Vés al contingut

Mare de Déu del Vinyet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Santuari del Vinyet)
Per a altres significats, vegeu «Capella de la Verge del Vinyet».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mare de Déu del Vinyet
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XVIII
Característiques
Estil arquitectònicNeoclassicisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. de Gaietà Benaprès. Sitges (Garraf)
Map
 41° 14′ N, 1° 47′ E / 41.23°N,1.79°E / 41.23; 1.79
IPA
IdentificadorIPAC: 11920

El santuari de la Mare de Déu del Vinyet és un edifici religiós actualment integrat en la zona urbanitzada del Vinyet al municipi de Sitges (Garraf) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'edifici

[modifica]

L'església és una construcció de tres naus, les laterals de menor altura i un absis semicircular molt sobresortint. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. El campanar, aixecat a la dreta, és de base quadrada i té coberta de pavelló de rajola. La façana de composició simètrica, té porta d'accés centrada d'arc de mig punt, emmarcada per quatre columnes d'inspiració dòrica i entaulament amb fris decorat amb pintures de motius vegetals.[1]

Hi ha esferes de coronament, una garlanda de raïms i una inscripció commemorativa. A la part central hi ha una obertura circular. Al coronament de la façana hi ha un timpà triangular i un petit arc triomfal amb la imatge de la Mare de Déu, còpia de l'anterior realitzada per l'escultor Pere Jou. El mur és arrebossat, imitant carreus. L'interior de quatre trams i amb decoració pictòrica, presenta absis rectangular, voltes de creueria i cor als peus.[1]

A l'exterior esquerra de l'església, en un petit porxo (el Porxo dels poetes) s'enquibeixen els llantions i espelmes dels fidels, deslliurant de fum la nau. A la dreta de l'església s'hi annexa un cos d'edifici amb el despatx del santuari i la residència de l'ermità.

Decoració

[modifica]

La talla de la Mare de Déu del Vinyet, focus de la devoció popular, va ser enterrada durant la Guerra Civil espanyola, per a protegir-la d'actes vandàlics. La marededéu, però, no superà aquestes mesures, i en treure-la a llum es constatà [2] que estava tota malmesa. L'escultor Pere Jou feu una nova imatge, que és la que avui presideix el temple.

L'antic retaule de la Concepció, del 1544, obra de Jaume Forner, el 1915 es va traslladar a la capella de l'Hospital de Sant Joan de Sitges i se'n va substituir la talla central, d'una Mare de Déu, per una de Sant Joan, patró de l'aleshores nou hospital. El retaule, que fa 4,7 x 3,5 metres, va ser restaurat el 2009.[3]

Exvot mariner

Les pintures murals del cambril de la Verge són obra de l'artista sitgetà Agustí Ferrer Pino (1884-1960), que les va pintar el 1919.

Porxo dels pobres

A l'església, també hi destaquen [4] les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna, els exvots, vaixells o quadres que pengen a l'escala del cambril de la Mare de Déu i el pas de Setmana Santa. A l'exterior, al Porxo dels poetes s'hi exhibeix una col·lecció de textos en ceràmiques decorades.

També hi destaca un pingüí dissecat, regalat com a exvot al santuari el 1865 pel científic sitgetà Bartomeu Puig de Galup, qui atribuí haver pogut salvar la vida durant una forta tempesta al Cap d'Hornor a la Verge del Vinyet. Puig de Galup va ser un dels participants de la Comissió científica del Pacífic (1862-1866), enviada pel Govern espanyol a l'Amèrica del Sud.[5]

Història

[modifica]

Els fèrtils terrenys que envolten l'actual Santuari del Vinyet s'han dedicat des de sempre a l'explotació agrícola. Entre els segles I i V dC, hi va haver una vila romana. Un cop desaparegut l'imperi romà, s'inicià la decadència d'aquesta vil·la, però segurament va seguir-hi havent una casa de camp, una masia, amb pagesos que explotaven agrícolament camps, molts d'ells dedicats al conreu del vi. Eren un lloc amb vinyes dit el Vinyet. Per altra banda era un lloc molt ben comunicat, per on passaven dos camins, un que portava de Sitges a la Geltrú i un altre que era un dels que unia Sitges amb Ribes i Vilafranca del Penedès. La història del Vinyet com a capella destinada al culte de Maria, començà a l'edat mitjana. L'ermita està documentada des del 1174. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Vinyet, del segle XII-XIII.

Porxo dels poetes

El santuari del Vinyet es troba documentat des de l'època medieval. L'edifici actual és del segle xviii, i s'hi conserven alguns vestigis d'etapes anteriors, com la inscripció de l'any 1552 a la porta lateral d'accés.[1] L'inici de les obres va fer-se l'any 1727 i el 2 d'agost del 1733 es va beneir el temple. El 1822 es va col·locat la imatge de la Verge, flanquejada per les d'un àngel i la de l'esclau moro que, segons la lleganda, va trobar-la treballant la vinya. L'any 1886 es remodelà la façana, afegint-hi les quatre columnes de la portada amb la cornisa. El campanar es va reformar el 1872. L'any 1886 es va construir la plaça que hi ha al costat de l'església, un projecte de reforma urbanística que dirigí Jaume Sunyer i Juncosa i que es va inaugurar el 5 d'agost de 1887. A l'esquerra, i adossat externament a la nau de l'església, hi ha el «porxo dels pobres» de construcció moderna, que conté plafons de ceràmica amb poemes.[1]

