Vés al contingut

Pueblo San Ildefonso

(S'ha redirigit des de: San ildefonso)
Plantilla:Infotaula geografia políticaPueblo San Ildefonso
Imatge
Tipusconcentració de població designada pel cens Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 53′ 51″ N, 106° 07′ 18″ O / 35.8975°N,106.1217°O / 35.8975; -106.1217
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatNou Mèxic
Comtatcomtat de Santa Fe Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població624 (2020) Modifica el valor a Wikidata (52,23 hab./km²)
Llars268 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície11,947083 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua3,5503 % (1r abril 2010) Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.691 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Governor of San Ildefonso Pueblo (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataJames R. Mountain (en) Tradueix (valor desconegut–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal87501 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Tipusdistricte
Data20 juny 1974
Identificador74001206
Listed on the New Mexico State Register of Cultural Properties (en) Tradueix
Data30 desembre 1971

Lloc websanipueblo.org Modifica el valor a Wikidata

El Pueblo San Ildefonso (tewa: P'ohwhóde) fou establit vers el 1300 i és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nou Mèxic, així com una tribu reconeguda federalment.[1] El Pueblo té autogovern i forma part de l'Àrea Estadística Metropolitana de Santa Fe (Nou Mèxic). La població era de 524 habitants segons el cens de 2010,[2] registrada per l'Estat de Nou Mèxic com a 1.524 en 2012,[3] i dels quals 628 eren membres tribals registrats el 2012 segons el Departament de l'Interior.[4] El Pueblo San Ildefonso és membre dels Vuit Pueblos del Nord i pertany a la nació dels tewes, amerindis dels Estats Units que parlen el tewa. El nom tradicional per al Pueblo San Ildefonso és Po-woh-ge-oweenge, que vol dir "on l'aigua travessa la vall".[5][6]

Demografia

[modifica]

Segons el cens dels Estats Units del 2010 hi havia 524 persones residint a San Ildefonso. La composició racial era 62,2% ameriondis, 11,3% blancs, 21,2% d'altres races, i 5,3% de dues o més races. Els hispans o llatins de qualsevol raça eren el 31,9% de la població. Hi havia 212 habitatges de les quals el 29,7% tenien nens de menys de 18 que hi vivien. A partir del 2010 la població es distribueix amb un 26,3% que tenia menys de 18 anys, el 14,3% eren majors de 65 anys o més, les dones comprenien el 51,7% i els homes comprenien el 48,3% de la població.

A partir del 2000 la renda mitjana per habitatge San Ildefonso era de 30.000 $, i la renda mitjana per família era de 30.972 $. Els homes tenien una renda mediana de 19.792 $ contra 19.250 $ les dones. La renda per capita per al poble era 11.039 $. Prop del 19,1% de les famílies i el 14,9% de la població estava per sota de la llindar de la pobresa, incloent 50,0% dels majors de 65 anys.

La llengua tewa tenia 250 parlants el 1967. Segons la BIA, el 1995 hi havia 593 apuntats al rol tribal San Ildefonso. Però segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 519 enregistrats.

Història

[modifica]

El Pueblo va ser fundat quan les persones migren des del complex Mesa Verde al sud de Colorado, pel camí del Bandelier (7.000 peus d'alts), al sud de l'actual Los Alamos (Nou Mèxic). Els habitants van prosperar a Bandelier causa de la pluja i la facilitat de construir estructures vives de la roca volcànica circumdant. Però després d'una perllongada sequera la gent es van moure cap avall a les valls del Riu Grande cap a 1300 (IV Era Pueblo), que sempre els proporcionava l'aigua per al reg.

Els conqueridors espanyols van tractar de sotmetre als pobles natius i forçar a adoptar la seva religió durant el segle xvii, que conduïren a la revolta pueblo de 1680. Els que van resistir als espanyols van pujar al cim de Black Mesa. El setge va acabar amb la rendició dels nadius, però els espanyol els van donar certa llibertat de religió i altres drets d'autogovern.

El pueblo San Ildefonso van continuar liderant una economia basada en l'agricultura fins al segle xx quan María Martínez i el seu marit Julian Martínez redescobriren com fer la tècnica nadiua de ceràmica negre sobre negre que va fer famosos als San Ildefonso. A partir d'aquest moment el pueblo s'ha orientat més al turisme, amb nombroses botigues. A causa de la proximitat a Santa Fe i la presència del Laboratori Nacional Los Alamos, molts dels que treballen al poble tenen feina en el govern.

