Vés al contingut

Patricia Guijarro Gutiérrez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPatricia Guijarro Gutiérrez
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 maig 1998 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Alçada169 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2014 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2013–2015 Unió Esportiva Collera (femení) 51(7)
2015– FC Barcelona 82(22)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2013–2015   Espanya sub-17 26(10)
2015–2017   Espanya sub-19 19(6)
2016–2018   Espanya sub-20 10(7)
2017–2023   Espanya 40(10)
Participà en
2019Copa Mundial Femenina de Futbol 2019 Modifica el valor a Wikidata
X: Patri8Guijarro Instagram: patri8guijarro FIFA: 377757 UEFA: 250058203 ESPNFC: 264734 Modifica el valor a Wikidata

Patricia Guijarro Gutiérrez (Palma, 17 de maig de 1998) és una futbolista mallorquina. Juga com a centrecampista i el seu equip actual és el FC Barcelona de la Primera Divisió femenina de futbol d'Espanya.[1][2] És la quarta capitana de l'equip, elegida per les seves companyes.[3] A més, és internacional amb la selecció absoluta d'Espanya.[4]

Biografia

[modifica]

Nascuda a Palma el 17 de maig del 1998, Guijarro va començar a jugar a futbol amb el seu pare quan era molt petita. Amb set anys es va apuntar a jugar a l'equip de l'escola amb els seus amics.[4][5][6] Amb 14 anys va fitxar per la UD Collerense on va començar jugant en categories inferiors fins a arribar al primer equip.[5][6]

Amb només 17 anys el Barcelona la va trucar perquè s'incorporés a les seves files i Guijarro es va traslladar a la ciutat Comtal. Va estudiar Batxillerat a La Masia, sent la primera jugadora del primer equip de futbol femení a fer-ho.[5][7][8] Després de graduar-se, va començar a estudiar la carrera de fisioteràpia.[6][9]

Carrera de club

[modifica]

UD Collerense

[modifica]

Després de jugar al FC Patronat de Palma,[10][11] va fitxar per l'UD Collerense, on va jugar en categories inferiors fins al 2014, quan va fer el salt al primer equip. Aquesta va ser la primera vegada que va jugar en un equip de noies.[6][11] Amb només 15 anys va debutar a primera divisió després de ser peça clau en l'ascens del club balear a primera en la seva primera temporada jugant en un equip femení.[4][10][12][13] Amb 16 anys va ser líder de l'equip en la seva primera temporada a primera divisió.[11]

Durant la seva estada a l'equip balear, Guijarro es va convertir en una habitual a les convocatòries de la selecció espanyola de categories inferiors.[6] La mallorquina va jugar tres temporades al Collerense fins que va rebre una oferta per fitxar pel FC Barcelona l'any 2015.[13][14]

FC Barcelona

[modifica]

Etapa de Xavi Llorens (2015-2017) i Fran Sánchez (2017-2018)

[modifica]

Amb 17 anys, el llavors entrenador del Barcelona, Xavi Llorens, va trucar a la seva porta perquè s'incorporés a l'equip blaugrana després de veure-la jugar al Collerense.[4][13] Guijarro va signar per tres temporades, fins al juny de 2018.[14] L'any de la seva arribada a Barcelona va coincidir amb la professionalització del futbol femení a l'entitat blaugrana, que es va convertir així en el primer club espanyol a ser-ho.[11][15][16] Amb 17 anys va debutar al primer equip del Barcelona sent una de les jugadores més joves de la història a fer-ho.[8]

A la seva segona temporada a Barcelona, Guijarro va guanyar el seu primer gran títol com a blaugrana; la Copa de la Reina que van guanyar l'Atlético de Madrid a la final que va acabar amb el resultat de 4 gols a 1. A més, juntament amb la resta de les seves companyes va aconseguir classificar-se per jugar les semifinals de la Lliga de Campions per primera vegada en la història del club i dels equips de la lliga Iberdrola.[17]

La seva tercera temporada al club va ser la de la seva consolidació a l'equip.[4][18] Guijarro va jugar 25 partits i va marcar 9 gols a la Lliga, sent el seu millor registre golejador fins ara. Pel que fa a l'equip, les blaugranes van acabar la Lliga en segona posició darrere de l'Atlético de Madrid i van ser campiones de la Copa de la Reina d'aquell any després de superar a la final l'Atlético de Madrid amb un gol a la pròrroga.[19]

