Santuari d'Hermes i Afrodita
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Santuari grec i santuari  | |||
| Dedicat a | Hermes | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Viannos (Grècia) | |||
| Localització | Kato Simi | |||
| ||||
El Santuari d'Hermes i Afrodita, també anomenat (Kato) Santuari de Simi (en grec: Ieró sti (Káto) Sými), fou un santuari minoic de l'illa de Creta (Grècia). En l'Antiguitat, s'hi retia culte a Hermes i Afrodita. El jaciment arqueològic del santuari es troba a prop de l'actual poble de Kato Simi.[1][2]
El nom (Kato) Santuari de Simi, que fa referència al llogaret actual, s'utilitza sobretot per a referir-se a un jaciment minoic, perquè se'n desconeix el nom. La denominació Santuari d'Hermes i Afrodita és útil per a referir-se'n al període antic.
Història
[modifica]El Santuari de Kato Simi fou un lloc de culte durant un període molt llarg, des del període minoic (mil·lennis II-III) de l'Antiga Grècia fins al període romà, als anys 200, i és un dels pocs llocs de Creta i de la resta de Grècia on es pot demostrar que un lloc de culte ha sobreviscut intacte des de l'edat del bronze fins a ben entrada l'edat del ferro.[3][4][5]
Els primers indicis d'activitat en el jaciment es remunten a l'època prepalatina, més concretament al període del mil·lenni III d'al voltant del 2100-2000 abans de la nostra era, i a major escala, el període palatí antic del mil·lenni II (c. 1900-1800 ae).[6] Les restes constructives més antigues daten del c. 1800-1700 ae. El santuari fou reconstruït en el període palatí recent (c. 1750-1450 ae), possiblement després d'un terratrèmol.[7] No va ser pas abandonat al final del període minoic, possiblement perquè no estava connectat a cap centre palatí, per la seua ubicació. El santuari fou renovat en el període protogeomètric, és a dir, en l'edat del ferro antiga, incloent-hi la construcció d'un nou altar com a centre.[5]
No hi ha pas informació sobre la deïtat del lloc en el període minoic perquè manca de figures femenines típiques (tot i que a voltes s'ha dit que el culte estava dedicat a una dea mare).[8][2] D'acord amb les troballes dels exvots, el culte sembla haver estat reservat a una deïtat masculina. En l'Antiguitat, el culte del santuari es transformà en un culte a Hermes i Afrodita. Els primers indicis d'un culte a Hermes i a una dea en el lloc es remunten als anys 900 abans de la nostra era, tot i que les primeres proves del nom Hermes es troben en inscripcions dels anys 500 ae. L'epítet local era Cedrites. Els primers indicis que la dea del jaciment fou interpretada com a Afrodita daten del període hel·lenístic.[6] En l'Antiguitat, el santuari era a prop de la polis de Viannos, però no se sap si el santuari estava realment sota la seua jurisdicció. Si s'ha de jutjar pels exvots i les inscripcions, el santuari sembla haver estat cretenc.[9] En el segle i, sembla haver retrocedit fins a convertir-se en un santuari local.[6]
El lloc del santuari continuà utilitzant-se en certa manera per al culte, fins i tot en la primera època cristiana, perquè en els anys 500 o 600 s'hi van construir dues esglésies.[6] El santuari fou descobert per casualitat durant unes excavacions del 1972. Les excavacions arqueològiques que començaren immediatament després les va dirigir Angeliki Lebessi, i han continuat fins a mitjan dècada del 2000.[10][4]
Edificis i troballes
[modifica]El santuari és al vessant sud de la muntanya Dikti, a uns 1.130 metres, a uns cinc km al nord-est del llogaret de Kato Simi. A prop del jaciment flueix una deu, que ha donat al lloc el nom modern de Krýa Vrýsi. La font també era important per al santuari i pot haver estat un factor a l'hora de determinar-ne la ubicació.[4][6] Com que el santuari no estava situat pas en un cim, sinó en un vessant, difereix del típic santuari al cim d'una muntanya de la religió minoica.[11]
El santuari era gran, i només se n'ha excavat una petita part: devia tenir uns 9.350 m² metres quadrats, dels quals s'han excavat uns 1.250.[12] Per això, i per la llarga història del jaciment, no és possible fer-se una idea completa de la seua evolució. El fet que cada fase estiga representada per una fina capa arqueològica, sovint barrejada amb vestigis de construcció d'altres períodes; els canvis provocats per l'agricultura i la recuperació de terres; i els canvis causats per la pluja i els corrents d'aigua, també han causat problemes en les excavacions.[4]
El santuari, del període palatí recent, estava envoltat pel mur rectangular d'un tèmenos. Un corredor en conduïa a l'entrada.[13] Les troballes més recents són un altar d'uns 2,7 m × 2,2 m al bell mig del santuari del primer mil·lenni abans de la nostra era, i les restes de molts sacrificis associats.[4] Al voltant de l'altar hi ha restes de nombrosos edificis de diferents èpoques.[5][12] Alguns n'eren oberts i altres coberts. També hi ha molts indicis de moviments de terra en el jaciment.[6]
Hi ha objectes de tot el període d'ús del santuari. S'han trobat moltes tauletes de libació minoiques, algunes amb inscripcions en lineal A, i recipients de culte. Les troballes indiquen que s'hi feien àpats comunals associades al culte.[14] I també inclouen un gran nombre d'exvots tant de l'edat del bronze com de la del ferro. N'hi ha, en particular, estatuetes de figures humanes i d'animals. La majoria de les humanes són masculines, i això suggereix que el culte del santuari era sobretot masculí.[14] Les troballes són ara al Museu Arqueològic de Càndia (Heraclió).
Referències
[modifica]- ↑ «Simi» (en anglés). Minoan Crete. [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 ; Pietilä-Castrén; Castrén «Syme». A: Antiikin käsikirja (en finés). Hèlsinki: Otava, 2000, p. 550. ISBN 951-1-12387-4.
- ↑ «Simi» (en anglés). Minoan Crete. [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Lebessi, Angeliki (en anglés) Expedition Magazine. Penn Museum, 18, 3, 1976 [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 ; Fourrier, Sabine; Papasavvas (en anglés) Parallel lives: ancient island societies in Crete and Cyprus. HAL [Nicosie, Cyprus], 2006, pàg. 289-305 [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Lebessi, Angeliki «The Erotic Goddess of the Syme Sanctuary, Crete» (en anglés). American Journal of Archaeology. University of Chicago Press, 113, 4, 10-2009, pàg. 521–545 [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «Simi» (en anglés). Minoan Crete. [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «Ιερό Ερμή και Αφροδίτης στη Σύμη» (en anglés). Cretan Beaches. [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ ; Nielsen; Hansen «951. Biannos». A: An Inventory of Archaic and Classical Poleis (en anglés). Oxford: Oxford University Press, 2004, p. 1154 (An Investigation Conducted by The Copenhagen Polis Centre for the Danish National Research Foundation). ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ «Simi» (en anglés). Minoan Crete. [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «Simi» (en anglés). Minoan Crete. [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ 12,0 12,1 ; Myers; Myers The Aerial Atlas of Ancient Crete (en anglés). University of California Press, 1992, p. 268 (A Centennial Book). ISBN 9780520073821.
- ↑ «Simi» (en anglés). Minoan Crete. [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ 14,0 14,1 «Simi» (en anglès). Minoan Crete. [Consulta: 13 octubre 2024].