Sandra Kalniete
Sandra Kalniete (Togur, Rússia, 1952) és una política letona que fou Comissària Europea en la Comissió Prodi.
Biografia
[modifica]Va néixer el 22 de desembre de 1952 a la ciutat de Togur, població situada a l'óblast de Tomsk a Rússia però que en aquells moments formava part de la Unió Soviètica.[1] La seva família, originària de Letònia, fou deportada pel règim comunista durant l'ocupació soviètica.[2][3] Va estudiar art a l'Acadèmia d'Art entre 1977 i 1981 i, posteriorment, va treballar com a historiadora de l'art.
Activitat política
[modifica]Membre del partit conservador Front Popular (LTF) des de 1988, participà de forma activa en la moviment independentista del seu país i fou escollida diputada al Parlament de Letònia. Després d'assolir la independència el setembre de 1991 passà a treballar al Ministeri d'Afers Exteriors del seu país, i posteriorment fou nomenada ambaixadora davant les Nacions Unides (1993-1997), França (1997-2000) i la UNESCO (2000-2002).
El novembre de 2002 fou nomenada pel Primer Ministre de Letònia Einars Repše Ministra de Relacions Exteriors, càrrec que va abandonar el març de 2004, moment en el qual va esdevenir membre de la Comissió Prodi amb l'entrada del seu país a la Unió Europea. En aquesta comissió fou nomenada Comissària Europea d'Agricultura i Assumptes Pesquers, càrrec que compartí amb l'austríac Franz Fischler.[4]
En la formació de la Comissió Barroso, però, no fou escollida per representar el seu país en la Comissió. Allunyada de la política activa per aquest contratemps, el 2006 passà a formar part del Partit de la Nova Era (JL), per la qual fou novament escollida diputada al Parlament del seu país.[5]
El 2008, Kalniete va anunciar que abandonaria el Partit de la Nova Era. Es va unir a la recentment fundada Unió Cívica i es va convertir en la líder del partit. A les eleccions al Parlament Europeu de 2009 va ser escollida diputada al Parlament Europeu i reelegida a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 a Letònia.[6] Es va presentar com a candidata potencial per succeir a Andris Bērziņš com a president de Letònia després de la seva decisió de renunciar el 2015.[7]
Obra escrita
[modifica]- 1989: Latviešu tekstilmāksla
- 2000: Es lauzu, tu lauzi, mēs lauzām
- 2001: Ar balles kurpēm Sibīrijas sniegos
Referències
[modifica]- ↑ Kalniete, Sandra. With Dance Shoes in Siberian Snows (en anglès). Dalkey Archive Press, 2009. ISBN 978-1-56478-545-9.
- ↑ «MEPs Honor Victims of Baltic Deportations» (en anglès). news.err.ee, 13-06-2013. [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ Nollendorfs, Valters «CRIMES OF COMMUNISM IN LATVIA». Country Report conference “Crimes of the Communist Regimes“, 2010, pàg. 7.
- ↑ «Foreign minister to be Latvian commissioner» (en anglès). irishtimes.com. [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ «Riga-mortis for Udre as Latvia hopes it’s third-time lucky» (en anglès americà). politico.eu, 03-11-2004. [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ «2014.gada Eiropas Parlamenta vēlēšanas». [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ «Aboltina doubts Kalniete would gain much support from the coalition» (en anglès americà). Baltic News Network, 05-03-2015. [Consulta: 22 maig 2022].
Enllaços externs
[modifica]
| Precedida per: Indulis Bērziņš |
Ministra d'Afers Exteriors 2002 – 2004 |
Succeïda per: Rihards Pīks |
| Precedida per: Franz Fischler |
Comissària Europea d'Agricultura juntament amb Franz Fischler 2004 |
Succeïda per: Mariann Fischer Boel |
| Comissària Europea d'Assumptes Pesquers 2004 |
Succeïda per: Joe Borg |
- Persones vives
- Escriptors letons
- Comissaris europeus
- Diputats al Parlament Europeu en representació de Letònia
- Diputats del Saeima
- Ministres d'Afers Exteriors de Letònia
- Militants del Partit de la Nova Era
- Alumnes de l'Acadèmia d'Art de Letònia
- Comandants de la Legió d'Honor
- Distingits amb la Creu del Reconeixement
- Persones de l'óblast de Tomsk
- Distingits amb l'Orde de les Tres Estrelles
- Diplomàtics russos
- Escriptors russos
- Polítics russos