El juny de 2018 el club va anunciar l'ampliació del seu contracte fins al 2021.[20]

Etapa de Lluís Cortés (2018-2021)

[modifica]

El 2018 va ser inclosa per primer cop en el top 100 de les millors jugadores del món pel diari The Guardian, en la posició 68. El diari va destacar, a més del seu bon rendiment a nivell de club, el seu paper golejador a la Copa del Món sub-20 on va marcar sis gols que li van valer per guanyar la bota d'or del torneig.[21] També va ser pilota d'or d'aquell mundial.[22]

A principis de 2019 va patir una lesió que la va mantenir mesos fora de la competició.[11][23][24] Després de diverses proves, els serveis mèdics del club van comunicar que la futbolista tenia un ganglió al peu dret que l'obligaria a passar pel quiròfan.[25] Després de ser operada amb èxit al febrer, la lesió es va complicar a causa d'una infecció de la ferida i a l'abril va haver de tornar a ser operada.[11][23][24][26]

Tot i perdre's gran part de la segona meitat de la temporada a causa d'aquesta lesió, Guijarro va poder disputar els últims partits de la temporada amb l'equip.[24][26] Les blaugranes van ser subcampiones d'Espanya per darrere de l'Atlètic de Madrid i van aconseguir arribar per primera vegada a la història a una final de la Lliga de Campions, que van perdre davant de l'Olympique de Lió francès.[27][28] Guijarro va rebre l'alta mèdica el dia abans de la final i va entrar a la convocatòria, però no va disputar cap minut.[11][23]

Amb només 21 anys, Guijarro va ser elegida com una de les capitanes de l'equip a l'inici de la temporada 2019-20.[29][30] El debut de la lliga es va disputar el 7 de setembre davant el Tacón, per primera vegada en el recentment inaugurat Estadi Johan Cruyff situat a la ciutat esportiva Joan Gamper, amb Guijarro jugant tot el partit.[31]

Al febrer es va disputar per primera vegada a la història la Supercopa d'Espanya femenina. A la final disputada contra la Reial Societat les blaugranes van vèncer per un contundent 10-1 i van guanyar així el primer títol de la temporada.[32] Al maig de 2020 l'equip de Lluís Cortés es va proclamar campió de la Lliga Iberdrola a falta de vuit jornades per disputar a causa de la suspensió de la competició domèstica per la pandèmia de COVID-19. Amb vint-i-nou partits disputats sumava dinou victòries i dos empats, amb nou punts més que el segon, l'Atlético de Madrid.[33][34] Guijarro va disputar 18 partits i va marcar vuit gols.

L'agost, sense ritme de competició, van classificar-se per a les semifinals de la Lliga de Campions en eliminar l'Atlético de Madrid per 1-0, a partit únic i a porta tancada, però van caure eliminades en semifinals enfront del Wolfsburg amb el mateix resultat.[35]

Va ser inclosa en el top 100 de les millors jugadores del món pel diari The Guardian, en la posició 87.[36][37]

La Copa de la Reina va ser ajornada a causa de la pandèmia i el tram final d'aquesta competició es va jugar al febrer de 2021. Les blaugranes es van enfrontar a la final a l'Escuelas de Futbol de Logroño a l'Estadi de La Rosaleda de Màlaga on van guanyar per 3 a 0.[38]

Al primer partit de la lliga 2020–21, va marcar el primer gol davant del Reial Madrid, convertint-la en la primera golejadora de la versió femenina d'El Clàssic,[39] en el seu partit número 100 amb la samarreta del Barcelona.[8] L'equip es va proclamar campió de Lliga quan faltaven vuit jornades per disputar el 9 de maig, guanyant tots els partits de la competició disputats fins aquell moment.[40]

A principis de gener de 2021 es va disputar la Supercopa d'Espanya en format final a 4. El conjunt dirigit per Cortés va caure eliminat en semifinals per l'Atlètic de Madrid a la tanda de penals.[41] El gener del 2021 el club blaugrana va anunciar la renovació del contracte de la mallorquina fins al 2024.[7][8]

