Vés al contingut

San Cebrián de Mazote (església)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església de San Cipriano o San Cebrián
Imatge
Vista general
EpònimCebrià de Cartago Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia catòlica i monument Modifica el valor a Wikidata
Construcció(VII) / X - 
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònic(Visigòtic) / Mossàrab / Prerromànic
MaterialMaçoneria de pedra. morter de calç. Maons
Mesura16 (amplada) × 30 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSan Cebrián de Mazote (província de Valladolid) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCentre població
Map
 41° 40′ 51″ N, 5° 08′ 49″ O / 41.6809°N,5.146814°O / 41.6809; -5.146814
Bé d'interès cultural
Data22 juliol 1916
IdentificadorRI-51-0000145
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
DiòcesiValladolid
FestivitatSant Cebrià
16 de setembre

L'església de San Cipriano o de San Cebrián,[1] del municipi homònim de San Cebrián de Mazote (Valladolid),[2] està situada al centre de la localitat. És la parròquia de la població, temple catòlic que pertany a l'arquebisbat de Valladolid.

Història

[modifica]

No es tenen dades segures del seu origen. Per les seves característiques, sembla que sobre una església visigòtica central del segle vii, es reconstrueix una estructura basilical preromànica a principis del segle x, amb aportacions mossàrabs.[3] Un document de 952 indica que l'any 916, els monjos del monestir de Sant Martí de Castañeda van poblar el lloc de Monzoute,[4] identificat amb la localitat actual de San Cebrián de Mazote.[5] Tot i les contínues campanyes d'Almansor pels territoris propers, San Cebrián de Mazote no es va veure afectat per estar situat en un lloc aïllat.[6]

Al segle xvi es cobreixen les tres naus amb una sostrada de fusta a dos aiguavessos, sense distingir les naus laterals.[7] Les darreres reformes del temple es feren al segle xviii, quan es cobreixen els sostres amb voltes de maons, amb una cúpula sobre petxines en el creuer i volta de canó amb llunetes en la nau central, que apareix datada en l'any 1778 en la mateixa cúpula;[8] i en el segle xix, quan es va construir una portalada amb espadanya als peus del temple.[9]

L'antiguitat i importància artística d'aquesta església comença a ésser valorada l'any 1902, quan Agapito y Revilla i Lampérez tracen els plànols i estudien el conjunt,[10][11] i entre els estudiosos serà Gómez-Moreno qui l'adscriu a l'estil mossàrab i qui proposa la forma original del temple, proposta que serà traslladada posteriorment, excepte alguns detalls, als successius projectes de restauració.[12][13]

Durant 1932-1934 es restaura el monument, interpretant la capçalera i incloent l'absis central de planta de ferradura, per seguir uns models considerats més genuïns,[9] i es deixen sense resoldre les voltes i el cimbori, per no tenir-ho clar. Entre 1941 i 1944 es finalitza la restauració, col·locant les voltes i el cimbori, i les parts restituïdes les construeixen amb maons, per diferenciar-les de les parts originals. Si el sostre de l'església havia arribat molt deteriorat, i en pocs llocs es podia conèixer la coberta original, al creuer no es conservava res, i la reconstrucció es fa seguint el model de l'església de Santiago de Peñalba, com a arquetip.[14] L'any 1990 es torna a realitzar una nova intervenció dirigida per l'arquitecte Salvador Mata.[15][16]

Arquitectura

[modifica]

Estructura

[modifica]

Església de planta basilical de tres naus, separades per una arcada de ferradura, amb més altura la nau central que és il·luminada per finestres als murs per damunt de les naus laterals (claristori). La capçalera està formada per tres absis, de planta quadrada els laterals i el central amb forma de ferradura inscrita en un quadrat; i als peus de la nau un altre absis amb forma de ferradura inscrit en un quadrat. Els braços del transsepte acaben en sengles exedres.[17][14][18] És el temple de major grandària d'aquest període.[19]

El sistema de cobertes és de volta lobulada en els espais que tenen planta de ferradura i en el creuer: l'absis, amb 5 lòbuls més el de l'entrada; l'absis dels peus de la nau amb 9 lòbuls més el de l'entrada; les exedres del transsepte, amb 7 lòbuls més el de l'entrada; i el creuer amb 8 lòbuls de maons, carregada sobre arcs formers. Els absis laterals quadrats es cobreixen amb volta de creueria. Les naus tenen sostrada de fusta, amb coberta de dos aiguavessos la central i a un aiguavés les laterals.[14]

