Vés al contingut

María Pilar León Cebrián

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaría Pilar León Cebrián

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1.70 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2011 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa
Núm. esportiu4
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2009–2011 Zaragoza CFF B
2011–2013 Zaragoza CFF
2014–2017 Atlético de Madrid Féminas 84(4)
2017– FC Barcelona 203(6)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
2016–2023   Espanya 50(1)
Participà en
2019Copa Mundial Femenina de Futbol 2019 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaIngrid Engen Modifica el valor a Wikidata
X: MapiLeon16 Instagram: marialeonn16 FIFA: 420279 UEFA: 250041350 ESPNFC: 255815 Modifica el valor a Wikidata

María Pilar León Cebrián (Saragossa, 13 de juny del 1995), més coneguda com a Mapi León, és una jugadora de futbol espanyola. Juga com a defensa i el seu equip actual és el FC Barcelona de la Primera Divisió femenina de futbol d'Espanya.[1]

Va debutar a la principal divisió de l'estat espanyol el 2011 amb el Prainsa Zaragoza amb el qual va aconseguir el subcampionat de la Copa de la Reina. Aquell estiu va fitxar pel RCD Espanyol[2] on només va estar una temporada.

Després de deixar l'equip barceloní va fitxar per l'Atlético de Madrid[3] on hi va estar tres anys; durant la seva estada a Madrid va aconseguir un títol de Copa de la Reina (2016) i també un campionat estatal (2016-2017).

La primera internacionalitat amb la selecció espanyola li arribar un 15 de setembre del 2016 contra la selecció de Montenegro, obtenint una victòria per 13-0.[4]

L'estiu del 2017 canvia una altra vegada d'aires i torna a Barcelona per a jugar a les files del FC Barcelona[5] on milita actualment.

El 6 de desembre l'IFFHS va fer públic l'equip ideal de l'any 2021 que la incloïa.[6]

Primers anys

[modifica]

María Pilar León Cebrián va néixer el 13 de juny de 1995, de pares Javier i Pilar.[7] León es va criar amb un germà gran i una germana menor al barri saragossà de l'Almozara.[8]

León va començar a jugar al voleibol als set anys, i de nena va practicar molts altres esports, com el beisbol.[7][8] Més tard va començar a jugar a futbol sala a l'equip local Gran Via, on jugava com a extrem.[9][10] A aquesta edat, li van concedir una beca per anar a una escola d'art, però va rebutjar el premi per centrar-se en el futbol.[7]

León va ser descoberta per David Magaña, antic director esportiu del Saragossa CFF, que es va fixar en ella i en el seu germà Javi jugant a futbol mentre compraven en un supermercat Carrefour.[9][11]

Carrera de club

[modifica]

Prainsa Saragossa (2011-2013)

[modifica]

Després d'evolucionar amb el seu equip B durant dos anys, León va debutar a Primera Divisió amb el Prainsa Saragossa quan tenia 16 anys.[12] El seu debut en partit amb el Saragossa va ser contra el Barcelona.[9]

El 2013, el Saragossa va arribar a la final de la Copa de la Reina, on es va enfrontar al seu futur club, el FC Barcelona. En el seu últim partit amb el club, León va ser titular a la final, ja que el Saragossa va perdre per 4-0 davant el Barcelona, que va completar el seu primer doblet nacional.[13]

RCD Espanyol (2013–2014)

[modifica]

Als 18 anys, León va fitxar pel RCD Espanyol el 2013, on només va romandre una temporada.[14] En aquell moment, va començar a rebre convocatòries amb la selecció absoluta. A més, va cridar l'atenció de l'Atlètic de Madrid, que va quedar tercer a la lliga la temporada 2012-13.

Atlètic de Madrid (2014-2017)

[modifica]

El 2014, León va fitxar per l'Atlètic de Madrid.[15] En la seva primera temporada al club, l'Atlètic va acabar en segon lloc a la lliga per darrere del Barcelona, cosa que va provocar el debut de l'Atlètic i de León a la UEFA Women's Champions League. El 2015, León va debutar a la UWCL davant el Zorky Krasnogorsk rus, on va caure derrotat per 2-0 en el partit d'anada.[16] Posteriorment, l'Atlètic va remuntar un 3-0 per guanyar l'eliminatòria, però va ser derrotat a vuitens de final pel Lió amb un marcador global de 9-1.

En la seva etapa a l'Atlètic, León va passar de jugar com a lateral esquerre a jugar com a central per influència de l'exlateral esquerre i entrenador de l'Atlètic, Ángel Villacampa.[8] León va aconseguir el primer títol de lliga de la seva carrera en la temporada 2016-17, quan l'Atlètic va derrotar a la Reial Societat en l'última jornada de la temporada.[17] Les seves actuacions al llarg de la temporada li van valer per ser inclosa en el millor onze de la temporada de la lliga, a més de posar-la al punt de mira del FC Barcelona.[18][19]

Durant la finestra de transferència d'estiu del 2017, el Barcelona i l'Atlètic Madrid es van sotmetre a una saga de transferència de dos mesos a les negociacions per a León. Abans del seu fitxatge pel Barcelona, es va entrenar al marge del grup i, posteriorment, va emmalaltir durant les negociacions del contracte.[20] En el seu episodi de la sèrie documental del Barcelona Dare to Play, León explica que l'Atlètic va interpretar que va fingir una malaltia per intentar forçar el seu fitxatge pel Barcelona.[8]

FC Barcelona (2017 - present )

[modifica]

El juliol del 2017 es va anunciar el fitxatge pel FC Barcelona, operació per la qual el club català va pagar 50.000 euros a l'Atlètic de Madrid. León es va convertir així en la primera espanyola per la qual es pagava un traspàs econòmic.[21][22] En la seva primera temporada com a blaugrana es va proclamar campiona de la Copa de la Reina després de superar a la final l'Atlètic de Madrid.[23] León va ser una peça clau per als esquemes de Fran Sánchez, participant en 29 partits de lliga i marcant dos gols.

Mapi a la final de la Lliga de Campions 2018-19.

En la seva segona temporada, aquesta vegada amb Lluís Cortés a la banqueta, León va tornar a ser indiscutible al centre de la defensa blaugrana. Va participar en 30 partits de la lliga domèstica i en 9 de la lliga de campions. L'octubre de 2018, León va marcar el seu primer gol en aquesta competició als vuitens de final contra el Glasgow City.[24] Va acabar la temporada sent semifinalista de la Copa de la Reina i en segona posició a la Primera Iberdrola després de l'Atlètic de Madrid. A l'abril el club va anunciar la renovació del seu contracte fins al 2022.[25]

El Barça es va classificar per disputar la primera final de la història de la secció femenina de futbol del club i de qualsevol equip de la lliga.[26][27] Mapi va formar part de l'onze inicial per jugar la final, que el Barcelona va perdre 4-1 davant l'Olympique de Lyon.[28] Jugadores i staff tècnic han considerat sovint la final perduda a Budapest un punt d'inflexió pels èxits posteriors.[29][30]

El 2019 León va ser inclosa a la llista de The Guardian de les 100 millors futbolistes del món a la posició 74.[31] El febrer es va disputar la primera Supercopa d'Espanya de la història. A la final les blaugrana van jugar davant de la Reial Societat i van guanyar amb un contundent 1-10, jugant tot el partit.[32] El maig, l'equip de Lluís Cortés es va proclamar campió de la Lliga Iberdrola quan faltaven vuit jornades per disputar a causa a la suspensió de la competició domèstica a causa de la pandèmia de COVID-19. Amb vint-i-nou partits disputats sumava dinou victòries i dos empats, amb nou punts més que el segon, l'Atlético de Madrid.[33][34]

El 2020, León va ser nomenada candidata a l'Equip Femení de l'Any de la UEFA per primera vegada en la seva carrera.[35][36] També va ser inclosa novament entre les 100 de les millors jugadores del món pel diari The Guardian, aquesta vegada en la posició 37.[37]

El 6 de gener de 2021, León va jugar d'inici el primer partit competitiu al Camp Nou jugat per equips femenins.[38] Va assistir al cinquè i últim gol del Barcelona, quan un dels seus xuts va ser desviat d'Ana-Maria Crnogorčević i a porteria. Crnogorčević va acreditar personalment el gol a León.[39] Més tard aquell mes va competir a la Supercopa, on el Barcelona va perdre als penals contra el seu rival a semifinals, l'Atlètic de Madrid.[40] León va criticar a la Federació Espanyola per no implementar l'Àrbitre assistent de vídeo (VAR) a la competició, que ja s'utilitzava a la versió masculina de la competició.[41][42]

El març de 2021, la RFEF la va suspendre per quatre partits i la va multar amb 601 euros per criticar la qualitat de l'arbitratge a la Primera Iberdrola després de rebre una polèmica targeta vermella contra el Reial Madrid.[43] El Barcelona va recórrer la decisió davant el Tribunal Administrativo del Deporte (TAD), i León va poder jugar contra el seu següent rival a la lliga, el segon classificat, el Llevant.[44] El sindicat futbolístic espanyol, l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), va emetre una declaració de suport a León, qualificant la suspensió d'un intent de restringir la seva llibertat d'expressió.[45][46] El mes següent, va jugar el seu partit número 100 de Lliga amb el Barcelona contra el Granadilla.[47] León es va convertir en campiona de la Lliga 2020-21 amb el Barcelona per segona vegada el 9 de maig de 2021.

El Barcelona va arribar a la final de la Lliga de Campions de 2021 després de derrotar el Paris Saint-Germain amb un marcador global de 2–1. En el partit de tornada de la semifinal, la companya al centre de la defensa de León, Andrea Pereira, va rebre una targeta groga i es va perdre la final per sanció.[48] Com era d'esperar, León va jugar la final formant parella de centrals al costat de la migcampista defensiva Patri Guijarro, que va estudiar el joc del León per preparar-se pel partit.[49] La defensa del Barcelona va deixar la porteria a cero i l'equip va guanyar 4-0 el primer títol de la Lliga de Campions femenina en la història del club. León va ser nomenada a l'Equip de la temporada de la Lliga de Campions 2020-21,[50] i més tard va ser nominada a Defensora de la temporada la Lliga de Campions 2020–21.[51] Després de la finalització de la Lliga de Campions, León va jugar cada minut de la semifinal i la final de la Copa de la Reina 2021. El Barcelona va guanyar la final per 4–2, aconseguint el triplet continental per primera vegada en la història de la secció.[52]

León va guanyar el títol de lliga amb el Barcelona per tercera temporada consecutiva guanyant tots els partits en el procés. També va guanyar la Copa de la Reina i la Supercopa d'Espanya. Va ser titular en la derrota del seu equip per 1–3 contra el Lió a la final de la Lliga de Campions. Tot i la derrota va ser escollida novament per l'Equip de la temporada de la Lliga de Campions.[53]

El 20 de novembre de 2022, va marcar en el seu partit núm.200 amb el Barcelona en la golejada per 8-0 del seu equip a l'Alavés en partit de lliga.[54]

El 3 de juny de 2023, Mapi va jugar tot el partit quan el Barcelona va guanyar 3–2 contra el VfL Wolfsburg a la final per guanyar el seu segon títol de Lliga de Campions.[55] Per tercer any consecutiu va ser escollida per l'Equip de la temporada de la Lliga de Campions.[56]

Carrera en la selecció espanyola

[modifica]

Va debutar a la selecció espanyola el 15 de setembre del 2016 en un partit contra la selecció de Montenegro amb una victòria per 13-0.[57][58] El febrer de 2017 va formar part de la selecció que va guanyar la Copa d'Algarve, torneig de preparació per a l'Eurocopa disputada aquell mateix any.[59] Durant el torneig, León va ser triada com a tercera capitana de l'equip.[60] El 2017 va ser una de les convocades per disputar el Europeu de 2017 celebrat als Països Baixos. La selecció va quedar eliminada a quarts de final davant la selecció d'Àustria després de caure a la tanda de penals.[61]

El juliol de 2019 es va anunciar que era una de les seleccionades per formar part de l'equip espanyol que disputaria la Copa Mundial Femenina de Futbol de França.[62] La selecció va passar per primera vegada la fase de classificació, però va ser eliminada a vuitens de final per la selecció dels Estats Units.[63] León va ser una fixa a l'onze de Vilda fent parella de centrals al costat d'Irene Paredes.[64]

Al gener de 2020 va viatjar amb la selecció als Estats Units per participar per primera vegada a la She Believes Cup.[65] L'equip de Vilda va concloure el campionat amb una victòria per 3-1 davant el Japó, una derrota per la mínima (1-0) davant les vigents campiones del Món, Estats Units; i una victòria, també per la mínima davant d'Anglaterra (1-0).[66] La roja va acabar la seva participació en el torneig en segona posició per darrere de les estatunidenques.[67]

El 2022 va ser escollida per la selecció que va disputar l'Eurocopa de 2022 on Espanya va ser eliminada als quarts de final per les futures campiones, la Anglaterra. El setembre d'aquell any, juntament amb altres 14 jugadores, va renunciar a la selecció mentre no es revertissin certs aspectes interns amb el seleccionador, Jorge Vilda.[68] El grup, posteriorment batejat Las 15 per mitjans espanyols, posteriorment va publicar un comunicat conjunt en què explicava la seva decisió de marxar, invocant dificultats amb la seva salut física i mental, i criticava la federació espanyola per la seva resposta a la situació.[69][70] León va continuar rebutjant convocatòries a la selecció nacional fins al 2023 i fins i tot es va negar a posar-se disponible per a la selecció per a la Copa del Món Femenina de Futbol de 2023 que la selecció acabaria guanyant.[71] Sobre la situació, va dir en una entrevista "Mapi León té un estil de vida i uns valors. No puc tornar enrere si la situació no ha canviat. Hi ha d'haver canvis. No dic que no s'hagi produït cap canvi, però no els veig".[72]

El 18 de setembre de 2023 va tornar a ser convocada per la nova seleccionadora, Montse Tomé, sota amenaça de sanció si no hi acudia. Amb la mediació del CSD finalment va poder abandonar la concentració el 20 de setembre, juntament amb la seva companya Patri Guijarro, en idèntica situació, amb el compromís que no serien sancionades.[73] Tomé havia convocat igualment a divuit jugadores més que havien renunciat a la selecció en un comunicat el 15 de setembre.[74]

Estil de joc

[modifica]

León és un defensa esquerrana versàtil, que té la capacitat de jugar tant com a lateral esquerra com a defensa central. S'utilitza principalment com a defensa central, i les seves característiques principals com a jugadora són la seva qualitat tècnica i la seva passada.[7][75] La FIFA la perfila com una jugadora agressiva amb bones reaccions i lectura del joc.[76] L'exentrenador de l'Atlètic de Madrid Ángel Ángel Villacampa, que va ajudar a la seva transició de lateral esquerra a central, ha descrit León com una connexió perfecta amb l'estil del Barcelona, amb la seva capacitat per distribuir la pilota al terreny de joc i la seva preferència per jugar en un bloc alt.[8]

Vida personal

[modifica]

L'any 2018, León va fer pública la seva homosexualitat en una entrevista al diari espanyol El Mundo.[77] En la mateixa entrevista, va criticar que la Copa del Món de Futbol de 2018 es celebrés a Rússia a causa de la persecució d'homosexuals a Txetxènia.[78] El 2019, León va ser una ponent principal per a l'inici de l'Orgull de Madrid.[77][79] El Mundo la va qualificar com una de les 50 persones LGBT més influents d'Espanya el 2018 i el 2019.[80][81] El 2021, va formar part de la campanya Beauty of Becoming de Levi per al mes de l'orgull LGBT.[82][83] Des de 2022, és en una relació amb la seva companya d'equip del Barça i internacional noruega Ingrid Engen.[84]

León té una passió per les motos, que va ser influenciada pel seu pare, que és mecànic.[7][8] També té interès pel dibuix i la pintura, i té múltiples tatuatges. El seu primer tatuatge va ser un petit al peu, que es va fer intencionadament en una zona discreta per amagar-lo dels seus pares.[8] Un dels seus tatuatges més destacats és el del coll, que diu «Looks can be deceiving» (Les aparences poden enganyar).[42][85] Practica tatuant-se les seves pròpies mans i peus, i el 2021 estava fent pràctiques en una botiga de tatuatges.[9] Ha afirmat que li agradaria centrar-se en els tatuatges i el seu disseny després de retirar-se del futbol.[76]

Estadístiques

[modifica]

Clubs

[modifica]

Actualitzat a l'últim partit disputat el '3 de juny de 2023.[86]

Club Div. Temporada Lliga Copa Supercopa Continental Total
Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols
Transp. Alcaine
 Aragó 		1a 2010-11 4 0 2 0 - - - - 6 0
2011-12 32 4 - - - - - - 32 4
2012-13 28 2 5 1 - - - - 33 3
Total 64 6 7 0 - - - - 71 7
RCD Espanyol
 Catalunya 		1a 2013-14 30 4 - - - - - - 30 4
Total 30 4 - - - - - - 30 4
Atlètic de Madrid
 Madrid 		1a 2014-15 29 0 2 0 - - - - 31 0
2015-16 28 1 3 0 - - 4 0 35 1
2016-17 27 3 3 0 - - - - 30 3
Total 84 4 8 0 - - 4 0 96 4
FC Barcelona
 Catalunya 		1a 2017-18 29 2 3 0 - - 5 0 37 2
2018-19 30 1 3 0 - - 9 1 42 2
2019-20 19 0 6 0 2 0 5 0 32 0
2020-21 27 3 4 0 1 0 9 0 41 3
2021-22 23 2 5 1 1 0 9 1 38 4
2022-23 27 3 0 0 2 0 11 2 40 5
Total 155 11 21 1 6 0 48 4 230 16
Total carrera 330 25 32 2 6 0 52 4 414 31

Palmarès

[modifica]

Campionats estatals

[modifica]
Títol Any País Club
Lliga Espanyola 2017 Espanya Atlètic de Madrid
2020 FC Barcelona
2021[87]
2022
2023
2024
Copa de la Reina 2016 Atlètic de Madrid
2018 FC Barcelona
2020
2021[87]
2022
2024
Supercopa 2020
2022
2023
2024
Copa Catalunya 2018 Catalunya
2019
2020

Campionats internacionals

[modifica]
Títol Equip Seu Any
Copa Algarve Selecció espanyola Portugal 2017
Lliga de Campiones FC Barcelona Göteborg 2021[87]
NED Eindhoven 2023
Bilbao 2024

Distincions individuals

[modifica]
Distinció Any
Equip de la Lliga de Campions 2021,[88] 2022[89] 2023[56]
Inclosa a l'equip ideal de l'any de l'IFFHS[6] 2021[90]
Inclosa a l'11 ideal FIFA fifpro 2022[91]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mapi León: futbolista, del Barça, de la selección española y lesbiana». El mundo, 23-06-2018. [Consulta: 24 octubre 2020].
  2. ↑ Mapi León i Cláudia Neto, nuevas altas en el Espanyol
  3. ↑ La zaragozana María León ficha por el Atlético de Madrid
  4. ↑ España se divierte marcando 13 goles a Montenegro
  5. ↑ La aragonesa Mapi León firma por el Barça
  6. ↑ 6,0 6,1 «IFFHS WOMEN’S WORLD TEAM OF THE YEAR 2021» (en anglès). [Consulta: 6 desembre 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Giovio, Eleonora «Mapi León, la central que vigila hasta lo que pasa en la grada». El País, 11-06-2019 [Consulta: 1r juliol 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Busquets, Marta (director) (2020-08-17). Dare to Play: Mapi León (Motion picture) (en castellà). Barcelona: FC Barcelona. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Pérez, Àlex. «Mapi León: "Nadie me hubiera dicho a mí que iba a llegar hasta aquí"», 17-05-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  10. ↑ «La zaragozana María León ficha por el Atlético de Madrid». Espiritu Deportivo, 07-08-2014. [Consulta: 29 juny 2021].
  11. ↑ Clavero, Javier. «Mapi León: de La Almozara al trono europeo». Heraldo de Aragón, 20-05-2021. [Consulta: 24 juny 2021].
  12. ↑ Mapi, BDFutbol
  13. ↑ Menayo, David. «El Barcelona firma el primer doblete de su historia». MARCA, 16-06-2013. [Consulta: 30 juny 2021].
  14. ↑ Martín González, Cesáreo. «Mapi León y Claudia Neto, nuevas altas en el Espanyol». Vavel, 28-06-2012. [Consulta: 29 juny 2021].
  15. ↑ «La zaragozana María León ficha por el Atlético de Madrid» (en castellà). Espíritu Deportivo, 07-08-2014.
  16. ↑ S. Riquelme, Sandra. «Varapalo para el Atlético de Madrid en su debut europeo». MARCA, 07-10-2015. [Consulta: 30 juny 2021].
  17. ↑ Menayo, David. «El Atlético de Madrid gana su primera Liga en un partido histórico». MARCA, 20-05-2017. [Consulta: 30 juny 2021].
  18. ↑ «Charlyn Corral y Kenti Robles, en el Once Ideal de la Liga Iberdrola». MARCA, 15-06-2017. [Consulta: 30 juny 2021].
  19. ↑ «4. María León». FC Barcelona. [Consulta: 15 maig 2021].
  20. ↑ Serret, Andreu. «Mapi, al Barça: fin al culebrón del verano». La Pelota en Femenino, 24-08-2017. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  21. ↑ «El Barça ficha a 'Mapi' León», 24-08-2017. [Consulta: 1r abril 2021].
  22. ↑ Santiago, Lucía. «Mapi León, al Barça: el fichaje que pone en valor a la futbolista española» (en castellà), 24-08-2017. [Consulta: 1r abril 2021].
  23. ↑ Expósito, José María. «Un milagroso gol de Mariona da la Copa de la Reina al Barça» (en castellà), 02-06-2018. [Consulta: 25 agost 2022].
  24. ↑ Menayo, David. «Barcelona - Glasgow City y Wolfsburgo - Atlético de Madrid, la Champions en directo». MARCA, 17-10-2018. [Consulta: 3 juliol 2023].
  25. ↑ Molet, Carles. «El Barça renova Alexia, Mariona, María León i Leila». BTV, 25-04-2019. [Consulta: 2 juliol 2023].
  26. ↑ «Mariona Caldentey clasifica al Barça para la final de la Champions» (en castellà). Última Hora, 28-04-2019. [Consulta: 9 octubre 2021].[Enllaç no actiu]
  27. ↑ La Sexta Deportes. «Histórico: el Barcelona femenino jugará su primera final de Champions League» (en castellà). La Sexta, 28-04-2019. [Consulta: 9 octubre 2021].
  28. ↑ «Lyon-Barcelona» (en anglès). UEFA.com. Arxivat de l'original el 18 maig 2019. [Consulta: 9 octubre 2021].
  29. ↑ Gil, Albert. «¡Las jugadoras del Barça, campeonas de Europa!» (en castellà). Planeta Deporte. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021. [Consulta: 5 juny 2021].
  30. ↑ Dotras, Oriol. «El salto de calidad del Barça en Europa» (en castellà). La Vanguardia, 21-08-2020. [Consulta: 5 juny 2021].
  31. ↑ Laverty, Rick. «The 100 best female footballers in the world 2019» (en anglès). The Guardian, 06-12-2019. [Consulta: 5 juny 2021].
  32. ↑ Muñoz, Felip «El Barcelona se da un festín ante la Real y levanta la primera Supercopa de la historia» (en castellà). Mundo Deportivo, 09-02-2020 [Consulta: 5 juny 2021].
  33. ↑ «Campiones de la Primera Iberdrola 2019-20!». FC Barcelona, 08-05-2020. [Consulta: 5 juny 2021].
  34. ↑ Jiménez, Mayca «El Barça, pentacampeón» (en castellà). As, 08-05-2020 [Consulta: 5 juny 2021].
  35. ↑ G. Gil, Aimara. «Seis españolas nominadas entre las 50 mejores del once del año». AS, 01-12-2020. [Consulta: 23 juny 2021].
  36. ↑ «Nou candidats culers a l'Equip de l'Any de la UEFA». FC Barcelona, 02-12-2020. [Consulta: 3 juliol 2021].
  37. ↑ «The 100 best female footballers in the world 2020» (en anglès). The Guardian, 08-12-2020 [Consulta: 6 desembre 2021].
  38. ↑ «Barça Women 5-0 Espanyol Women: Historic win at Camp Nou». FC Barcelona, 06-01-2021. [Consulta: 2 juliol 2021].
  39. ↑ Téllez, Jan. «Crnogorcevic: "Es mi primer gol, ojalá que no sea el último"». Vavel, 20-03-2021. [Consulta: 2 juliol 2021].
  40. ↑ Jiménez, Mayca. «El Atlético, súper finalista». As, 13-01-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  41. ↑ «Mapi León estalla por l'ausencia de VAR en la Supercopa femenina». AS, 14-01-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  42. ↑ 42,0 42,1 Villarrubia, Begoña. «Mapi León, rebelde con causa». Mundo Deportivo, 29-01-2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  43. ↑ Burhan, Asif. «FC Barcelona's Mapi León Suspended For Four Games After Social Media Post». Forbes, 11-03-2021. [Consulta: 15 maig 2021].
  44. ↑ Martínez, Patricia. «El TAD concede la cautelar a Mapi León». SPORT, 01-04-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  45. ↑ «Comunicado de la Asociación de Futbolistas Españoles sobre la sanción a Mapi León». Associació de Futbolistes Espanyols, 11-03-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  46. ↑ Sánchez-Flor, Ulises. «Mapi León: 600 euros de multa y 4 partidos de sanción por opinar del árbitro en Twitter». El Confidencial, 12-03-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  47. ↑ Tikas, Maria. «Mapi León, centenaria con el Barça en liga». Sport, 20-04-2021. [Consulta: 15 maig 2021].
  48. ↑ Newman, Blair. «Barcelona owns the moment without even hitting top gear in first Champions League triumph». Equalizer Soccer, 16-05-2021. [Consulta: 2 juliol 2021].
  49. ↑ I. Irigoyen, Juan. «Patri Guijarro, el pegamento del Barça». El País, 14-05-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  50. ↑ «Women's Champions League Squad of the Season 2020/21». UEFA, 20-05-2021. [Consulta: 2 juliol 2021].
  51. ↑ «Women's Champions League positional awards nominees announced». UEFA, 13-08-2021. [Consulta: 13 agost 2021].
  52. ↑ Clark, Gill. «Barcelona Femeni win Copa de la Reina to complete historic treble». SB Nation, 30-05-2021. [Consulta: 3 juliol 2021].
  53. ↑ «2021/22 Women's Champions League Team of the Season» (en anglès). UEFA.com, 23-05-2022. [Consulta: 28 maig 2022].
  54. ↑ «200 rugits de Mapi» (en catalan). [Consulta: 20 novembre 2022].
  55. ↑ Boguñá, Roger. «Barça – Wolfsburg: Campiones d'Europa! (3-2)» (en catalan). [Consulta: 3 juny 2023].
  56. ↑ 56,0 56,1 «2022/23 Women's Champions League Team of the Season» (en anglès). UEFA.com, 05-06-2023. [Consulta: 6 juny 2023].
  57. ↑ Fuente, Iván. «Mapi León debuta con España» (en castellà), 15-09-2016. [Consulta: 5 abril 2021].
  58. ↑ Menayo, David. «Fútbol Femenino: Mapi León y Bárbara Latorre, las últimas en llegar» (en castellà), 16-09-2016. [Consulta: 5 abril 2021].
  59. ↑ «La selección española femenina de fútbol gana la Copa Algarve» (en castellà). , 08-03-2017 [Consulta: 7 juny 2019].
  60. ↑ «Conoce a Mapi León, la retratista de la Selección» (en castellà), 26-02-2019. [Consulta: 5 abril 2021].[Enllaç no actiu]
  61. ↑ Menayo, David. «Eurocopa femenina: España se despide de la Eurocopa tras caer ante Austria en los penaltis» (en castellà), 30-07-2017. [Consulta: 5 abril 2021].
