Santa Maria de Fares
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | XII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||||||
| Altitud | 136 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Ferriol (Garrotxa) | ||||||
| Localització | Aïllada. Sant Ferriol (Garrotxa) | ||||||
 | |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 10621 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (annex parroquial de Santa Maria de Fares) | ||||||
| Religió | catolicisme | ||||||
| |||||||
Santa Maria de Fares[1] és una església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Esglesiola dedicada a Santa Maria, havia estat l'església parroquial del poble de Fares fins que aquest fou agregat a la parròquia de Sant Vicenç de Besalú.[2]
És d'una sola nau i, possiblement, bastida en època romànica; la primitiva porta d'ingrés, amb arc de mig punt d'origen romànic, va ser cremada al segle xviii, i reconstruïda posteriorment seguint la tipologia originària. A la porta hi ha la següent inscripció: "VYALSSMTS DEAY 1717 FOUCRAMADA". El forrellat conserva la data de 1837.[3] Damunt del frontispici s'alça el vell campanar on es varen instal·lar les campanes el 1703, que originàriament fou d'espadanya de doble obertura i transformat en torre amb un teulat a quatre vessants.[3]
Història
[modifica]Les primeres notícies que disposem de Santa Maria de Fares corresponen a l'any 977 en què fou cedida per Miró, comte de Besalú, a l'església de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú. Amb el nom de "Santa Maria que est in Faxis" es troba esmentada a la butlla del papa Gregori V, a favor de Santa Maria de Besalú -redactada l'any 998-. El comte Bernat Tallaferro va confirmar, l'any 1000, les possessions de Santa Maria de Besalú, citant l'esglesiola de Santa Maria de Fares com "Sancta Maria sita in villa Fraxis".[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Santa Maria de Fares». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Santa Maria de Fares». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2013].