestral SRGAP2 apareix als genomes de tots els mamífers. Al genoma humà, s'ha anomenat SRGAP2A per distingir-lo de les tres duplicacions que es van produir posteriorment (SRGAP2B, SRGAP2C i SRGAP2D). La primera duplicació (SRGAP2b) va tenir lloc fa uns 3,4 milions d'anys, quan l'exó promotor i els nou primers exons d'un total de 22 es van copiar des de 1q32.1 fins a 1q21.1. Dues duplicacions posteriors van copiar SRGAP2b a 1p12, fa uns 2,4 milions d'anys, i a 1q21, fa un milió d'anys aproximadament.[6]

La versió SRGAP2c, escurçada com s'ha dit, inhibeix la funció del gen ancestral i permet una migració més ràpida de neurones a còpia de disminuir la producció de filopodis i d'alentir la maduració sinàptica, a més d'augmentar la densitat sinàptica al còrtex cerebral.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000266028 - Ensembl, May 2017
  2. 2,0 2,1 2,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000026425Ensembl, May 2017
  3. «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  4. «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  5. Madura T, Yamashita T, Kubo T, Tsuji L, Hosokawa K, Tohyama M «Changes in mRNA of Slit-Robo GTPase-activating protein 2 following facial nerve transection». Brain Research. Molecular Brain Research, 123 (1-2), 2004, p. 76–80.
  6. 6,0 6,1 6,2 Dennis MY, Nuttle X, Sudmant PH, Antonacci F, Graves TA, Nefedov M, Rosenfeld JA, Sajjadian S, Malig M, Kotkiewicz H, Curry CJ, Shafer S, Shaffer LG, de Jong PJ, Wilson RK, Eichler EE. «Evolution of Human-Specific Neural SRGAP2 Genes by Incomplete Segmental Duplication». Cell, 149(4), 2012, p. 912-22.
  7. Blockus, H., Alain Chédotal, A. «The multifaceted roles of Slits and Robos in cortical circuits: from proliferation to axon guidance and neurological diseases». Current Opinion in Neurobiology, 27, 2014, p. 82-88.
  8. Fossati M, Pizzarelli R, Schmidt ER, Kupferman JV, Stroebel D, Polleux F, Charrier C «SRGAP2 and Its Human-Specific Paralog Co- Regulate the Development of Excitatory and Inhibitory Synapses». Neuron, 91, 2016, p. 356–369.
  9. Sudmant PH, Kitzman JO, Antonacci F, Alkan C, Malig M, Tsalenko A, Sampas N, Bruhn L, Shendure J, Eichler EE «Diversity of human copy number variation and multicopy genes». Science, 330, 2010, p. 641–646.