Carlhintzeïta

Carlhintzeïta
Cristalls de carlhintzeïta de la localitat tipus
Fórmula química	Ca₂[AlF₆]F·H₂O
Epònim	Carl Hintze
Localitat tipus	mina Cornelia, Hagendorf, Waidhaus, Alt Palatinat, Bavària, Alemanya
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CB.45
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CB.45
Dana	11.6.7.1
Heys	8.6.15
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,485Å; b = 6,983Å; c = 9,305Å; α = 91,14°; β = 104,85°; γ = 90,0°
Color	incolor
Macles	sempre maclada per rotació en {101}
Exfoliació	no observada
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	subvítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,86 g/cm³ (mesurada); 2,89 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,411 nβ = 1,416 nγ = 1,422
Birefringència	δ = 0,011
Pleocroisme	non-pleochroic
Angle 2V	mesurat: 77°, calculat: 78° to 86°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1978-031
Any d'aprovació	1979
Símbol	Chz
Referències

La carlhintzeïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom per Pete J. Dunn, Donald R. Peacor i B. Darko Sturman en honor del Dr. Carl Adolf Ferdinand Hintze (1851-1916), professor de mineralogia i director de l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Breslau.

Característiques

La carlhintzeïta és un halur de fórmula química Ca₂[AlF₆]F·H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de petits cristalls aplanats de color blanc en grups radials oberts.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carlhintzeïta pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolitionita, criolita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita i yaroslavita.

Formació i jaciments

Es troba en mineralitzacions de fosfats en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a strengita, rockbridgeïta, pirita i apatita. Va ser descoberta l'any 1979 a la mina Cornelia, a Hagendorf (Waidhaus, Bavària, Alemanya).