Sanguisorba officinalis
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 203458 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Sanguisorba |
| Espècie | Sanguisorba officinalis L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Sanguisorba officinalis és una espècie de planta perenne de la família de les rosàcies. És una planta alimentària important per a les grans papallones blaves europees Maculinea nausithous i M. teleius.[1]
Descripció
[modifica]És una planta perenne de fulles basals i inferiors imparipinnades de 3-7 cm de longitud, amb els folíols dentats (9-12 dents en cada costat). Les superiors són poc nombroses i més petites. Arriba a assolir des dels 15 cm a 2 m d'altura. Té una arrel negra per fora i de color rosat el seu interior. Floreix pel juny o juliol.[2]
Aquesta espècie es distingeix d'altres Sanguisorba pels seus glomèruls de flors de color porpra fosc (totes hermafrodites), situats sobre llargs peduncles laterals.[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]Té una distribució eurosiberiana. En la Península Ibèrica, habita en prats de sega i herbassars molt humits de muntanya.
Propietats
[modifica]- Principis actius
Conté sanguisorbina, tanins, goma i sals.
- Medicinals
Com a planta medicinal s'utilitza com: diürètic, estomacal, sudorífic, febrífug, tònic, astringent i aromàtic. L'arrel és astringent, estíptic i vulnerari. S'usa la planta sencera.
Per via externa, i a causa del seu alt contingut en tanins, exerceix efectes hemostàtics, i és útil per a les ferides i certes úlceres tòrpides o varicoses. En la medicina tradicional xinesa, s'utilitza en el tractament de les hemorràgies digestives i respiratòries, diarrea i gastroenteritis, així com, per via externa en cas de cremades.[4]
S'ha utilitzat en la medicina tradicional xinesa (MTC), on se li coneix amb el nom de Di Yu. S'utilitza per refredar la sang, detenir el sagnat, la calor i guarir les ferides.[5]
Taxonomia
[modifica]Sanguisorba officinalis va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 116, l'any 1753.[6]
- Sanguisorba: nom genèric que deriva, probablement, de la paraula llatina sanguis que es refereix a la capacitat d'aquesta planta per frenar l'hemorràgia.
- officinalis: epítet llatí que significa "oficinal, de venda en herbaris".[7]
- Varietats acceptades
- Sanguisorba officinalis var. longifila (Kitag.) T.t.yu & C.l.li
|
Nom comú
[modifica]Agrimonia bastarda, amanida italiana, escalerilla, herba de la ganivetada, herba de la enjarretadura, herba del coll, herba de la mora, herba del ganivet, herba ge, jazmia, néspola, niéspola, níspera, nísperero del Japó, nespra, níspola, níspolero del Japó, pampanilla, pempinela, pempinella, perifolio, perifollo, pimpinela, pimpinela dels prats, pimpinela major, pimpinela menor, pimpinella acopada, pimpinella d'Espanya, pimpineta, rompepiedras, sanguina, sanguinària, sanguisorba, sanguisorba de roca, sanguisorba major, sanguisorba menor.[8]
Galeria
[modifica]-
Hábitat -
Planta -
Inflorescencia -
Hojas -
Hojas con flores. -
Flores -
Flores y hojas -
Pradera
Referències
[modifica]- ↑ World Conservation Monitoring Centre 1996. Maculinea nausithous.. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.. Consultat el 6 octubre 2010
- ↑ Plants for a Future: Sanguisorba officinalis.
- ↑ «Sanguisorba officinalis». Universidad de las Islas Baleares: Fotografias detalladas e información de la especie. [Consulta: 6 octubre 2010].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Dr. Berdonces I Serra. «[{{{url}}} Rhus aromatica]». Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales p. 861. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X.
- ↑ Herbal Materia Médica de China per Dan Bensky
- ↑ Sanguisorba officinalis a Trópicos
- ↑ A "Epítetos Botánicos"
- ↑ «Sanguisorba officinalis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. [Consulta: 6 octubre 2010].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Pittosporaceae through Connaraceae). 9: 1–496. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Enllaços externs
[modifica]
- Plants for a Future: Sanguisorba officinalis
- Chittendon, F. RHS Dictionary of Plants plus Supplement. 1956 Oxford University Press 1951