S de Perseu
.svg){kind=small}
S de Perseu (S Persei) és un estel variable a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent mitjana +9,17.[5]
Distància
[modifica]S de Perseu és un estel allunyat del sistema solar i la seva distància s'ha avaluat en 2.420 ± 110 parsecs (7.900 anys llum). Té una velocitat radial consistent amb la del cúmul doble de Perseu (h + χ Persei), cosa que l'emplaça com a membre de l'associació estel·lar Persei OB1. El seu moviment al voltant del centre galàctic no és circular, i hom pensa que aquest moviment és representatiu del que té aquesta associació OB dins de la Via Làctia.[6]
Característiques
[modifica]S de Perseu és una supergegant vermella de tipus espectral M4.5I amb una temperatura efectiva de 3.000 K[7] —un altre estudi eleva aquesta xifra fins a 3.500 K—.[8][8] De gran grandària, té un radi d'entre 780 i 1.230 vegades més gran que el del Sol, cosa que equival a 3,6 - 5,2 ua; considerant la grandària major, si S Persei estiguera al centre del nostre sistema solar, la seva superfície s'estendria fins a l'òrbita de Júpiter.[8] La seva lluminositat bolomètrica —en totes les longituds d'ona— equival a 86.000 vegades la lluminositat solar i, com altres estels similars, perd massa estel·lar a raó de 6,8 × 10-6 masses solars per any.[9][9]
S de Perseu mostra emissió màser d'H₂O, SiO i OH.[6] S'ha observat que l'activitat màser d'OH està polaritzada —el que implica l'existència d'un camp magnètic— i que el grau de polarització varia al llarg del temps.[10] D'altra banda, la intensitat de la línia del liti LiI en el seu espectre és notable; atès que les supergegants vermelles no mostren aquesta característica, hom pensa que S Persei pot ser una genuina estrela de la branca asimptòtica de les gegants (RAG) rica en oxigen.[7]
Variabilitat
[modifica]S de Perseu està catalogada com a variable semiregular SRC, el prototip de la qual és la coneguda μ Cephei. La seva lluentor fluctua entre magnitud +7,9 i +12,0, cosa que suposa una gran amplitud de variació, propera a les observades en les variables Mira.[11] El seu període és de 813 ± 16 dies.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «On the near-infrared excesses of very cool supergiants» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1977, pàg. 181–194. DOI: 10.1086/155669.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 4,0 4,1 Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 1-2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.
- ↑ «S Per - Pulsating Variable Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Asaki, Y.; Deguchi, S.; Imai, H.; Hachisuka, K.; Miyoshi, M.; Honma, M. «Distance and Proper Motion Measurement of the Red Supergiant, S Persei, with VLBI H2O Maser Astrometry». The Astrophysical Journal, 721, 1, 2010. pp. 267-277.
- ↑ 7,0 7,1 García-Hernández, D. A.; García-Lario, P.; Plez, B.; Manchado, A.; D'Antona, F.; Lub, J.; Habing, H. «Lithium and zirconium abundances in massive Galactic O-rich AGB stars». Astronomy and Astrophysics, 462, 2, 2007. pp. 711-730.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Levesque, Emily M.; Massey, Philip; Olsen, K. A. G.; Plez, Bertrand; Josselin, Eric; Maeder, Andre; Meynet, Georges «The Effective Temperature Scale of Galactic Red Supergiants: Cool, but Not As Cool As We Thought». The Astrophysical Journal, 628, 2, 2005. pp. 973-985.
- ↑ 9,0 9,1 Mauron, N.; Josselin, E. «The mass-loss rates of red supergiants and the de Jager prescription». Astronomy and Astrophysics, 526, 2011. A56.
- ↑ Szymczak, M.; Wolak, P.; Gérard, E.; Richards, A. M. S. «Outburst OH maser activity in the envelopes of S Persei and VX Sagittarii». Astronomy and Astrophysics, 524, 2010. A99.
- ↑ «S Persei» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Kiss, L. L.; Szabó, Gy. M.; Bedding, T. R. «Variability in red supergiant stars: pulsations, long secondary periods and convection noise». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 372, 4, 2006. pp. 1721-1734.
