Sarroca (Baén)
Tipus | entitat singular de població i masia ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Lleida | |||
Comarca | Pallars Sobirà | |||
Municipi | Baix Pallars ![]() | |||
Població humana | ||||
Població | 1 (2023) ![]() | |||
Geografia | ||||
Altitud | 1.431,13 m ![]() | |||
Codi INE | 25039002300 ![]() | |||
Codi IDESCAT | 2503900023400 ![]() | |||
Sarroca és una antiga caseria, actualment masia aïllada, del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. El 2013 tenia 2 habitants.[1]
Està situada a llevant de Baén, al sud-sud-est de Sant Sebastià de Buseu i a migdia de la caseria de Castellnou de Peramea. Sarroca té capella pròpia, depenent de Sant Andreu de Baén.
Una mica allunyada a ponent del poble, a l'altra banda de la vall, hi ha l'antiga església romànica de Sant Joan de Solans.
Etimologia
[modifica]Com els altres Sarroca que hi ha a Catalunya, procedeix de l'expressió llatina ipsa rocca (la roca), fent referència al lloc on es trobava emplaçat l'antic poble. És, doncs, un topònim romànic d'origen medieval.
Història
[modifica]Edat contemporània
[modifica]Pascual Madoz dedica un esment en el seu Diccionario geográfico... a Sarroca dins l'article corresponent a Baén, i l'anomena erròniament Sarroca de Barrabes. Només hi diu que Sarroca compta amb 1 veí (cap de casa) i 10 ànimes (habitants).[2]
Comunicacions
[modifica]Mena a Sarroca la pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en quasi 8 quilòmetres. Des d'aquest poble cal emprendre cap al sud per una altra pista, que en uns 6 quilòmetres més duu fins a les restes del poble de Buseu. Encara, des d'aquest poble cal seguir cap al sud-sud-est la pista que mena a Sarroca.
Referències
[modifica]- ↑ Dades demogràfiques a www.municat.gencat.cat.
- ↑ Madoz 1847.
Bibliografia
[modifica]- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. III, pàg. 301. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs
[modifica]- Sarroca en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- Web de l'Ajuntament de Baix Pallars Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine..