Vés al contingut

Salma Paralluelo Ayingono

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Salma Paralluelo)
Plantilla:Infotaula personaSalma Paralluelo Ayingono
Imatge professional
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Salma Paralluelo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Salma Celeste Paralluelo Ayingono Modifica el valor a Wikidata
13 novembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,75 m Modifica el valor a Wikidata
Pes58 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta, futbolista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol
atletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva400 metres llisos Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2019–2022 Vila-real CF 37(23)
2020– Club d'Atletisme Platges de Castelló
2022– FC Barcelona 24(14)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
–   Espanya sub-19
–   Espanya sub-17
–   Espanya sub-20
2022–   Espanya (extrem esquerre)1(3)
Premis
X: SalmaParalluelo Instagram: salmaparalluelo World Athletics: 14813216 Olympics.com: salma-paralluelo ESPNFC: 333582 Modifica el valor a Wikidata

Salma Celeste Paralluelo Ayingono (Saragossa, 13 de novembre de 2003), més coneguda com a Salma Paralluelo, és una futbolista i exatleta espanyola que juga com a extrem esquerra amb el FC Barcelona i en la selecció espanyola de futbol.[1]

Ha estat campiona europea i és la primera dona en la història en guanyar la "triple corona" mundial, (sub-17, sub-20 i absoluta) en futbol[2] i dues vegades medalla d'or al Festival Olímpic de la Joventut Europea a atletisme.[3]

Primers anys

[modifica]

Paralluelo va néixer a Saragossa de pare espanyol i mare fang equatoguineana,[4][5] aquesta última es va traslladar des de Guinea Equatorial perquè el seu fill d'una relació anterior amb una deficiència visual congènita severa pogués rebre millor tractament mèdic a Espanya.[5] A banda dels citats, té dos germans més, José Jaime i Lorenzo, ambdós futbolistes.[6]

Carrera al futbol

[modifica]

Carrera de club

[modifica]

Va debutar al Zaragoza Club de Fútbol de la Segona Divisió, en complir els 15 anys, edat mínima per poder competir en categoria nacional.[7] A principis de la temporada 2019-20 va fitxar pel Vila-real CF, de la mateixa categoria,[8][9][10] afiliant-se en aquell moment al Playas de Castellón d'Atletisme.[11]

Arran de la crisi per la Covid-19 i una forta lesió patida jugant al futbol, des del 2020 practica menys atletisme.[4] El juliol del 2022 fitxa pel FC Barcelona, dedicant-se en exclusivitat al futbol i retirant-se de l'atletisme.[4][12][13]

En la seva primera temporada amb el Barça va guanyar la Supercopa d'Espanya, la Lliga F i la Lliga de Campions, començant de titular tant la final de la Supercopa[14] com la final de la Lliga de Campions.[15]

Carrera internacional

[modifica]

Paralluelo és internacional amb Espanya. També va ser seleccionable amb Guinea Equatorial.

Va guanyar el Campionat Femení Sub-17 de la UEFA 2018, la Copa Mundial Femenina Sub-17 de la FIFA 2018 i la Copa Mundial Femenina Sub-20 de la FIFA 2022.[16][17] Va debutar amb l'absoluta l'11 de novembre de 2022, sent titular i marcant un triplet en la victòria per 7-0 a casa davant l'Argentina en un amistós.[18]

Mundial de 2023

[modifica]

A finals de juny de 2023 va entrar a la llista definitiva de 23 jugadores del seleccionador Jorge Vilda per a jugar la Copa Mundial Femenina de 2023, disputada a Austràlia i Nova Zelanda.[19]

En el partit de quarts de final, contra els Països Baixos, va marcar el gol que va classificar Espanya per a les semifinals per primera vegada en la seva història i va ser triada millor jugadora del partit.[20][21] En la semifinal, contra Suècia, va marcar un altre gol i de nou va ser proclamada millor jugadora del partit.[22][23]

Després de guanyar la final contra Anglaterra, en què va jugar com a titular, va ser proclamada millor jugadora jove del torneig.[24]

Carrera en atletisme

[modifica]

Com a atleta, s'afilia al club d'atletisme Alcampo Scorpio 71 de Saragossa, amb Félix Laguna com a entrenador.[25] Ha participat en competicions de moltes disciplines atlètiques diferents,[26] si bé ha destacat en els 300 metres tanques, on va guanyar el campionat d'Espanya sub-16, batent el récord d'Espanya amb un temps de 42,56 segons.[27] També és campiona d'Espanya sub-18 en 300 metres i subcampiona d'Espanya sub-18 en triple salt. Però on més ha destacat és en els 400 metres llisos, disciplina en la qual va aconseguir el récord espanyol de la categoria sub-20 el 16 de febrer de 2019, amb un temps de 54,10 segons, en les semifinals dels 55ens campionats d'Espanya absoluts en pista coberta.[1][28] Dos dies després va aconseguir la medalla de bronze a la final,[29] tornant a batre el rècord sub-20, rebaixant-lo aquesta vegada fins als 53,83 segons.[1][30] Aquesta actuació li va permetre accedir als campionats europeus d'atletisme, i convertir-se en la segona atleta més jove de la història en participar en aquesta competició a l'edat de 15 anys i 108 dies, només superada per l'atleta noruega Kjersti Tysse, que el 1987 va debutar als 15 anys i 4 dies.[30] Salma Paralluelo resultà eliminada a la primera ronda de la competició.[31]

Palmarès

[modifica]
Paralluelo en un partit de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA 2023–24.

FC Barcelona

[modifica]

Espanya

[modifica]

Espanya sub-20

[modifica]
  • Copa Mundial Femenina Sub-20 de la FIFA: 2022

Espanya sub-17

[modifica]
  • Campionat Femení Sub-17 de la UEFA: 2018
  • Copa Mundial Femenina Sub-17 de la FIFA: 2018

Individual

[modifica]
  • Premi a la Jugadora Jove de la Copa Mundial Femenina de la FIFA: 2023[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Datos del atleta: Salma Celeste Paralluelo Ayingon. Temporada 2018/2019». Real Federación Española de Atletismo. Arxivat de l'original el 2022-11-05. [Consulta: 18 febrer 2019].(castellà)
  2. ↑ Armengol, Joan Carles. «Salma Paralluelo, un prodigio a dos bandas» (en castellà), 22-02-2019. [Consulta: 21 agost 2023].
  3. ↑ «Salma deshoja la margarita y ficha por el Villarreal y el Playas de Castellón» (en castellà), 18-09-2019. [Consulta: 21 agost 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Nast, Condé. «Así es Salma Paralluelo, la campeona del mundo de fútbol con España (y Premio Princesa Leonor) que también deslumbró en el atletismo». Vanity Fair, 29-08-2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Continúa la búsqueda de Florencio Ayingono Eworo | Entrevista con su madre, Diosdada Ayingono» (en castellà), 21-12-2012. [Consulta: 21 agost 2023].
  6. ↑ REDACCIÓN. «Los hermanos Paralluelo brillan con fuerza en la ‘Cantera Grogueta’» (en castellà), 02-12-2019. [Consulta: 21 agost 2023].
  7. ↑ Menayo, David «Salma Paralluelo, la gacela de 'La Rojita'» (en castellà). Marca, 01-12-2018 [Consulta: 1r agost 2023].
  8. ↑ Mata, Javier «Salma Paralluelo ya está en Vila-real para quedarse» (en castellà). As, 05-09-2019 [Consulta: 1r agost 2023].
  9. ↑ Menayo, David «Salma deshoja la margarita y ficha por el Villarreal y el Playas de Castellón» (en castellà). Marca, 18-09-2019 [Consulta: 1r agost 2023].
  10. ↑ «Plantilla». Zaragoza Club de Fútbol Femenino. [Consulta: 18 febrer 2019].(castellà)
  11. ↑ Griñán, Marta. «Oficial: Salma Paralluelo ficha por el Villarreal y competirá con el Playas de Castellón» (en castellà). Diari As, 18-09-2019. [Consulta: 2 abril 2022].
  12. ↑ «Salma Paralluelo: "Me costó mucho y me sigue costando dejar el atletismo" | Onda Cero Radio» (en castellà), 31-08-2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  13. ↑ Aragón, Heraldo de. «Salma Paralluelo ficha por el FC Barcelona y abandona el atletismo» (en castellà). [Consulta: 11 setembre 2022].
  14. ↑ «Real Sociedad vs. FC Barcelona - Supercopa de España Femenina» (en castellà). LaLiga. [Consulta: 1r agost 2023].
  15. ↑ «Barcelona-Wolfsburg» (en anglès). uefa.com. [Consulta: 1r agost 2023].
  16. ↑ «Salma Paralluelo se proclama campeona de Europa sub 17». Heraldo de Aragón, 21-05-2018.(castellà)
  17. ↑ «La Sub-17 femenina se proclama campeona del mundo». Reial Federació Espanyola de Futbol, 02-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-02-19. [Consulta: 18 febrer 2019].(castellà)
  18. ↑ «Salma encabeza una España de debutantes». Marca, 11-11-2022.
  19. ↑ Aragón, Heraldo de. «Salma Paralluelo va al Mundial y Marta Cardona se queda fuera por sorpresa» (en castellà). [Consulta: 21 agost 2023].
  20. ↑ «Salma hace soñar a España en grande» (en castellà), 11-08-2023. [Consulta: 21 agost 2023].
  21. ↑ «Visa Player of the Match: Salma Paralluelo» (en anglès). FIFA.
  22. ↑ «Otra vez Salma Paralluelo» (en castellà), 15-08-2023. [Consulta: 21 agost 2023].
  23. ↑ «Visa Player of the Match: Salma Paralluelo» (en anglès). FIFA.
  24. ↑ «Salma Paralluelo, mejor jugadora joven del torneo: "Soy la mujer más feliz del mundo"» (en castellà), 20-08-2023. [Consulta: 21 agost 2023].
  25. ↑ «Salma Paralluelo : «Sueño con conquistar el oro en unos Juegos, nada es imposible»». El Periódico de Aragón, 19-02-2019.(castellà)
  26. ↑ «Datos del atleta: Salma Celeste Paralluelo Ayingon. Temporada 2017/2018». Real Federación Española de Atletismo. Arxivat de l'original el 2022-11-05. [Consulta: 18 febrer 2019].(castellà)
  27. ↑ «Salma Paralluelo, el dilema de una niña prodigio». El País, 09-11-2018.(castellà)
  28. ↑ «La futbolista Salma Paralluelo también es una campeona en atletismo: bate el récord sub-18 de 400 con 54.10». La Vanguardia, 16-02-2019.(castellà)
  29. ↑ «Salma Paralluelo, nace una estrella». Heraldo de Aragón, 18-02-2019.(castellà)
  30. ↑ 30,0 30,1 «¡Salma Paralluelo, la segunda atleta más joven de la historia en disputar un Europeo!». Diario Marca, 18-02-2019.(castellà)
  31. ↑ «Salma Paralluelo, con 15 años, paga la novatada». Diari Sport, 01-03-2019.(castellà)
  32. ↑ Wrack, Suzanne «Rolfö caps Barcelona comeback against Wolfsburg to win thrilling WCL final» (en anglès). The Observer, 03-06-2023. ISSN: 0029-7712.
  33. ↑ «FIFA Women's World Cup awards: Bonmati wins Golden Ball» (en anglès). FIFA.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salma Paralluelo Ayingono
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salma_Paralluelo_Ayingono&oldid=34090199»