El 2 de maig l'equip es va classificar per a la segona final de la Lliga de Campions de la seva història després de derrotar el PSG en el partit de tornada disputat a l'estadi Johan Cruyff.[42] El Barcelona va jugar la final el 16 de maig de 2021 a la ciutat sueca de Göteborg davant el Chelsea FC, campió de la lliga anglesa.[43] Guijarro va jugar como a central a causa de la sanció de la seva companya Andrea Pereira.[44]

« "Avui ja li he dit a Pere [Andrea Pereira]: 'Encara que no ho creguis, estaràs amb nosaltres.' Sabem que jugar una Champions és important, i per ella serà dur. Li hem de transmetre que estarà amb nosaltres en tot moment. Això també és seu." »
— Patricia Guijarro[44]

Les blaugranes van guanyar la final imposant-se a les britàniques per un contundent 0-4 i coronant-se així campiones d'Europa per primer cop a la seva història.[45][46][47]

A finals de maig es va disputar a l'estadi Municipal de Butarque la final a quatre de la Copa de la Reina. A semifinals, el Barcelona es va enfrontar al Madrid CFF al qual va guanyar per un contundent 4-0.[48] A la final es van enfrontar al Llevant entrenat per María Pry, que havia eliminat en semifinals al Atlético de Madrid. El 30 de maig l'equip es va proclamar campió després de derrotar les alacantines per 4 gols a 2 i culminant així un triplet històric per al club i per al futbol femení espanyol. Guijarro va obrir el marcado al minut 5.[49]

Guijarro va acabar la temporada havent estat una peça clau en l'esquema del tècnic Lluís Cortés. Va participar en 29 partits de Lliga, 3 de Copa de la Reina i 7 de Lliga de Campions i va marcar 9 dianes.

Etapa de Jonathan Giráldez (2021-2024)

[modifica]

Després de la sortida de la primera capitana Vicky Losada, Guijarro va ser escollida quarta capitana per a la temporada 2021-22.[50] L'equip va revalidar els títols de Lliga i Copa i va aconseguir el de Supercopa que no havien pogut defensar amb èxit la temporada anterior, però van perdre la final de la Lliga de Campions contra l'Olympique de Lió (3-1).

Guijarro va tenir un paper molt destacar a la final de la Lliga de Campions de 2023 que van guanyar 3-2, marcant els dos gols que igualaven el partit que s'havia complicat molt amb un 2-0 a la primera part favorable al Wolfsburg.[51] Va ser escollida millor jugadora del partit[52] i inclosa a l'onze ideal de la competició.[53] L'equip va revalidar els títols de Lliga i Supercopa, però van quedar eliminades de la Copa de la Reina per alineació indeguda.

Jugant a la Champions League, març de 2024.

Al mes d'octubre de 2023 va renovar el seu contracte fins el 2027.[54] Guijarro va ser inclosa en el lloc 11 de la llista de les 100 millors jugadores del món pel diari The Guardian, que va destacar que era una de les migcampistes més completes del món, amb i sense pilota.[55]

Aquella temporada, Guijarro va arribar al seu partit número 300 amb el Barça l'1 de maig de 2024, abans de complir 26 anys,[56] i va guanyar la cinquena Lliga consecutiva,[57] esdevenint el primer equip en aconseguir-ho –superant el rècord anterior que tenien elles mateixes de quatre títols consecutius (de la temporada 2011-12 a la 2014-15). L'equip també va revalidar el títol de Supercopa i va aconseguir el de Copa. La setmana següent van completar la temporada perfecta guanyant el quart títol en joc, la Lliga de Campions davant l'Olympique de Lió (2-0), l'únic equip al qual encara no havien pogut guanyar. A més, va ser nomenada per la UEFA integrant de l'equip ideal de la Lliga de Campions.[58]

Estadístiques

[modifica]

Club

[modifica]

Actualitzat a l'últim partit jugat el 29 de maig de 2022.[59]

