Sant Martí de Teià
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Teià (Maresme) | |||
| Localització | La Rampa. Teià (Maresme) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 9091 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
Sant Martí de Teià és una obra del municipi de Teià (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Edifici d'una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d'arc. Exteriorment, l'església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l'altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d'arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l'edifici.[1]
Destaca, a l'exterior, l'estranya composició de la façana principal, amb una porta d'estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.[1]
L'interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l'acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l'alçada de l'arrencament dels arcs.[1]
Façana[1][modifica]
Precedida per una escalinata que fa d'accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).[1]
Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d'estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius,que fou afegit en època moderna.[1]
El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.[1]
Història[modifica]
La vil·la de "Taliano", que va donar nom a l'església i al terme, surt esmentada l'any 961, i quatre anys més tard (965) s'esmenta l'església de "Taliano", que fou donada a la seu de Barcelona (el 1969 se'n va commemorar el mil·lenari).[1]
L'antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l'església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu i a un preu fet de 1.500 lliures barcelonines.[2] De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d'agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d'una petita església tot tenint com a model l'església monàstica del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. Pel que fa a la construcció del portal gran era d'acord amb la forma i traça de l'església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona però amb les mides adequades a l'obra.[2] El contracte es troba guardat a l'Arxiu del Col·legi de Notaris de Barcelona.[1]
Estèticament, la façana de Sant Martí és un exemple de la barreja de l'art gòtic tardà i els inicis del Renaixement. Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.[1]
Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal.[1]
Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle xvii, obra de Lluís Gaudín.[1]
El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l'edifici.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Sant Martí de Teià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Madurell i Marimon, Josep M. L'art antic al Maresme - Premi Iluro 1968. Mataró: Caixa d'estalvis Laietana, 1970, p. 120.