Sarfa
Despatxos a Begur | |
Dades | |
---|---|
Tipus | Societat limitada |
Història | |
Creació | 1921 |
Fundador | Narcís Ribot, Antoni Font i Josep Artigas |
Activitat | |
Àmbit | Transport públic |
Governança corporativa | |
Seu | |
Treballadors | 149 (2010)[1] |
Entitat matriu | Moventis |
Indicador econòmic | |
Ingressos totals | 15.329.000 euros (2009)[1] |
Lloc web | compras.moventis.es/ca |
La Sarfa és una empresa de transport de viatgers de les comarques gironines,[2] amb seu administrativa i tallers situats a Begur des del 2008, quan va deixar la seva cotxera de Palafrugell.[3]
Va ser fundada el 9 de setembre de 1921[2] per tres socis, Narcís Ribot, de Sant Feliu de Guíxols, Antoni Font, de Llagostera, i Josep Artigas en fusionar les seves empreses d'autobusos. Les sigles dels quals donaren lloc al nom de l'empresa: Societat Anònima Ribot, Font i Artigues, tres noms que segons Josep Pla «semblen tres fantasmes, perquè de fet hi ha ben poca gent que sàpiga de qui es tracta»[4] amb un capital de 505.000 pessetes i deu vehicles.[5]
Es dedica al transport de viatgers per carretera dins la zona de la Costa Brava, Girona, el seu enllaç amb la ciutat de Barcelona i a realitzar qualsevol servei discrecional amb circuits per tot Europa. Així mateix també fa el serveis urbans de Palamós-Calonge, Castell d'Aro Platja d'Aro S'Agaró-Santa Cristina d'Aro-Sant Feliu de Guíxols i Figueres-Roses-Cadaqués, així com una línia regular que connecta la Costa Brava amb l'aeroport del Prat.[6] El 2011 disposa d'un centenar de busos amb una capacitat que va des dels setze fins als 63 passatgers.
L'any 2000, la companyia va ser adquirida pel grup Sarbus,[7] i l'any 2009 va ser integrat en el grup Moventia, format per sis empreses de transport de viatgers per carretera: Sarbus, Casas, Sarfa, Ategsa, Autobusos de Lleida i La Vallesana. El 2008 va traslladar les seves antigues instal·lacions del carrer de Torres Jonama de Palafrugell al Polígon Riera d'Esclanyà de la veïna Begur.[5][8]
« | Amb el darrer autobús de la S.A.R.F.A. de la vigília solen arribar les senyoretes dedicades a les passions de l'amor. | » |
— Josep Pla[9] |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vilar, Albert «Sarfa vol convertir-se en la millor opció de mobilitat per a tots els sectors gironins». El Punt, 31-01-2010, pàg. 28.
- ↑ 2,0 2,1 «Sarbus - Sarfa» (en castellà). TransporteBcn.es. [Consulta: 18 maig 2016].
- ↑ Vilar, Albert «Sarfa ha començat les obres per marxar de Palafrugell a Begur». VilaWeb, 17-10-2006.
- ↑ Pla, Josep. El meu País. Barcelona: Destino, 1968 (2009), p. 592. ISBN 9788423304660.
- ↑ 5,0 5,1 Comas, Ure «90 anys en moviment». El Punt Avui, 02-10-2011, pàg. 7.
- ↑ «Sarfa manté l'enllaç directe Costa Brava-Aeroport del Prat». Ràdio Sant Feliu, 08-09-2012. [Consulta: maig 2016].
- ↑ «Sarbús compra Sarfa per 3.000 milions i lidera ara el sector d'autobusos». La Xarxa, 10-03-2000.
- ↑ Vilar, Albert ««Estem creant una nova Sarfa». El gerent de Sarfa creu que l'empresa encara té molt marge per créixer a tots els nivells i que els vols de baix cost els beneficien». El Punt, 31-01-2010, pàg. 29.
- ↑ Pla, 1968 (2009), p. 677.
Bibliografia
[modifica]- Fradera, Josep Maria «Viatge amb SARFA i literatura». L'Avenç, 5-2010, pàg. 52-55.