San Bartolo Aguas Calientes
| Tipus | municipi de Guatemala  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Guatemala | |||
| Departament | departament de Totonicapán | |||
| Població humana | ||||
| Població | 12.459 (2021) (1.557,38 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 8 km² | |||
| Altitud | 2.125 m | |||
| Limita amb | ||||
| Patrocini | Bartomeu apòstol | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 08008 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 502 | |||
San Bartolo Aguas Calientes o simplement San Bartolo[1] és un municipi en el departament de Totonicapán de Guatemala. En quitxé es diu Tximequenà, el que vol dir que lloc d'aigua calent.[2]
És a la serra Madre dins d'una muntanya a 2.125 metres sobre el nivell del mar, a 45,5 quilòmetres de la capital departamental i a 216 quilòmetres de Ciutat de Guatemala. Té una superfície de 8 quilòmetres quadrats.
Els habitants d'aquest municipi són descendents del poble quitxè. Després de la colonització espanyola s'hi va imposar el catala, tot i això als llogarets de Parraxchaj, Terra Blanca, Patulup i Xeabaj, una part de la població va conservar la llengua quitxé.[3]
El jaciment maia
[modifica]És conegut per el jaciment arqueològic que és un dels més importants de la civilització maia, descobert el 2001 per l'arqueòleg William Saturno, tot i que era altament saquejat.[4]
El jaciment correspon a l'era preclàssica, sobre el 300 aC. Hi ha piràmides d'entre 25 i 30 metres d'alçada, amb signes de grans saqueigs que han tret alguns murals de les parets.
Dins d'una piràmide de 26 metres es van descobrir cambres amb importants mostres d'art maia: uns murals del Déu de la Dacsa i reis de l'imperi Maia. Els murals, sobre un mur de 9 metres per 90 centímetres, són del 100 aC, i per tant són dels més antics coneguts fins ara. Il·lustren l'origen de la dacsa des del principi dels temps. S'hi pot observar una escena del naixement, mort i resurrecció del fill del Déu de la Dacsa, pintat quatre voltes, amb diferents animals.[5]
Cal destacar que hi ha una estreta relació entre els murals i els mites que relata el llibre sagrat dels quitxés: el Popol Vuh, fet que demostra que aquest llibre és anterior a la Conquesta d'Amèrica, contràriament al que es pensava fins ara. Als murals hi ha il·lustrat un gran nombre de mites ací relatats, com ara bé, el naixement dels herois bessons Hunahpú i Ixbalanqué, o com l'eixida del Déu de la Dacsa junt amb la seua dona de l'inframon.[6]
També s'ha trobat una tomba reial maia, la més antiga de les trobades fins al moment, que data del 150 aC que conté anotacions de calendari maia.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Gazetteer of Guatemala, Defense Mapping Agency, Washington, D. C., 2n edition, Novembre 1984, pàg. 266
- ↑ Rodriguez, Mireya. «Municipio de San Bartolo Aguas Calientes, Totonicapán» (en castellà), 21-11-2016. [Consulta: 12 octubre 2024].
- ↑ Cetino, Rocio. «Municipio de San Bartolo Aguas Calientes, Totonicapán» (en castellà). Aprende Guatemala, 02-06-2022.
- ↑ Saturno, William A. «Proyecto arqueológico regional San Bartolo: Resultados de la primera temporada de campo 2002». A: Museo Nacional de Arqueología y Etnología, Guatemala. XVI Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala 2002, 2003, p. 320-324.
- ↑ «Learn the Story Behind the San Bartolo North Wall Mural» (en anglès). Kimbell Art Museum. [Consulta: 12 octubre 2024].
- ↑ Blumenberg, Anita. «The murals of San Bartolo and the Mayan Creation Myth» (en anglès). Institut Internacional Hermes. [Consulta: 12 octubre 2024].
- ↑ Marimon Molas, Sílvia «Les anotacions més antigues del calendari maia eren a les piràmides de San Bartolo». Ara, 14-04-2022.
Enllaços externs
[modifica]- «San Bartolo-Xultun Regional Archaeological Project (PRASBX)» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2024].