Vés al contingut

Saltiró (lepidòpter)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSaltiró
Heteropterus morpheus Modifica el valor a Wikidata

Imago
Dades
Hoste
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174281 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaHesperiidae
GènereHeteropterus
EspècieHeteropterus morpheus Modifica el valor a Wikidata
(Pallas, 1771)

El saltiró (Heteropterus morpheus)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.

Distribució

[modifica]

Present a gran part d'Europa, des del nord de la península Ibèrica, centre de la península Itàlica, els Balcans, sud-est de Bulgària i extrem nord-oest de Turquia fins al sud de Dinamarca (illes de Falster i Lolland), extrem sud de Suècia (Escània), Estònia i nord de la Rússia europea. També present a l'Àsia fins a l'Amur i Corea. Absent de les principals illes mediterrànies i de les illes Britàniques.[3][4] A la península Ibèrica es troba a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus, des de la Serra de Meira, a l'est de la província de Lugo, fins a Navarra, mentre que a Catalunya existeix una població aïllada a la Vall d'Aran. Concretament, existeixen petits nuclis al voltant de les poblacions de Bausen, Canejan i Sant Joan de Toran.[5]

Descripció

[modifica]

Envergadura alar d'entre 29 i 33 mm.[6] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar la femella un major nombre de taques grogoses a l'anvers de l'ala anterior, i en tenir les fímbries d'ambdues ales escaquejades, mentre que en el mascle aquestes són fosques. Anvers amb el fons de color negre amb petites taques groguenques a l'exterior de l'ala anterior. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però amb un major nombre de taques ataronjades prop de la punta de l'ala. Revers de l'ala posterior de color groguenc amb nombroses taques blanques arrodonides i amb vora negra formant tres bandes.[5]

Hàbitat

[modifica]

Clarianes de bosc amb presència d'herba alta, sovint en llocs humits i frescos, també vores de pistes, marges de cursos d'aigua, aiguamolls i landes humides.[4][6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1000 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Molinia caerulea, Calamagrostis canescens, Brachypodium sylvaticum i senill (Phragmites australis).[4][5]

Període de vol i hibernació

[modifica]

Vola en una generació entre finals de juny i juliol.[4] Hiverna com a eruga.[6]

Comportament i particularitats biològiques

[modifica]

Els adults tenen un vol molt característic, com si fessin salts, i d'aquí li ve el seu nom comú.[6][5] Les femelles ponen els ous a les tiges de les seves plantes nutrícies. Les erugues es construeixen un conducte tubular a partir d'unir els dos extrems d'una fulla de les seves plantes nutrícies, on s'alimenten i passen l'hivern.[4][6]

Conservació

[modifica]

A Catalunya, es tracta d'una papallona amb una distribució molt reduïda, només present a la Vall d'Aran. Les dades més antigues són de l'any 1993[7] i sembla que l'espècie hi està en expansió i que hagi colonitzat la vall recentment, ja que en els darrers anys s'han localitzat noves poblacions en zones properes al lloc on es va descobrir. Les principals amenaces són l'alteració o destrucció dels seus hàbitats, la captura d'adults per al col·leccionisme, així com l'excessiva pressió turística. Per aquests motius, està inclosa al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, en la categoria En perill d'extinció.[8]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Saltiró (lepidòpter)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 14 juliol 2024].
  3. «Heteropterus morpheus» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 4 agost 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 
  7. Cervelló, A.; Martí, J. «Heteropterus morpheus (Pallas, 1771), nou hespèrid per a Catalunya». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 72, 1993, pàg. 37.
  8. «Saltiró». Generalitat de Catalunya, 16-01-2024. [Consulta: 4 agost 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Asturnatura (castellà)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)
  • European Butterflies (anglès)