El 21 de juliol de 1936, amb motiu de l'esclat de la guerra civil, un grup d'exaltats d'esquerres van saquejar el santuari, destrossant bona part de la decoració i la imatgeria del temple, incloses les figures de l'àngel i l'esclau moro, mentre que la Verge va poder ésser salvada enterrant-la a correcuita. Després de la guerra, el temple va ser objecte d'una sèrie de reparacions per tal de retornar-li el seu aspecte original.[6]

Vista interior del temple

La Celebració

[modifica]

El dia de la Mare de Déu del Vinyet és el 5 d'agost. S'hi celebren misses en honor de la Mare de Déu i hi ha diferents actes durant el mateix dia. Antigament el dia era festiu a Sitges i els sitgetans i els habitants dels pobles del voltant anaven a passar la tarda a la fira que es posava al voltant de l'ermita. El dia acaba amb el llançament d'un petit castell de focs. Tot i que avui dia no és festiu, el fet que la celebració sigui durant el mes d'agost fa que els sitgetans i estiuejants continuïn assistint.

Referències literàries

[modifica]

En el porxo dels Poetes situat en el lateral esquerre del santuari, s'hi poden trobar reproduïts en ceràmica els poemes de diversos autors: Oració a la Verge del Vinyet, de Trinitat Catasús, Estrella de la mar de Rita Benaprès, La Verge del Vinyet de J. A. Ricard i Forment, A la Mare de Déu del Vinyet de David Jou i Preludi al cambril de Salvador Soler i Forment. Es pot, doncs, llegir algun o tots aquests textos a la part de fora. El següent és un poema de Salvador Soler i Forment:

«
El Vinyet sota la pluja
Santa Mare de Déu, ves qui diria
que us festegem el dia cinc d'agost,
quan el Vinyet és una floralia
i bull el sol fins que és gairebé post,
perquè venim aquí plens de mullena
per uns camins que semblen rierals
i hem d'encertar l'íntima novena
amb llamps i trons que sonen com timbals,
mes res no pot al cor portar feresa
estant el vostre soli tan a prop:
vós que he volgut que no sigués malmesa
ni una vinya del pla, i han fet arrop
tots els raïms: sumolls i ulls de llebre,
carinyena, xarel·lo, macabeu
vós que ens mireu sens moure la palpebra,
de fit a fit, i amorosiu la veu
per endolcir la quietud interna;
Verge dels ceps, dels ordis i dels blats:
ompliu a dolls l'anímica cisterna
i en pluges lleus torneu les tempestats.[7][8]
»

Els goigs

[modifica]

Els primers goigs coneguts dedicats a l'advocació són del segle xviii (Goigs de la Gloriosa i Benaurada Verge Maria del Vinyet de Sitges Barcelona: Estampa de Pau Piferrer, 1726) i consten de set estrofes. Després de diverses reedicions, la guerra del Francès causà que als goigs s'hi afegissin quatre estrofes més, que feien referència a la contesa, i agraïen la intercessió de la Mare de Déu, que havia estalviat Sitges dels estralls bèl·lics. La primera edició datada d'aquesta versió es publicà a Vilanova, a la impremta de Tomàs Pina, el 1821. Aquests goigs s'han reeditat contínuament fins a l'actualitat.

En paral·lel, la impremta de Pau Piferrer, abans esmentada, publicà el 1743 unes Coblas en elogi, y alabansa de la miraculosa imatge de N. Senyora del Vinyet en lo Terme de Sitjas [sic]. Aquests goigs s'esplaiaven considerablement sobre la llegenda la troballa de la marededéu, elogiaven l'església a ella dedicada, destacaven la intercessió de Maria en favor d'estèrils i parteres, i l'auxili de les campanes del santuari als mariners i pescadors en destret. Es publicaren, encara, dos goigs diferenciats més, aquests en castellà. Uns foren publicats el 1815 per Miguel Puigrobí; i uns altres (per la barcelonina llibreria de "los Sucesores de Font) el 1868.[2][9]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mare de Déu del Vinyet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
  2. 2,0 2,1 Casanova i Giner, Santiago. «Els goigs de Nª. Sª. del Vinyet de Sitges». A: XXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. vol. II. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1988, p. 353-364. ISBN 8429729089. 
  3. Sierra, Roland «Un retaule molt poc conegut». Diari de Vilanova, 19-06-2009 [Consulta: 1r abril 2016].
  4. «Fitxa del santuari, al web Catalonia Sacra». [Consulta: 7 setembre 2017].
  5. admin. «História del Pinguino disecado de la Ermita del Vinyet Sitges» (en espanyol europeu), 11-07-2019. Arxivat de l'original el 2024-01-19. [Consulta: 19 gener 2024].
  6. admin. «Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla», 28-12-2018. Arxivat de l'original el 2024-01-19. [Consulta: 19 gener 2024].
  7. Soldevila i Balart, Llorenç, 2009. Comarques barcelonines. Geografia Literària, núm. 1. Barcelona: Editorial Pòrtic. ISBN 9788498090826. Pàg. 135.
  8. Salvador Soler, Càntic del Vinyet i altres poemes, pàg. 28.
  9. «Poemes i Goigs a la Mare de Déu del Vinyet de Sitges». [Consulta: 2022].

Enllaços externs

[modifica]