Partits i gols per club, temporada i competició
Club Temporada Lliga Copa Supercopa Continental Copa Catalunya Total
Divisió Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols
UD Collerense
Illes Balears Illes Balears 		2013-14 1a 22 3 - - - - - - - - 22 3
2014-15 29 4 - - - - - - - - 29 4
Total 51 7 - - - - - - - - 51 7
FC Barcelona
Catalunya Catalunya 		2015-16 1a 23 6 - - - - 5 1 2[60][61] 2[60] 30 8
2016-17 20 2 - - - - 5 0 2[62][63] 0 27 2
2017-18 25 9 4 0 - - 6 1 2[64][65] 1[64] 37 11
2018-19 14 4 1 0 - - 3 2 0[66][67] - 18 6
2019-20 18 2 6 2 2 1 5 1 2[68][69] 0 33 6
2020-21 29 8 4 1 1 0 7 0 - - 41 9
2021-22 26 4 5 0 2 0 7 0 - - 40 4
Total 165 36 20 3 5 1 38 4 8 3 236 47
Total carrera 206 43 20 3 5 1 38 4 8 3 287 54

Palmarès

[modifica]

Campionats estatals

[modifica]
Títol Any País Equip
Lliga 2019-20 Espanya Espanya FC Barcelona
2020-21
2021-22
2022-23
2023-24
Copa de la Reina 2017
2018
2020
2021
2022
2024
Supercopa 2020
2022
2023
2024
Copa Catalunya 2015 Catalunya Catalunya
2016
2017
2018
2020

Campionats internacionals

[modifica]
Títol Equip Seu Any
Copa de l'Algarve Selecció espanyola Portugal Portugal[70] 2017
Europeu sub-19 Irlanda del Nord Irlanda del Nord[71] 2016-17
Lliga de Campions FC Barcelona Göteborg 2020-21
Eindhoven 2022-23
Bilbao 2023-24

