Samia Suluhu
| |||
| Nom original | (sw) Samia Suluhu Hassan  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 27 gener 1960 (64 anys) Makunduchi (sultanat de Zanzíbar) | ||
 6a President de Tanzània | |||
| 19 març 2021 – ← John Magufuli | |||
| 10a Vicepresident de Tanzània | |||
| 5 novembre 2015 – 19 març 2021 ← Mohamed Gharib Bilal | |||
| Membre de l'Assemblea Nacional de Tanzània | |||
| novembre 2010 – juliol 2015 Circumscripció electoral: Makunduchi (en)  | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Formació | Universitat de Manchester The Open University of Tanzania (en) Universitat Mzumbe Universitat del Sud de Nou Hampshire Lumumba Secondary School (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | política, economista | ||
| Partit | Chama Cha Mapinduzi | ||
| Família | |||
| Fills | Wanu Hafidh Ameir | ||
| Premis | |||
| |||
_(Suluhu_crop).jpg)
Samia Suluhu Hassan, nascuda el 27 de gener de 1960 a Makunduchi, és una política de Tanzània que exerceix de presidenta del país des del 19 de març de 2021. És la sisena persona a exercir de presidenta al país i la primera dona que ocupa aquest càrrec, essent també només la segona presidenta de la història del continent Africà en el seu moment.[1] Va ser investida en morir sobtadament el president John Magufuli, ja que la Constitució de Tanzània indica que en cas de morir el president, el vicepresident ha de substituir-lo i acabar el mandat.[2] Anteriorment, va ser la desena persona a ocupar la vicepresidència de Tanzània, i també en fou la primera dona en exercir aquesta funció, entre el 5 de novembre de 2015 i el 19 de març de 2021.[3]
Entre les seves accions més rellevants hi ha començar la vacunació contra la COVID-19, que no s'havia dut a terme degut al negacionisme de la COVID-19 del president anterior.[4] També destaca per haver començat a revertir les polítiques que reprimien l'oposició política del país,[5] si bé ha sigut criticada per haver detingut líders de l'oposició que reivindicaven una democratització de la constitució, fent ús d'acusacions de traïció.[6] Altres prioritats de la seva presidència han sigut l'expansió de les infraestructures del país i la internacionalització de l'economia de Tanzània a través del turisme i les inversions. Aquesta darrera estratègia ha comportat conflictes greus amb minories a varis indrets del país, especialment a Loliondo, on el juny de 2022 el govern va expulsar 70.000 maasai d'una zona de 1.500 quilòmetres quadrats, per fer-hi una reserva natural.[7]
Va ser escollida com una de les 100 dones més poderoses al món l'any 2021 per la revista Forbes,[8] i com una de les 100 persones més influents al món segons la revista Time.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Samia Suluhu Hassan es converteix en la segona presidenta d’un país africà». El Punt Avui, 20-03-2021. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ «Samia Suluhu Hassan pren possessió com a presidenta de Tanzània». El Periódico, 19-03-2021. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ «Samina Suluhu Hassan, primera dona a governar Tanzània». Diari Ara, 19-03-2021. [Consulta: 4 març 2024].
- ↑ «Per fi vacunes al país del no». La Vanguardia, 30-07-2021. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ «Tanzània: esperances de canvi des de l’exili». Revista Idees, 19-05-2022. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ «En quin estat es troba la democràcia africana 30 anys després?». Revista Idees, 17-11-2021. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ «Xocs violents entre la policia de Tanzània i les comunitats massais». Nationalia, 15-06-2022. [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ «Les 100 dones més poderoses del món, segons 'Forbes'». El Nacional (publicació digital), 11-12-2021. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ «President Samia among 100 influential people in 2022». The Citizen, 24-05-2022. [Consulta: 11 març 2024].(anglès)