Vicente Lampérez Romea
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Vicente Lampérez y Romea  24 març 1861 Madrid | ||
| Mort | gener 1923 (61 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| Sepultura | cementiri de l'Almudena | ||
| Ideologia | Liberalisme conservador | ||
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecte, arqueòleg, catedràtic, historiador de l'art | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Blanca de los Ríos Nostench (1892–1923) | ||
| Parents | Julián Romea Yanguas, nebot | ||
| Premis | |||
| |||
Vicente Lampérez Romea (Madrid, 21 de març de 1861 - Madrid, 19 de gener de 1923)[nota 1] fou un destacat restaurador, arquitecte i historiador de l'art espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.[2]
.jpg)
Biografia
[modifica]En 1885 es llicencià en arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid, treballant com a ajudant de Ricardo Velázquez Bosco. Va estar casat des de 1892 amb Blanca de los Ríos Nostench[3][4]escriptora i pintora espanyola.En 1894 comença la seva tasca com a professor a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid. El 1901 va guanyar la plaça de professor a l'Escuela Superior de Arquitectura, encarregant-se de les matèries d'Historia de l'Art i Teoria de l'Arquitectura. El 1918 va esdevenir catedràtic a la mateixa escola, després de la jubilació de Velázquez Bosco. Dos anys després, va ser nomenat director.
Lampérez va pertànyer a l'escola restauradora, que rep clares influències de Viollet-le-Duc, sent la seva més assenyalat representant, en contraposició a l'escola conservadora o conservacionista.[5][6] Ha rebut crítiques des de la posició de l'arquitectura posterior, com les d'Alfredo Morales, que li qüestiona que en la restauració assagés segons la seva entendre, coses que faltessin (segons paraules del mateix Lampérez)[7] en contraposició a les teories desenvolupades en l'actualitat al voltant de la Teoria de la restauració, o de González de Valcárcel.[8] També s'ha criticat la seva concepció de l'art mudèjar i la seva visió de les «esglésies espanyoles de maó», refutada pel marquès de Lozoya.[9]
Fou un cultivador retardat de la tendència historicista, molt conreada a Europa en el segle xix, la qual estimulava l'interès pels monuments medievals. Va dirigir la restauració de les catedrals de Conca i de Burgos i publicà tractats de l'arquitectura hispànica medieval i paleocristiana. Completà la seva activitat arquitectònica amb l'exercici de la docència, ocupant la plaça de catedràtic numerari de l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid (1901).[10]
Obres (selecció)
[modifica]Llibres
[modifica]- Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII (1993). Ediciones Giner. ISBN 978-84-7273-152-3. ISBN 84-7273-152-9
- Historia de la arquitectura cristiana. Espasa-Calpe, ISBN 978-84-239-6706-3. ISBN 84-239-6706-9
- Historia de la arquitectura cristiana española en la Edad Media. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. ISBN 978-84-7846-905-5. ISBN 84-7846-905-2
- Historia de la arquitectura cristiana española en la Edad Media. 1999. Ámbito Ediciones, S.A. ISBN 978-84-8183-064-4 ISBN 84-8183-064-X obra completa
- "Los Mendozas del Siglo XV y el Castillo del Real de Manzanares" por Vicente Lampérez y Romea (1916).
Arquitectura i restauració
[modifica]- Façana de la Catedral de Conca[11] Enfonsada la façana barroca, la va restaurar amb el raonament de la seva època que era puresa de l'estil i reiteració d'elements interiors en l'exterior, atès que es mancava dels dissenys originals, seguint les teories de Viollet-le-Duc. Aquesta obra va ser continuada però no acabada per Modesto López Otero durant la Segona República Espanyola pels qüestionaments, especialment d'arquitectes més aviat anodins i d'escassa trajectòria restauradora.