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mendiola, Luis. «Patricia Guijarro toca el cielo» (en castellà). El Periódico del Mediterraneo, 21-08-2018. [Consulta: 30 març 2023].
  2. ↑ «18 galardonados con los Premios Esports IB». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 29 novembre 2017].
  3. ↑ «Les quatre capitanes del Barça Femení». fcbarcelona.cat, 12-08-2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Patri Guijarro, una ascensión meteórica» (en castellà). Mundo Deportivo. [Consulta: 11 juny 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Martínez, Alberto. «"Será una pasada que un niño juegue al fútbol por su madre"» (en castellà). AS.com, 15-09-2019. [Consulta: 11 juny 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Alexander, María. «Patri Guijarro: “Lo mejor es formarse en equipos de chicos”» (en castellà). El País, 19-08-2018. [Consulta: 11 juny 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 Polo, Edu. «El Barça anuncia la renovación de Patri Guijarro» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-01-2021.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Concejo, Edurne. «Patri Guijarro renueva con el Barça hasta 2024» (en castellà), 25-01-2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  9. ↑ «Las futbolistas del FC Barcelona serán leyenda» (en castellà). Magazine Fashion and Arts, 28-01-2020. Arxivat de l'original el 11 de juliol 2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 De la Ossa, Xavi. «Patri Guijarro, el motor azulgrana» (en castellà). elscouting.es, 17-05-2020. Arxivat de l'original el 22 abril 2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Navarro, Alicia. «Patri Guijarro, la brújula del Femení» (en castellà). VAVEL, 02-07-2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  12. ↑ «Patri Guijarro, una jugadora entre el arte y la eficacia» (en castellà). AS.com, 20-02-2017. [Consulta: 11 juny 2022].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Roldán, Isabel. «Liga Iberdrola: Patri Guijarro, jugadora letal a balón parado con el Barcelona» (en castellà). AS.com, 06-11-2017. Arxivat de l'original el 21 de març 2022. [Consulta: 11 juny 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 «La mallorquina Patricia Guijarro ficha por el Barça» (en castellà). Diario de Mallorca, 09-06-2015. [Consulta: 11 juny 2022].
  15. ↑ Villarrubia, Begoña. «Fútbol femenino: Las diez claves del nuevo Barça» (en castellà). Mundo Deportivo, 24-08-2015. [Consulta: 11 juny 2022].
  16. ↑ Irigoyen, Juan. «Del desván al escaparate» (en castellà). El País, 27-12-2015. [Consulta: 11 juny 2022].
  17. ↑ EFE. «El Barça femenino logra un histórico pase a semifinales de la Champions» (en castellà). RTVE.es, 29-03-2017. [Consulta: 11 juny 2022].
  18. ↑ Menayo, David. «Fútbol Femenino: Patri Guijarro, de promesa a realidad» (en castellà). Marca, 17-01-2018. [Consulta: 11 juny 2022].
  19. ↑ Expósito, José María. «Un milagroso gol de Mariona da la Copa de la Reina al Barça» (en castellà). elperiodico, 02-06-2018. [Consulta: 11 juny 2022].
  20. ↑ «Sis renovacions al Barça Femení». Fútbol Club Barcelona, 08-06-2018. [Consulta: 11 juny 2022].
  21. ↑ «The 100 best female footballers in the world 2018» (en anglès). The Guardian, 07-12-2018 [Consulta: 12 juny 2022].
  22. ↑ «Patri Guijarro: “El Balón de Oro tiene mi nombre pero es de todas”» (en castellà). Mundo Deportivo, 24-08-2018. [Consulta: 11 juny 2022].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Dotras, Oriol. «Patri Guijarro, sobre su extraña lesión: “Sólo podía dormir con pastillas”» (en castellà). La Vanguardia, 23-06-2019. [Consulta: 12 juny 2022].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Giovio, Eleonora. «La larga espera de Patri Guijarro» (en castellà). El País, 23-05-2019. [Consulta: 12 juny 2022].
  25. ↑ «Barça: Patri Guijarro pasará por el quirófano este sábado» (en castellà). Mundo Deportivo, 14-02-2019. [Consulta: 12 juny 2022].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Patri Guijarro se entrena con el grupo tras cinco meses KO» (en castellà). AS.com, 15-05-2019. [Consulta: 12 juny 2022].
  27. ↑ Aguilar Amat, David. «El Barça femenino dice adiós al sueño de la Champions y cae por goleada ante el Lyon» (en castellà). El Español, 18-05-2019. [Consulta: 12 juny 2022].
  28. ↑ Pérez, Ángel. «El Barça femenino, 'orgulloso' en el día después de la final» (en castellà). Mundo Deportivo, 19-05-2019. [Consulta: 12 juny 2022].
  29. ↑ «Les cinc capitanes del Barça Femení». Agrupació Jugadors Fútbol Club Barcelona. [Consulta: 12 juny 2022].
  30. ↑ Jiménez, Mayca. «Guijarro, la brújula del Barça» (en castellà). AS.com, 04-05-2020. [Consulta: 12 juny 2022].
  31. ↑ López, Marcos «El Barça femenino se monta una fiesta para golear al Tacón» (en castellà). El Periódico, 07-09-2019 [Consulta: 12 juny 2022].
  32. ↑ Muñoz, Felip. «El Barcelona se da un festín ante la Real y levanta la primera Supercopa de la historia» (en castellà). Mundo Deportivo, 09-02-2020. [Consulta: 12 juny 2022].
