Santa Maria de la Torre (Oristà)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | segle xviii-XX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular, historicisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Oristà (Lluçanès) | ||||||
| Localització | C. Mn. Riba Pont, 56, la Torre d'Oristà | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 23268 | ||||||
| |||||||
Santa Maria de la Torre és una església amb elements historicistes d'Oristà (Lluçanès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Edifici religiós de notables dimensions amb planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.[1]
Portada rectangular de pedra treballada amb un arc de mig punt i timpà, situada a la façana principal. A sobre hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt que conté un timpà, solució que repeteix la de la porta.[1] A nivell de teulada hi ha un fris d'arcs de mig punt cecs, a la manera de les esglésies romàniques.[1]
Adossat a la paret dreta i a la part posterior de l'església, hi ha la torre-campanar de base quadrada, arrebossat i amb cantoneres de pedra picada, cobert a quatre vessans.[1]
Història[modifica]
El 18 de març de 1241 Guillema de Tornamira disposava en testament que se l'enterrés a Santa Maria de Turre.[1]
Dita església fou renovada el segle xviii i ampliada el segle xx. El 1804 fou anomenat un vicari, i el 1855 es feu una instància per a erigir-la en parròquia independent, cosa que s'aconseguí el 1877.[1]
Referències[modifica]