Política

[modifica]

En 2011 l'antic tinent governador pueblo Paul D. Rainbird fou sentenciat a 33 mesos per càrrecs federals de tràfic il·legal de cigarrets de contraban.[7] El pueblo ha experimentat una controvèrsia política considerable en els últims anys amb una interferència significativa del Bureau of Indian Affairs, i el 2012 la Junta Interior d'Apel·lacions Índies evacuaren les decisions a la BIA de "reconèixer" els resultats d'una elecció per a Governador del pueblo San Ildefonso per al terme 2008-09, que havia donat lloc al govern de Leon Roybal.[8]

En 2012 els Pueblo adoptaren una nova constitució a través de l'elecció general supervisada per la Bureau of Indian Affairs. Un dels resultats de la nova Constitució fou que, per primera vegada, s les dones se les permetia postular-se per càrrecs de regidors tribals.[9][10] Fins ara no hi ha una còpia a disposició del públic de la Constitució recentment aprovada. El Codi San Ildefonso de 1996 és l'exemplar més recent disponible de les lleis locals que regeixen el pueblo.[11]

La San Ildefonso Pueblo Enterprise Corporation (SIPEC) és una empresa amb estatut federal de la Secció 17 que pertany totalment al Pueblo San Ildefonso.[12] SIPEC s'encarrega de treballar amb les empreses i individus que comparteixen una visió de la utilització de la ubicació estratègica del Pueblo per al foment del creixement econòmic i de l'ocupació per al Pueblo San Ildefonso.

Cultura

[modifica]
Black Mesa
Terrissa negre sobre negre

Els San Ildefonso tenen un fort sentit d'identitat i conserven les cerimònies i rituals antics tenaçment, així com danses tribals.[5] Si bé moltes d'aquestes cerimònies i rituals són gelosament guardats, la diada Sant Ildefons el 23 de gener està obert al públic.[13] Altres danses obertes al públic inclouen la Dansa del Moresc, celebrada a mitjans de setembre, i danses de Pasqua.[14]

Referències

[modifica]
  1. «Southwest Region - Tribes Served». U.S. Department of the Interior Indian Affairs. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2012. [Consulta: 16 abril 2012].
  2. [enllaç sense format] http://2010.census.gov/2010census/popmap/ipmtext.php?fl=35:3568010 Arxivat 2012-07-08 at Archive.is
  3. «San Ildefonso Pueblo». New Mexico Tourism Department. Arxivat de l'original el 3 de març 2012. [Consulta: 16 abril 2012].
  4. «BIA Southern Plains Regional Office». U.S. Department of the Interior. Arxivat de l'original el 7 de març 2012. [Consulta: 16 abril 2012].
  5. 5,0 5,1 «San Ildefonso Pueblo». Indian Pueblo Cultural Center. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2012. [Consulta: 16 abril 2012].
  6. Burns, Patrick. In the Shadow of Los Alamos: Selected Writings of Edith Warner. Albuquerque: U. New Mexico Press, 2001, p. 26. ISBN 978-0-8263-1974-2. 
  7. «Former Lt. Governor of the Pueblo de San Ildefonso Sentenced to 33 Months for Illegally Trafficking in Contraband Cigarrettes». Press Release. United States Department of Justice. Arxivat de l'original el 2012-01-15. [Consulta: 16 abril 2012].
  8. «Pueblo de San Ildefonso Council of Principally v. Acting Southwest Regional Director, Bureau of Indian Affairs». 54 IBIA 253 (02/13/2012). Interior Board of Indian Appeals. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2013. [Consulta: 16 abril 2012].
  9. «Women Vote In Pueblo Election For First Time». KOAT-TV. Arxivat de l'original el 28 de gener 2013. [Consulta: 16 abril 2012].
  10. [enllaç sense format] https://archive.today/20120911143900/www.santafenewmexican.com/localnews/San-Ildefonso-Pueblo-elects-women-for-1st-time
  11. «San Ildefonso Pueblo Code». National Indian Law Library. [Consulta: 16 abril 2012].
  12. [enllaç sense format] http://www.sipec.us/index.html Arxivat 2012-09-10 at Archive.is
  13. «Feast Days». Indian Pueblo Cultural Center. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2012. [Consulta: 16 abril 2012].
  14. «Dances & Events at New Mexico's Native Communities». New Mexico Department of Cultural Affairs. [Consulta: 16 abril 2012].

Personatges notables

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]