  62. ↑ Menayo, David. «España da la lista de 23 convocadas para el Mundial de Francia» (en castellà), 20-05-2019. [Consulta: 5 abril 2021].
  63. ↑ Menayo, David. «Misión cumplida: el fútbol femenino sigue haciendo historia» (en castellà), 24-06-2019. [Consulta: 5 abril 2021].
  64. ↑ Riquelme, Sandra. «Las seis intocables de Jorge Vilda» (en castellà), 19-06-2019. [Consulta: 5 abril 2021].
  65. ↑ «Convocatoria de Jorge Vilda para la She Believes Cup» (en castellà), 24-02-2020. [Consulta: 5 abril 2021].
  66. ↑ López, José Luis. «0-1: España se doctora ante la potente Inglaterra» (en castellà), 12-03-2020. [Consulta: 28 febrer 2021].
  67. ↑ «La azulgrana Alexia Putellas, MVP de la SheBelieves Cup» (en castellà), 12-03-2020. [Consulta: 28 febrer 2021].
  68. ↑ «Mapi León, entre las 15 jugadoras que renuncian a la selección» (en castellà), 23-09-2022. [Consulta: 22 agost 2023].
  69. ↑ «Jorge Vilda: Spanish FA standing by head coach as 15 players threaten to quit due to mental health issues», 23-09-2022.
  70. ↑ Lowe, Sid. «Jorge Vilda omits 15 players after Spain mutiny and refuses to step down» (en anglès), 30-09-2022. [Consulta: 18 octubre 2022].
  71. ↑ Jiménez, Mayca. «Las notas a pie de página del 'no' de Mapi León y Patri Guijarro, el último bastión de 'Las 15'» (en castellà), 15-06-2023. [Consulta: 28 juliol 2023].
  72. ↑ Jiménez, Mayca. «Mapi León: «A día de hoy, no estaré en el Mundial«» (en castellà), 25-05-2023. [Consulta: 28 juliol 2023].
  73. ↑ «Mapi León i Patri Guijarro abandonen la concentració de la selecció espanyola: “No estem en condicions de tornar”». VilaWeb, 20-09-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
  74. ↑ «Sorpreses en la primera convocatòria de la selecció espanyola de Montse Tomé». BTV, 18-09-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
  75. ↑ «Women's Champions League final: Barcelona key players». UEFA, 15-05-2021. [Consulta: 2 juliol 2021].
  76. ↑ 76,0 76,1 «Leon: My blood boils because I hate to lose». FIFA, 08-04-2019. [Consulta: 5 juliol 2023].
  77. ↑ 77,0 77,1 «Mapi León: "Ya nos tocaba no estar a la sombra"» (en castellà). Mundo Deportivo, 05-07-2018. [Consulta: 15 juliol 2018].
  78. ↑ Romo, José Luis. «Mapi León: futbolista, del Barça, de la selección española y lesbiana». El Mundo, 23-06-2018. [Consulta: 1r juliol 2021].
  79. ↑ Gasca, Joaquín. «La futbolista Mapi León, sorpresa en el pregón del Orgullo de Madrid: "Si estás orgullosa de lo que eres, da igual lo que digan"». Shangay Express, 04-07-2018. [Consulta: 24 juny 2021].
  80. ↑ «Mapi León, otra vez distinguida como referente contra la homofobia». The Champion’s Voice, 23-06-2019. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  81. ↑ «Los 50 LGTBI más influyentes de España en 2019». El Mundo, 21-06-2019. [Consulta: 23 juny 2021].
  82. ↑ Lagos, Camila. «LEVI'S CELEBRA EL ORGULLO Y LA EXPRESIÓN DEL SER». Issue, 23-06-2021. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021. [Consulta: 1r juliol 2021].
  83. ↑ «Levi's da voz a talentos LGTBI que merecen ser escuchados». Shangay Express, 29-06-2021. [Consulta: 1r juliol 2021].
  84. ↑ «Mapi León: "Se demostró que el fútbol femenino solo había que saber venderlo"» (en castellà). El País, 07-07-2022 [Consulta: 19 agost 2022].
  85. ↑ Muñoz, Felip. «El liderazgo tranquilo de Mapi León». Mundo Deportivo, 08-02-2020. [Consulta: 30 juny 2021].
  86. ↑ «Mapi». BDFutbol. [Consulta: 2 juliol 2023].
  87. ↑ 87,0 87,1 87,2 «Alexia Putellas aconsegueix el triplet amb el Barça». Radio Mollet, 31-05-2021. [Consulta: 1r juny 2021].
  88. ↑ «WWomen's Champions League Squad of the Season 2020/21». UEFA.com, 20-05-2021. [Consulta: 6 juny 2023].
  89. ↑ «2021/22 Women's Champions League Team of the Season» (en anglès). UEFA.com, 23-05-2022. [Consulta: 6 juny 2023].
  90. ↑ «IFFHS WOMEN'S WORLD TEAM 2021» (en anglès). IFFHS, 06-12-2021. [Consulta: 2 juliol 2023].
  91. ↑ «¡Las ganadoras del FIFA FIFPRO World 11 Femenino 2022!» (en castellà). Fifpro, 27-02-2023. [Consulta: 2 juliol 2023].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=María_Pilar_León_Cebrián&oldid=34208934»