La fundació s'atribueix a Asoka el gran, emperador de la dinastia Maurya durant el s. III aC. És un dels conjunts fets en pedra més antics de tota en Índia i conté diversos monuments budistes datats entre els segles iii aC i el XII dC. Destaquem el stupa número 1, també conegut com a gran stupa, patrocinat pel mateix Asoka. Les edificacions foren redescobertes pel general Taylor el 1818 i descrites pel capità Fell el 1819; diversos arqueòlegs o historiadors ven escriure sobre el lloc: A. Cunningham, Bhilsa Topes (1854); J. Fergusson, Tree and Serpent-Worship (1868 i 1873); i F. C. Maisey, Sanchi and its Remains (1892). El 1828 l'agent polític a Bhopal, Maddock, i el capità Johnson, el seu ajudant, van fer un examen acurat de les restes, però les van damnar per falta de coneixements; fins al 1881 el lloc va veure la presència d'arqueòlegs aficionats i de caça tresors. El 1868 Napoleó III va escriure a la begum i li va demanar una de les portes com a regal però el govern de l'Índia va refusar l'entrega i només va enviar motllos de guix (també se'n van enviar als museus de South Kensington a Londres, al de Dublín, al d'Edimburg i altres). El 1882 es va començar a arranjar la gran stupa i el lloc va passar sota control del director general d'arqueologia per mitjà d'una concessió anual del darbar de Bhopal. Les estructures foren restaurades entre 1912 i 1919 sota supervisió de l'arqueòleg John Marshall. El conjunt va ser inclòs a la llista de Patrimoni de la Humanitat el 1989.
Dehejia, Vidya. (1992). Collective and Popular Bases of Early Buddhist Patronage: Sacred Monuments, 100 BC- 250 AD. In B. Stoler Miller (ed.) The Powers of Art. Oxford University Press: Oxford. ISBN 0-19-562842-X.
Dehejia, Vidya. (1997). Indian Art. Phaidon: Londres. ISBN 0-7148-3496-3.
Mitra, Debala. (1971). Buddhist Monuments. Sahitya Samsad: Calcuta. ISBN 0-89684-490-0