Alatxa

Alatxa
Sardinella aurita
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	198581
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Clupeiformes
Família	Clupeidae
Gènere	Sardinella
Espècie	Sardinella aurita ; Valenciennes, 1847
Nomenclatura
Sinònims	Alosa senegalensis (Bennett, 1831); Clupanodon pseudohispanica (Poey, 1860); Clupea allecia (Rafinesque, 1810); Clupea aurovittata (Swainson, 1838); Clupea caeruleovittata (Richardson, 1846); Clupea venulosa (Steinitz, 1927); Meletta mediterranea (Valenciennes, 1847); Sardinella anchovia (Valenciennes, 1847); Sardinella aurita mediterranea (Valenciennes, 1847); Sardinella aurita terrasae (Lozano-Rey, 1950);

L’alatxa (Sardinella aurita) és un peix teleosti de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes semblant a la sardina.^[2]

Morfologia

La talla màxima en els mascles és de 31 cm^[3] i pot arribar als 229 g de pes.^[4]
Presenta un cos fusiforme, allargat i aplanat als costats.
No té línia lateral.
Posseeix dues escates grosses i transparents a cada costat de la base de l'aleta caudal.
La mandíbula inferior és més grossa que la superior.
El ventre està clarament assarjat.
L'aleta dorsal va dirigida cap endavant i és única. L'inici de les pelvianes se situa per darrere del centre d'inserció de la dorsal.
El dors és de color blau i el ventre pren una coloració platejada. Els costats estan travessats per una banda daurada que desapareix ràpidament després de morir. Les aletes són groguenques, vorejades de fosc i presenten una franja daurada longitudinal. A sobre de l'opercle hi sol haver una taca fosca característica.
Es diferencia de la sardina per tenir l'opercle llis amb una sola estria i la vora de l'obertura branquial amb dos bonys.^[5]

Reproducció

Té lloc a l'estiu, quan la temperatura superficial és màxima. Els ous són pelàgics.^[6]

Alimentació

Els adults mengen zooplàncton (sobretot de crustacis i larves), mentre que els exemplars immadurs prefereixen el fitoplàncton.^[7]

Hàbitat

És un peix pelàgic costaner que forma bancs molt nombrosos. La seua distribució batimètrica va des de la superfície fins als 350 m.^[8] Durant l'estiu és quan es troba més a prop del litoral.

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Gibraltar fins a Saldanha Bay -Sud-àfrica-), a l'Atlàntic occidental (des de Cape Cod -Estats Units- fins a l'Argentina, incloent-hi les Bahames, les Antilles, el Golf de Mèxic i el Carib), la mar Mediterrània (més abundant a la part meridional) i la mar Negra.^[9]

Costums

Pot formar bancs amb altres petits pelàgics com la sardina.^[6]

Pesca

Es pesca de nit amb arts de cercle. El banc és atret per la llum. El seu interès comercial no és tan gran com el dels altres clupeids. La talla comercial és a partir dels 15 cm.^[6]

Ús gastronòmic

És molt rar trobar-la als mercats, llevat dels de les Illes Balears on es pesca especialment. Es comercialitza fresc o envasat.^[10]

Observacions

Té una longevitat de 7 anys.^[11]

Referències

↑ BioLib (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ Whitehead, P.J.P. i T. Wongratana, 1986. Clupeidae. p. 199-204. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodriguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma, Itàlia. 513 p. Preparado con el financiamento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 85.
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Pàgina 85.
↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
↑ Whitehead, P.J.P., 1990. Clupeidae. p. 208-227. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 1.
↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units.
↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO species catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
↑ Beverton, R.J.H., 1963. Maturation, growth and mortality of clupeid and engraulid stocks in relation to fishing. Cons. Perm. Int. Explor. Mer, Rapp. p.-v. Réun. 154:44-67.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alatxa

[1] BioLib (anglès)

[2] The Taxonomicon (anglès)

[3] Whitehead, P.J.P. i T. Wongratana, 1986. Clupeidae. p. 199-204. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.

[4] Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodriguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma, Itàlia. 513 p. Preparado con el financiamento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.

[5] Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 85.

[XavierMas-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Pàgina 85.

[7] Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.

[8] Whitehead, P.J.P., 1990. Clupeidae. p. 208-227. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 1.

[9] Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units.

[10] Whitehead, P.J.P., 1985. FAO species catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.

[11] Beverton, R.J.H., 1963. Maturation, growth and mortality of clupeid and engraulid stocks in relation to fishing. Cons. Perm. Int. Explor. Mer, Rapp. p.-v. Réun. 154:44-67.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]