Interior

[modifica]
Capitell de tipus mossàrab.[20]
Capitells romans d'Orient (ss. IV-V), amb re-elaboració posterior de la corona inferior de fulles (ss. VIII-IX).[21]

Del seu programa escultòric destaquen els capitells, el major conjunt que es conserva en una església preromànica de tota la península;[22] i un baix relleu figuratiu del segle x, exemplar també excepcional per la seva raresa.[17]

Els 38 capitells existents, amb varietat d'estils, i alguns clarament reaprofitats de construccions anteriors, apareixen emparellats de dos en dos. De la distribució dels capitells, cal destacar: els quatre capitells idèntics situats als peus de l'església, del segle VII; la semblança de tots els capitells situats a les arcades que separen les naus, dels segles VIII-IX; els capitells que suporten el cimbori i els que estan davant l'absis central són de tipus corinti, de magnífica talla, del segle iv, i per tant els elements més antics;[17] i els capitells de dins de les capelles són similars entre si.[23]

En el baix relleu, tallat obliquament, a bisell, es troba representada, a l'esquerra, la façana d'un edifici amb una gran porta de ferradura en el centre, i a la dreta, dos busts de personatges, el primer en acció de beneir, que podrien representar a Jesús i a un sant. Aquest baix relleu mostra la influència de Bizanci en la iconografia, de l'art visigòtic en la tècnica del bisell, i de l'art califal en la representació de l'arc de ferradura califal.[24]

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Nau central i capçalera del temple.
    Nau central i capçalera del temple.
  • Arcada de separació entre la nau central i la nau del costat de l'evangeli.
    Arcada de separació entre la nau central i la nau del costat de l'evangeli.
  • Nau lateral i capella del costat de l'evangeli.
    Nau lateral i capella del costat de l'evangeli.
  • Restes de la decoració original a l'absis central.
    Restes de la decoració original a l'absis central.

Referències i notes

[modifica]
  1. ↑ Cipriano i Cebrián són dues variants que provenen del llatí Ciprianus, on la primera és la forma actual del nom en castellà, i la segona, també present en castellà des de l'Alta edat mitjana, com ho demostren les poblacions que porten aquest nom, i la conversió d'aquest nom en un cognom, on ha quedat fossilitzada, i ja no és utilitzada en l'actualitat.
  2. ↑ Com ocorre en altres poblacions, per a la identificació del lloc s'utilitza l'advocació de l'església parroquial, quan abans es coneixia simplement com a Mazote.
  3. ↑ Corzo 1989: pp. 87-88.
  4. ↑ Olaguer-Feliú 1998: p. 248.
  5. ↑ Lampérez Romea 1916: pp. 231-232.
  6. ↑ Martín González 1978: p. 341.
  7. ↑ Lampérez Romea 1902: p. 188.
  8. ↑ Utrero Agudo 2006: p. 504.
  9. ↑ 9,0 9,1 Soraluce Blond 2010: p. 252.
  10. ↑ Agapito y Revilla 1902.
  11. ↑ Lampérez Romea 1902.
  12. ↑ Gómez-Moreno 1919.
  13. ↑ Rivera Blanco 1997: p. 65.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Utrero Agudo 2006: p. 503.
  15. ↑ Rivera Blanco 1997: pp. 66-67.
  16. ↑ «Restauración de la iglesia mozárabe de San Cebrián del Mazote (Valladolid)». Mata y Asociados.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Gran Enciclopedia de España, v. 19, p. 9352.
  18. ↑ Olaguer-Feliú 1998: pp. 248-249.
  19. ↑ Bango Torviso 2001: p. 348.
  20. ↑ Capitell MOZ062, adossat al pilar que sustenta el cimbori del costat de l'epístola, i que dona pas al braç des del creuer (Domingo Magaña 2007: I, p. 345)
  21. ↑ Capitells MOZ051 i MOZ053, situats al centre de l'arcada que separa la nau central amb la nau lateral del costat de l'evangeli (Domingo Magaña 2007: I, pp. 343-345)
  22. ↑ Des d'un primer moment, els estudiosos del conjunt monumental van veure la importància dels capitells (Agapito y Revilla 1902: pp. 28-32; Gómez-Moreno 1919: pp. 182-184)
  23. ↑ Domingo Magaña 2007: I, pp. 341-347.
  24. ↑ Olaguer-Feliú 1998: pp. 249-250.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Cebrián de Mazote
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=San_Cebrián_de_Mazote_(església)&oldid=34053576»