Sardignaïta
Sardignaïta | |
---|---|
Fórmula química | BiMo₂O₇(OH)·2H₂O |
Epònim | Sardenya i naming region (en) |
Localitat tipus | Punta de Su Seinargiu, Sarroch, Ciutat metropolitana de Càller, Sardenya, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 5,7797(7) Å; b = 11,567(1) Å; c = 6,3344(8) Å; β = 113,360(9)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | p21/m |
Color | groc clar |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 4,82 g/cm3 (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2008-040 |
Any d'aprovació | 2008 |
Símbol | Sdi |
Referències | [1] |
La sardignaïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de l'illa de Sardenya, a Itàlia, on es troba la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La sardignaïta és un òxid de fórmula química BiMo₂O₇(OH)·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És una espècie estretament relacionada amb la gelosaïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19350.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Punta de Su Seinargiu, a la localitat de Sarroch de la ciutat metropolitana de Càller (Sardenya, Itàlia), on es troba en forma de cristalls prismàtics prims de fins a 1 mm de longitud en filons de quars dins d'una roca granítica. També ha estat descrita a l'àrea de Roßkar - Nördliche Zillerscharte, al districte de Zell am See (Salzburg, Àustria). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Sardignaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2022].