  33. ↑ «Campiones de la Primera Iberdrola 2019-20!». FC Barcelona, 08-05-2020. [Consulta: 5 juny 2021].
  34. ↑ Jiménez, Mayca «El Barça, pentacampeón» (en castellà). As, 08-05-2020 [Consulta: 12 juny 2022].
  35. ↑ Gascón, Javier «'Estamos fastidiadas, hemos perdonado al Wolfsburgo'» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-08-2020 [Consulta: 5 juny 2021].
  36. ↑ «The 100 best female footballers in the world 2020» (en anglès). The Guardian, 08-12-2020 [Consulta: 12 juny 2022].
  37. ↑ Menayo, David. «Nueve españolas entre las 100 mejores futbolistas del mundo para 'The Guardian'» (en castellà). Marca, 11-12-2020.
  38. ↑ Poquí, Joan. «¡Las azulgranas, Reinas de la Copa!» (en castellà). Mundo Deportivo, 13-02-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  39. ↑ «Real Madrid v Barça Women: The first Clásico is blaugrana (0-4)» (en anglès), 04-10-2020. [Consulta: 12 juny 2022].
  40. ↑ «¡El Barça se proclama campeón de liga!» (en castellà). Sport, 09-05-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  41. ↑ Villaescusa, Luis. «El Atlético resiste el asedio del Barcelona y jugará la final de la Supercopa femenina» (en castellà). EL PAÍS, 13-01-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  42. ↑ «Han vuelto a hacerlo: ¡¡¡A la final!!!» (en castellà). Sport, 02-05-2021. [Consulta: 14 octubre 2021].
  43. ↑ Menayo, David. «El Chelsea será el rival del Barcelona en la final de la Champions» (en castellà). Marca, 02-05-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  44. ↑ 44,0 44,1 «Patri Guijarro: "Contra el Chelsea, hi haurà moments en què haurem de patir i ho sabrem fer"». CCMA, 14-05-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  45. ↑ «El Barça reina en Europa con una exhibición de fútbol» (en castellà). Sport, 16-05-2021. [Consulta: 14 octubre 2021].
  46. ↑ Pascual, Roger. «El Barça conquista a lo grande su primera Champions femenina ante el Chelsea» (en castellà). El Periódico, 16-05-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  47. ↑ Jiménez, Mayca. «Patri Guijarro: "Ahora vamos a ir a por el triplete a muerte"» (en castellà). AS.com, 18-05-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  48. ↑ Tikas, Maria. «A la final de la Copa al más puro estilo Barça» (en castellà). Sport, 26-05-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  49. ↑ Martínez, Patricia. «Son leyenda: el Barça conquista su octava Copa... ¡y el triplete!» (en castellà). Sport, 30-05-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  50. ↑ «Les quatre capitanes del Barça Femení». fcbarcelona.com, 12-08-2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  51. ↑ Boguñá, Roger. «Barça – Wolfsburg: Campiones d'Europa! (3-2)», 03-06-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
  52. ↑ «Every UEFA Women's Champions League Player of the Match» (en anglès). UEFA, 03-06-2023. [Consulta: 26 maig 2024].
  53. ↑ «2022/23 Women's Champions League Team of the Season» (en anglès). UEFA, 05-06-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
  54. ↑ «Patri Guijarro, culer fins al 2027». fcbarcelona.cat, 06-10-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
  55. ↑ Laverty, Rich. «11 | Patricia Guijarro» (en anglès). The Guardian, 12-01-2024. [Consulta: 19 maig 2024].
  56. ↑ «Patri arriba als 300 partits com a culer». fcbarcelona.cat, 01-05-2024. [Consulta: 19 maig 2024].
  57. ↑ «Cinquena Lliga consecutiva per al Barça». fcbarcelona, 04-05-2024. [Consulta: 19 maig 2024].
  58. ↑ Rodergas, Clara. «El Barça amansa la bèstia i fa història». L'esportiu de Catalunya, 27-05-2024. [Consulta: 27 maig 2024].
  59. ↑ «Patri Guijarro» (en castellà). BDFutbol. [Consulta: 11 juny 2022].
  60. ↑ 60,0 60,1 «FC Barcelona i el RCD Espanyol, a la final de la Copa Catalunya Femenina». FCB.cat. [Consulta: 12 juny 2022].
  61. ↑ «El FC Barcelona, campió de nou de la Copa Catalunya Femenina». FCB.cat. [Consulta: 12 juny 2022].
  62. ↑ «El Barça, campió golejant». L'Esportiu, 29-08-2016 [Consulta: 12 juny 2022].
  63. ↑ «El Barça i l'Espanyol jugaran l'enèsima final». L'Esportiu, 27-08-2016 [Consulta: 12 juny 2022].
  64. ↑ 64,0 64,1 Genís de Moner «El Barça, com quasi sempre». L'Esportiu, 28-08-2017 [Consulta: 12 juny 2022].
  65. ↑ «El Barça, a la final de mañana contra el Espanyol». El Mundo Deportivo, 26-08-2017 [Consulta: 12 juny 2022].
  66. ↑ «Un títol incontestable». L'Esportiu, 26-08-2018 [Consulta: 6 juny 2022].
  67. ↑ «Un altre derbi com a final». L'Esportiu, 24-08-2018 [Consulta: 6 juny 2022].
  68. ↑ Robledillo, A. «El Barça allarga la tirania amb el sisè títol seguit». L'Esportiu, 25-08-2019 [Consulta: 6 juny 2022].
  69. ↑ «Un altre derbi com a final». L'Esportiu, 23-08-2019 [Consulta: 6 juny 2022].
  70. ↑ Las 23 convocadas por Vilda para la Copa Algarve
  71. ↑ «Convocatoria previa para el Europeo Sub-19 femenino de Irlanda del Norte». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 29 novembre 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patricia Guijarro Gutiérrez
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Patricia_Guijarro_Gutiérrez&oldid=34208933»