Sbacchiïta

Sbacchiïta
Fórmula química	Ca₂AlF₇
Epònim	Massimo Sbacchi (en)
Localitat tipus	Fumarola B5, Ottaviano, complex volcànic Somma-Vesuvi, Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,665(2) Å; b = 6,993(1) Å; c = 9,566(2) Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pnma
Color	incolor
Macles	no observades
Exfoliació	no observada
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,08(2) g/cm3 (mesurada); 3,116 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,379(4) nβ = 1,384(4) nγ = 1,390(4)
Birefringència	δ = 0,011
Angle 2V	mesurat: 83° (2), calculat: 85,1°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2017-097
Símbol	Scc
Referències

La sbacchiïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el nom en honor de Massimo Sbacchi (n. 1958), biòleg i col·leccionista de minerals, pel seu llarg estudi dels minerals fumaròlics.

Característiques

La sbacchiïta és un halur de fórmula química Ca₂AlF₇. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el 2019. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba químicament relacionada amb la carlhintzeïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al departament de química de la Universitat de Milà, amb el número d'exemplar: 2017-01.

Formació i jaciments

Va ser descoberta en una fumarola fòssil de l'erupció de 1944, concretament a la fumarola B5, al complex volcànic Somma-Vesuvi, a Nàpols (Campània, Itàlia). Posteriorment també ha estat descrita en altres fumaroles del mateix Vesuvi, sent aquest complex volcànic l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.