- Castell de Manzanares El Real[12]
- Casa del Cordón (Burgos)[13]
- Catedral de Burgos
- Colegio Niño Jesús (Burgos)
- Casa de Mercurio (Burgos)[14]
- Seu del Círculo Católico de Obreros de Burgos
Notes
[modifica]- ↑ Hi ha diferents dates sobre el dia del seu naixement i de la seva mort: nascut el 24 de març de 1861 i mort el 18 de gener de 1923, ambdues situacions a Madrid, segons el Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando;[1] mort el 19 de gener de 1923 segons la pàgina web de la Reial Acadèmia de la Història.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Varios autores «Crónica de la Academia: El centenario del nacimiento de Vicente Lampérez y Romea». Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, 12, 1961, pàg. 93-95. ISSN: 0567-560X.[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 «La Academia » Académicos » Académicos Numerarios - Relación de medallas: 3». Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 novembre 2014].
- ↑ «Biografia de Blanca de los Ríos». Arxivat de l'original el 2016-08-17. [Consulta: 16 octubre 2015].
- ↑ Sobre Blanca de los Ríos
- ↑ Fontenla San Juan, Concepción. Restauración e historia del arte en Galicia. Editorial CSIC - CSIC Press, 1997, p. 131-134. ISBN 9788400077075.
- ↑ Rivera Blanco, Javier. «El comienzo de la Historia de la Arquitectura en España, Vicente Lampérez y Romea». A: Lecciones de los maestros: aproximación histórico-crítica a los grandes historiadores de la arquitectura española: [Seminario celebrado en Zaragoza los días 26, 27 y 28 de noviembre de 2009]. coordinado por María Pilar Biel Ibáñez y Ascensión Hernández Martínez, 2011, p. 59-90. ISBN 978-84-9911-134-6.
- ↑
« ...la restauració té com a finalitat acabar construccions inacabades, o corregir edificis alterats, conforme a una pràctica arquitectònica que es considera tan vàlida com l'original. » — Morales, Alfredo J; Patrimonio histórico-artístico : conservación de bienes culturales 1996 Historia 16. Historia Viva ISBN 978-84-7679-314-5 ISBN 84-7679-314-6 (pág 131) - ↑ González de Valcárcel, José, Restauración monumental y puesta en valor de las ciudades americanas editorial Blume, Barcelona 1997 cita[Enllaç no actiu]
« L'error de les escoles restauradores desenvolupades al segle passat (XIX)... van limitar la restauració arquitectònica al monument aïlladament o pel cap alt en la seva relació a uns altres, oblidant el seu entorn ambiental i els valors espacials interns o externs, com si es tractés de qualsevol altre art plàstic, pintura o escultura » — González de Valcárcel 1977:17 - ↑ Gonzalo Borrás. «Problemas de terminología e interpretación». artehistoria. Arxivat de l'original el 2008-09-28. [Consulta: 16 octubre 2015].
- ↑ Mendoza 1995: 123
- ↑ En Jdiezarnal
- ↑ «En castillos de España». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 octubre 2015].
- ↑ «Pàgina de la diputació de Burgos». Arxivat de l'original el 2009-12-25. [Consulta: 16 octubre 2015].
- ↑ «Mi vecino Mercurio - Diario de Burgos Digital».
Bibliografia
[modifica]
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
- V. Lamperez, "Las iglesias españolas de ladrillo (apuntes sobre un arte nacional)" a Forma, vol. I, núm. 6, Barcelona, juliol 1904, p. 223-259, fig. p. 233
- «Vicente Lampérez Romea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Adolfo Fernández Casanova |
 Medalla 3 1915 - 1923 |
Succeït per: Miguel Asín Palacios |
- Arquitectes madrilenys
- Historiadors de l'art madrilenys
- Arqueòlegs madrilenys
- Professors d'història de l'art
- Professors d'educació superior
- Professors a Espanya
- Teòrics de l'art
- Assagistes madrilenys
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid
- Conservadors i restauradors
- Morts a Madrid
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
- Pedagogs madrilenys
- Morts de pneumònia
- Enterrats al Cementiri de l'Almudena
- Naixements del 1861