S de l'Orada

S de l'Orada
Tipus	supergegant, estrella variable i estrella que presenta línies d'emissió
Tipus espectral (estel)	A5Iaeq
Constel·lació	Orada
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)	10,25 (banda V)
Temperatura efectiva	7.750 K
Paral·laxi	0,0073 mas
Moviment propi (declinació)	0,28 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	1,735 mas/a
Velocitat radial	706,26 km/s
Gravetat superficial equatorial	31.600 cm/s²
Ascensió recta (α)	5h 18m 14.3572s
Declinació (δ)	-70° 44' 58.8519''
Format per	HD 35342A
Catàlegs astronòmics
	GSC 09162-00057 (GSC); HD 35343 (Henry Draper Catalogue); IRAS 05182-6918 (IRAS); 2MASS J05181435-6915010 (2MASS); WDS J05182-6914Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington); TYC 9162-57-1 (Catàleg Tycho); AAVSO 0518-69 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables); CD-69 295 (Córdoba Durchmusterung); CPC 21.1 778 (Cape Photographic Catalogue); CPD-69 356 (Cape Photographic Durchmusterung); GCRV 56122 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities); JP11 1060 (JP11); UBV M 10914 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems); S Dor (Catàleg General d'Estrelles Variables); uvby98 100035343 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ); RAVE J051814.4-691501 (RAdial Velocity Experiment); UCAC3 42-21796 (Third USNO CCD Astrograph Catalog); DENIS J051814.4-691500 (Deep Near Infrared Survey of the Southern Sky); UCAC4 104-010297 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog); UCAC2 1799310 (Second USNO CCD Astrograph Catalog); uvby98 100035343 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ); TIC 179305185 (TESS Input Catalog); [H2013] LMCe 585 (Emission-line stars in the LMC: the Armagh survey and a metacatalogue (en) ); Gaia DR1 4658193814095915776 (Gaia DR1); WEB 4784 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue); Gaia DR2 4658193814095915776 (Gaia Data Release 2)

S de l'Orada (S Dor / HD 35343 / CD-69 295) és un estel variable en la constel·lació austral de l'Orada, prototip d'una classe de variables que porten el seu nom, variables S Doradus o variables blaves lluminoses.^[6] No pertany a la nostra galàxia, la Via Làctia, sinó al cúmul obert NGC 1910 en el Gran Núvol de Magalhães i es troba a uns 180.000 anys llum de distància del sistema solar.^[7]

Amb una magnitud absoluta que pot arribar a -10 i una lluminositat de més d'1 milió de sols, S de l'Orada és un estel hipergegant i un dels més lluminosos que es coneixen. No obstant això, la gran distància que ens separa d'ella fa que sigui invisible a ull nu. La seva magnitud aparent varia entre +8,6 i +11,7, amb variacions de lluentor lentes i de llarga durada, esquitxades per esclats ocasionals. La seva temperatura superficial és menor que la d'altres variables blaves lluminoses, però el seu diàmetre és major.

El seu espectre és similar al de l'estrella P del Cigne, variable del mateix tipus. Aquests estels són molt massius, almenys 60 vegades més que el Sol, i la seva vida no pot excedir d'uns pocs milions d'anys. Estudis de l'any 1999 mostren que ara l'espectre de S de l'Orada és similar al d'un estel supergegant de tipus espectral F, cosa que no s'havia observat en els 50 anys anteriors, encara que en nombroses ocasions l'estel va tenir la mateixa lluentor. Es desconeix la causa d'aquest canvi.

Vegeu també

Llista d'estrelles variables

Referències

↑ «The Brightest Stars in the Magellanic Clouds» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 1r octubre 1960, pàg. 337-385. DOI: 10.1093/MNRAS/121.4.337.
↑ Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
↑ ^3,0 ^3,1 Sanjib Sharma «The radial velocity experiment (RAVE): fourth data release». Astronomical Journal, 5, 17-10-2013. DOI: 10.1088/0004-6256/146/5/134.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
↑ Andrea Kunder «The Radial Velocity Experiment (RAVE): fifth data release» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 19-01-2017, pàg. 75-104. DOI: 10.3847/1538-3881/153/2/75.
↑ S Doradus (SIMBAD)
↑ S Doradus. The internet Encyclopedia of Science

[96ac5390d1a86e987a68b33e1d4a737ccc48c42b-1] «The Brightest Stars in the Magellanic Clouds» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 1r octubre 1960, pàg. 337-385. DOI: 10.1093/MNRAS/121.4.337.

[d7f8a9e6e98354f35e8f698e38dae1f8d19bf4de-2] Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.

[3d81c19914d39cfc6f199d47a4561d9223e77a21-3] 3,0 ^3,1 Sanjib Sharma «The radial velocity experiment (RAVE): fourth data release». Astronomical Journal, 5, 17-10-2013. DOI: 10.1088/0004-6256/146/5/134.

[b64af6c056b6c5f6a7ea17156dcd718d4744bbf8-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.

[1817971b301fa19d19b263c2789ca1da375a826e-5] Andrea Kunder «The Radial Velocity Experiment (RAVE): fifth data release» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 19-01-2017, pàg. 75-104. DOI: 10.3847/1538-3881/153/2/75.

[6] S Doradus (SIMBAD)

[7] S Doradus. The internet Encyclopedia of Science

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]