Santos Abril y Castelló

Santos Abril y Castelló

(2013)
Biografia
Naixement	21 setembre 1935 (89 anys) Alfambra (província de Terol)
Cardenal
18 febrer 2012 –
Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
21 novembre 2011 – 28 desembre 2016 ← Bernard Francis Law – Stanislaw Rylko →
Nunci apostòlic a Macedònia del Nord
12 abril 2003 – 9 gener 2011 ← Giuseppe Leanza – Janusz Bolonek →
Nunci apostòlic a Bòsnia i Hercegovina
9 abril 2003 – 21 novembre 2005 ← Giuseppe Leanza – Alessandro D'Errico →
Nunci apostòlic a Eslovènia
9 abril 2003 – 9 gener 2011 ← Giuseppe Leanza – Juliusz Janusz →
Nunci apostòlic a Argentina
4 març 2000 – 9 abril 2003 ← Ubaldo Calabresi – Adriano Bernardini →
Nunci apostòlic a Iugoslàvia
24 febrer 1996 – 4 març 2006 ← Ettore Felici – Eugenio Sbarbaro →
Pro-nunci apostòlic
2 octubre 1989 – 24 febrer 1996 ← Donato Squicciarini – Félix del Blanco Prieto →
Pro-nunci apostòlic
2 octubre 1989 – 24 febrer 1996 ← Donato Squicciarini – Félix del Blanco Prieto →
Pro-nunci apostòlic
2 octubre 1989 – 24 febrer 1996 ← Donato Squicciarini – Luigi Pezzuto →
Arquebisbe catòlic
16 juny 1985 –
Arquebisbe titular
29 abril 1985 – 18 febrer 2012 ← Antônio Carlos Mesquita – Aldo Giordano → Diòcesi: bisbat de Tamada
Nunci apostòlic a Bolívia
29 abril 1985 – 2 octubre 1989 ← Alfio Rapisarda – Giovanni Tonucci →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1985–), sacerdot catòlic (1960–)
Consagració	Agostino Casaroli
Participà en
març 2013	Conclave de 2013
Premis
(2000)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya

Santos Abril y Castelló (Alfambra, Terol, 21 de setembre de 1935) és un cardenal espanyol, arxipreste de la basílica de Santa Maria la Major.

Biografia

Va ser ordenat sacerdot de la diòcesi de Terol i Albarrasí el 19 de març de 1960. El 1961 va anar a Roma per estudiar, on obtingué el doctorat en ciències socials a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino i el doctorat en dret canònic per la Universitat Pontifícia Gregoriana. Alumne de l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica de Roma, s'incorporà al servei diplomàtic de la Santa Seu i treballà successivament al Pakistan, a Turquia i a la segona secció de la Secretaria d'Estat del Vaticà.

El 29 d'abril de 1985 va ser nomenat nunci apostòlic a Bolívia i arquebisbe titular de Tamada pel Papa Joan Pau II. Va rebre la consagració episcopal el 16 de juny de 1985 de mans del llavors cardenal secretari d'Estat Agostino Casaroli. Com a nunci papal serví a Camerun, Gabon i Guinea Equatorial (1989-1996), Iugoslàvia (1996-2000), Argentina (2000-2003) i Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina (2000-2003) i Macedònia (avui, Macedònia del Nord) (2003-2011).

En haver complert setanta-cinc anys, es retirà el 9 de gener de 2011, però immediatament després va ser nomenat vice-camarlenc de la Cambra Apostòlica per un període de tres anys. El 2 d'abril va ser nomenat membre de la Congregació pels Bisbes.

El 21 de novembre de 2011 va ser nomenat arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major, la basílica papal associada amb el seu país natal, Espanya, els reis del qual en són protocanonges del capítol segons una butlla del papa Innocenci X. Com arxipreste de la Basílica Liberiana, el cardenal Abril y Castelló va ser l'encarregat de rebre el recent elegit papa Francesc en la seva primera visita fora del Vaticà, el primer dia del seu pontificat.

Benet XVI el proclamà cardenal en el consistori del 18 de febrer de 2012 com a cardenal diaca de Sant Poncià, títol del qual prengué possessió el 20 de maig següent.

El 21 d'abril va ser nomenat membre de la Congregació per a les Causes dels Sants, de la congregació pels Bisbes i de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles. Perdrà el dret de votar en un conclave el 2015, quan complirà viutanta anys.

El 28 de juliol del 2012, el cardenal Abril y Castelló va ser nomenat pel papa Benet XVI el seu enviat especial a les celebracions del 950è Aniversari de la Diòcesi Catòlica Romana de Sapë (Sappa, la seu de la diòcesi, és el poble de Vau i Dejës, Shkodër).

El 16 de desembre de 2013 va ser confirmat com a membre de la Congregació pels Bisbes. El 15 de gener de 2014 va ser nomenat membre de la Comissió Cardenalícia de vigilància de l'Institut per a les Obres de Religió.

Referències

Precedit per: Antônio Carlos Mesquita	Arquebisbe titular de Tamada 29 d'abril de 1985 – 12 de febrer de 2012	Succeït per: Aldo Giordano
Precedit per: Alfio Rapisarda	Nunci Apostòlic a Bolívia 29 d'abril de 1985 – 2 d'octubre de 1989	Succeït per: Giovanni Tonucci
Precedit per: Donato Squicciarini	Nunci Apostòlic a Camerun i Guinea Equatorial 2 d'octubre de 1989 – 24 de febrer de 1996	Succeït per: Félix del Blanco Prieto
Precedit per: Donato Squicciarini	Nunci Apostòlic a Gabon 2 d'octubre de 1989 – 24 de febrer de 1996	Succeït per: Félix del Blanco Prieto
Precedit per: Giuseppe Leanza	Nunci Apostòlic a Macedònia del Nord 12 d'abril de 2003 – 9 de gener de 2011	Succeït per: Janusz Bolonek
Precedit per: Paolo Sardi	Vice-Camarlenc de la Santa Església Romana 22 de gener de 2011 – 23 de juliol de 2012	Succeït per: Pier Luigi Celata
Precedit per: Bernard Francis Law	Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major 21 de novembre de 2011	Succeït per: en el càrrec
Precedit per: Urbano Navarrete	Cardenal de l'Església Catòlica Cardenal diaca de San Ponziano 18 de febrer de 2012	Succeït per: en el càrrec