És un edifici molt transformat que conserva l'estructura original: una sola nau, absis semicircular i campanar de torre.[1] La part superior del temple sembla refeta. A la part baixa de l'absis es conserva la decoració de lesenes que es devia completar amb un fris d'arcuacions. La nau va ser ampliada amb capelles laterals i el campanar, que originalment estava separat de l'església, va quedar integrat. El campanar presenta finestres quadrades que no semblen originals i per sota d'aquestes hi ha un fris de quatre arcuacions llombardes. El parament està format per petits carreus allargassats, escairats senzillament en filades uniformes i irregulars travades amb morter.[1] L'església està situada a l'altiplà del Cabrerès, sota el castell de Sant Miquel de Castelló.[1]
Apareix documentada com a parròquia als segles xi i xii, en la documentació del bisbat de Vic, al qual pertany. Del segle xiii no hi ha notícies, però al segle xiv, el rei Pere III donà a Ramon d'Empúries tots els drets que li pertanyien del castell de Castelló d'en Bas i de la parròquia de "Sancti Petri de Falgars". A finals del segle xiv el castell de Bas i la parròquia de Sant Pere s'escripturen com a propietat del Marquès d'Aitona. Aquest temple patí els efectes dels terratrèmols de 1428 però fou ampliat i modificat en èpoques posteriors. El 1536 es va renovar el presbiteri i es col·locà un retaule de Joan Ribó que posteriorment fou substituït per un altre del barroc que desaparegué el 1936. Una restauració posterior reportà unes pintures murals a l'absis, originals del vigatà Lluís costa. El 1583 es reformà la façana, segons consta al portal dovellat. Deixà de tenir culte l'any 1974.[1]
↑ 1,01,11,21,3«Sant Pere de Falgars». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 novembre 2016].
