Sant Joan Baptista (Sant Adrià de Besòs)
Tipus | nucli de població | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Barcelona | |||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
Comarca | Barcelonès | |||
Municipi | Sant Adrià de Besòs | |||
Sant Joan Baptista és un barri del municipi de Sant Adrià de Besòs,[1] situat al marge esquerre del riu. Està delimitat per l'autopista C-31, el terme de Badalona i el riu Besòs.[2]
Història
[modifica]El seu origen es remunta l'any 1922, quan s'urbanitzaren els terrenys paral·lels al riu Besòs, situats entre el carrer de la Mare de Déu del Carme i l'actual polígon del Sot; per tal de fer front l'onada migratòria que vingué a Barcelona atreta per les obres del metro, l'Exposició Internacional del 1929 i el propi desenvolupament industrial del municipi de Sant Adrià on s'hi establiren les fàbriques de Can Burier i de la CELO. Originàriament el barri s'anomenà urbanització Font i Vinyals, nom del propietari dels terrenys,Joaquim Font de Vinyals, qui va legar als seus 4 fills els terrenys, i va ser la seva filla, Carme Font de Cots, propietaria de la part çentral, i tocant al mar, junt amb el seu marit el Dr August Pi i Gibert que varen urbanitçar el barri,per mitjà de vendes i censos enfiteutics. Però 13 anys més tard, per l'advocació de la parròquia creada el 1935, s'anomenà Sant Joan Baptista.[3] Durant els anys 50 es construí més al nord de la rambla Lluís Companys, el polígon industrial del Sot, avui dia seu de molts magatzems.[4]
Finalment el barri es va acabar de configurar durant els anys 80, amb la construcció d'habitatges i zones verdes en els terrenys situats entre el carrer de la Mare de Déu del Carme i el riu, que antigament s'havien reservat com a zona agrícola per tal de mantenir una zona de seguretat en una eventual riuada.[5]
Llocs d'interès
[modifica]Béns culturals
[modifica]El barri compta amb diferents monuments catalogats com a Béns Culturals d'Interès Local com el monument a Lluís Companys, la xemeneia de l'antiga fàbrica CELO, el conjunt monumental de la placeta de Francesc Macià i també compta amb el conjunt arquitectònic de la central Tèrmica de Sant Adrià, protegit pel seu interès patrimonial industrial.
Zones verdes
[modifica]El barri també disposa de nombroses zones verdes, com per exemple la rambla parc de Lluís Companys, el parc de la ribera, paral·lel al parc fluvial del Besòs i el parc del Litoral.
El parc del Litoral, situat just davant de la platja del mateix nom, amb gairebé 3 ha és un dels principals parcs de la ciutat. A l'interior del parc s'hi troben pistes esportives així com un llac que durant l'estiu esdevé piscina a l'aire lliure. El solar que avui dia ocupa el parc fou una fàbrica de materials de construcció, que tingué activitat entre els anys 1950 i 1984. El 1985, la Corporació Metropolitana de Barcelona va expropiar els terrenys mentre que la Mancomunitat de Municipis va realitzar les obres que van portar a la inauguració del parc l'any 1990, iniciant així el procés de recuperació del litoral adrianenc, que culminà amb la construcció de la Zona Fòrum l'any 2004.[6]
Transports
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya: Sant Adrià de Besòs». ICGC. Arxivat de l'original el 2018-10-21. [Consulta: 21 octubre 2018].
- ↑ «Plànol de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià. [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ «Sant Adrià de Besòs». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ Márquez Berrocal, Manuel. Sant Adrià de Besòs 1900-1939. Sant Adrià de Besòs: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, març 2020. ISBN 978-84-09-18706-5.
- ↑ «Sant Adrià de Besòs. Aproximació a la història i actualitat». S.E. Sant Adrià de Besòs. [Consulta: 4 novembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Parc del Litoral». Àrea Metropolitana de Barcelona. [Consulta: 4 novembre 2018].