Sant Ferriol
Aquest article tracta sobre el municipi de la Garrotxa. Vegeu-ne altres significats a «Sant Ferriol (desambiguació)». |
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Capital | Juïnyà | ||||
Població humana | |||||
Població | 248 (2023) (5,88 hab./km²) | ||||
Llars | 27 (1553) | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 42,2 km² | ||||
Banyat per | Ser i Fluvià | ||||
Altitud | 146 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Albert Fàbrega i Sánchez (2015–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17850 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17162 | ||||
Codi IDESCAT | 171621 | ||||
Lloc web | santferriol.cat |
Sant Ferriol és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Fins al 1930 s'anomenà la Parròquia de Besalú, perquè depenia eclesiàsticament de la parròquia besaluenca.[1][2][3]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Sant Ferriol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi està format per petits nuclis de població escampats per les valls dels rius Fluvià i Ser, la riera de Junyell, i de les muntanyes de les serres del Torn i la serra del Mor. El terme municipal envolta el de Besalú per ponent, pel sud i per llevant.
Les comunicacions, excepte el sector nord-est, que és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot, i del de llevant, per on passa la C-66 de Banyoles a Besalú, són molt dificultoses, fet que ha afavorit l'èxode rural. Des del Torn, però, hi ha una carretera cap a Mieres i Sant Miquel de Campmajor i Banyoles.
Sales de Llierca | Beuda | Besalú |
Argelaguer | Maià de Montcal Serinyà | |
Santa Pau | Mieres | Sant Miquel de Campmajor |
Els veïnats
[modifica]El municipi està molt disseminat i tradicionalment repartit en diferents veïnats, alguns dels quals ara estan deshabitats. El veïnat de Sant Ferriol (Fornells de Besalú) dona nom al municipi i n'és considerat el cap, i també trobem els pobles del Torn (el més important pel que fa a nombre d'habitants), Fares, Juïnyà i la Miana, a part dels veïnats d'Ossinyà i el Mor. Totes aquestes entitats de població havien estat municipis independents fins que s'incorporaren a l'actual l'any 1857[4][2]
Entitat de població | Habitants (2023) |
el Torn | 71 |
Sant Ferriol | 69 |
Juïnyà | 50 |
Fares | 30 |
Ossinyà | 15 |
la Miana | 15 |
el Mor | 0 |
Font: Idescat |
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Llocs d'interès
[modifica]- Santuari de San Ferriol. Gòtic tardà del segle xvii, encara que documentat des de l'any 1495
- Santuari de la Mare de Déu de Colell. Segle XVII
- Església de Sant Fruitós. Romànica del segle xii
- Església de Sant Miquel de la Miana. Romànica
- Església de Sant Silvestre del Mor
Bibliografia
[modifica]- Volum 18 (2004) La Gran Enciclopèdia en català Barcelona. Edicions 62 ISBN 84 297 5446 6
- Volum 3 (2005) El meu País, Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona: Edicions 62 ISBN 84 297 5570 5
Referències
[modifica]- ↑ «Sant Ferriol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ «Población de Sant Ferriol». Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. Institut Nacional d'Estadística (INE).