Sant Ignasi de Loiola (església de Betlem)

Sant Ignasi de Loiola

Tipus	obra escultòrica
Creador	Andreu Sala, atribuït
Creació	1690
Moviment	barroc
Material	pedra
Localització
Col·lecció
Municipi	el Raval (Barcelonès)
Localització	església de Betlem
41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 17″ E

L'escultura de Sant Ignasi de Loiola és al costat esquerre de la porta principal de l'església de Betlem de Barcelona, i justament a l'altra banda hi ha la imatge de Sant Francesc de Borja, ambdues atribuïdes a l'escultor català Andreu Sala (1627 - 1700)

Descripció i estil

És una estàtua exempta, de cos sencer, i dempeus, feta l'any 1690 amb les característiques pròpies de l'art barroc. El material utilitzat és la pedra i forma part de l'entrada de l'antiga església dels jesuïtes, just a l'esquerra de la porta, a la façana principal de l'edifici que dona al carrer del Carme. Als seus costats l'emmarquen dues columnes salomòniques, molt típiques d'aquest estil escultòric català, el capitell de les quals són d'ordre compost, i està situat damunt d'una lleixa alçada decorada amb formes geomètriques. El sant està representat amb les seves característiques per poder-lo reconèixer per la iconografia: l'hàbit de sacerdot o la casulla i el llibre sagrat al braç dret. L'altre el té aixecat al cel, mirant en la mateixa direcció, dona la sensació de voler alçar-se. Al cap hi porta l'aurèola sagrada.

Context històric

Façana de l'església de Betlem de Barcelona amb les escultures de Sant Francesc de Borja i Sant Ignasi de Loiola

L'escultura barroca a Catalunya va passar per diferents etapes, essent un estil molt important dins la història catalana. Per començar va canviar del classicisme de l'autor Agustí Pujol cap a la influència berninesca d'Andreu Sala a finals del segle xvii. Els temes segueixen sent religiosos, amb la diferència de transformar el caràcter narratiu en direcció als monuments dedicats a les devocions de la Verge o dels Sants.

El fet de tenir el privilegi d'ocupar un lloc a l'entrada principal de l'església l'escultura del Sant Ignasi de Loiola és per l'amistat que li tenia a la ciutat de Barcelona i al revés. Va ser a la Rambla, l'església de Betlem una de les més importants, on es van formar les primeres institucions sel moviment jesuïta a Barcelona. Per aquest fet, després que l'antiga església s'incendiés l'any 1671, el 1680 va començar la construcció de l'actual edifici, presidit per un jesuïta, el pare Tort i en Dídac de Lacarse. L'escultura d'aquest sant va ser encomanat precisament per aquest projecte, ja que el mateix any que es va acabar la façana principal, el 1690, també es va fer l'estàtua, juntament amb la del Sant Francesc de Borja.

Aquesta obra va ser dedicada a Íñigo de Loiola (Loiola, Guipúscoa, 1491 - Roma, 1556), fundador de la Companyia de Jesús, un orde religiós més conegut amb el nom de jesuïtes, és venerat com a sant per l'església catòlica i va ser canonitzat amb el nom de Sant Ignasi de Loiola. La ciutat de Barcelona va tenir una gran influencia en la seva vida on va viure alguns anys i també va ser una de les ciutats on va estudiar, sent el seu objectiu sempre esdevenir sacerdot. Per Barcelona cada vegada que ell hi va estar, encara que de passada, té una gran importància històrica. Així, per exemple, la segona vegada que hi va estar va ser agredit i una bona amiga seva, Agnès Pasqual, li va aconseguir un bon metge i un matalàs perquè es curés. Precisament aquest matalàs se'l van guardar l'església de Betlem i ara el tenen sota un altar.

Bibliografia

• Martí Bonet, Josep M; Figeruola, Pere-Jordi. Betlem. Quatre Segles a de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. 
• Martín González, Juan José. Escultura Barroca en España. 1600-1770. Cátedra S.A, 1983.