Vés al contingut

Bavosa de bassa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Salaria pavo)
Infotaula d'ésser viuBavosa de bassa
Salaria pavo Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a la Toscana (Itàlia)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN185175 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreBlenniiformes
FamíliaBlenniidae
GènereSalaria
EspècieSalaria pavo Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims
  • Blennius pavo (Risso, 1810)
  • Lipophrys pavo (Risso, 1810)[1]
Exemplar fotografiat a la Manga del Mar Menor (Múrcia, l'Estat espanyol).
Exemplar mascle
Exemplar femella
Exemplar mascle
Bavosa de bassa

El gallet, el gallerbo,[2] la bavosa paona, la bavosa de mar, la gitaneta, la guilla o la bavosa de bassa[3] (Salaria pavo) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

[modifica]
  • Els mascles poden assolir 13 cm de longitud total.
  • El cos és alt a la part davantera i robust, i descendeix conforme ens acostem a la cua.
  • L'aleta dorsal és única i presenta una alçada molt uniforme. L'anal és allargada. Les aletes pèlviques li permeten alçar-se d'una manera que és característica en aquesta família de peixos.
  • Els ulls són mòbils i se situen a la part alta del cap.
  • Darrere l'ull té una taca ocel·lada negrosa.
  • Presenta apèndixs cutanis o tentacles supraorbitaris molt petits.
  • La boca és grossa.
  • Color verd amb franges més fosques que formen dibuixos amb vores blanques.
  • Els mascles, però no les femelles i els individus joves, presenten una cresta semblant a la de la bavosa canina (Blennius fluviatilis).[3][4][5][6][7][8]

Reproducció

[modifica]

És ovípar, es reprodueix a la primavera i els ous són demersals i adhesius. Els mascles són els encarregats de protegir les postes i d'oxigenar-les constantment fins al moment de la desclosa.[9][7]

Alimentació

[modifica]

Menja algues i invertebrats bentònics, principalment mol·luscs.[10][11]

Depredadors

[modifica]

A Itàlia és depredat per l'escórpora fosca (Scorpaena porcus).[12][13]

Hàbitat

[modifica]

És un peix de clima subtropical que viu a la zona intermareal i en aigües somes, en fons rocallosos o sorrencs i entre pedres i vegetació. Els mascles romanen en les cavitats, per damunt del nivell de l'aigua, durant la marea baixa.[4][11]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba des de França fins al Marroc, la Mar Mediterrània, la Mar Negra i el Canal de Suez.[4][14][15][16][17][18][19]

Observacions

[modifica]

Tot i que és una espècie molt agressiva (mossega els peixos que passen pel seu territori), ha estat criada i es reprodueix en captivitat.[10][6]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. «gallerbo», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  3. 3,0 3,1 «Bavosa de bassa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 FishBase (anglès)
  5. Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París.
  6. 6,0 6,1 ViaRural Arxivat 2010-09-01 a Wayback Machine. (castellà)
  7. 7,0 7,1 Atlas Dr. Pez Arxivat 2010-03-22 a Wayback Machine. (castellà)
  8. AsturNatura (castellà)
  9. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  10. 10,0 10,1 Encyclopedia of Life (anglès)
  11. 11,0 11,1 Zander, C.D., 1986.
  12. Pallaoro, A. i I. Jardas, 1990. Food and feeding habits of black scorpionfish (Scorpaena porcus, L. 1758) (Pisces, Scorpaenidae) along the Adriatic coast. Acta Adriat. 32(2), 885-898.
  13. FishBase (anglès)
  14. Almada, V.C., R.F. Oliveira, E.J. Gonçalves, A.J. Almeida, R.S. Santos i P. Wirtz, 2001. Patterns of diversity of the north-eastern Atlantic blenniid fish fauna (Pisces: Blenniidae). Global Ecol. Biogeogr. 10:411-422.
  15. Andreu-Soler, A., F.J. Oliva-Paterna i M. Torralva, 2006. A review of length-weight relationships of fish from the Segura River basin (SE Iberian Peninsula) J. Appl. Ichthyol. 22:295-296.
  16. Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.
  17. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  18. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  19. Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bologna:1-636.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]