Schizopolis

Schizopolis
Fitxa
Direcció	Steven Soderbergh
Protagonistes	Steven Soderbergh; Betsy Brantley; David Jensen
Producció	John Hardy; John Re
Guió	Steven Soderbergh
Música	Cliff Martinez; Steven Soderbergh
Fotografia	Steven Soderbergh
Muntatge	Sarah Flack
Productora	Universal Pictures; .406 Production
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1996
Durada	96 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Pressupost	250.000 dòlars
Descripció
Gènere	Comèdia experimental

Schizopolis és una comèdia experimental estatunidenca de Steven Soderbergh estrenada el 1996. El director es posa ell mateix en escena així com la seva dona de l'època, Betsy Brantley, en una pel·lícula totalment delirant i satírica i que no segueix en absolut un argument lineal.

La pel·lícula va ser presentada el 13 de setembre de 1996 al Festival Internacional de Cinema de Toronto.

Argument

Schizopolis és una pel·lícula sobre el llenguatge a través de la història d'un home, del que li agradaria ser i de la seva dona....

Repartiment

Steven Soderbergh: Fletcher Munson/Dr. Jeffrey Korchek
Betsy Brantley: La Sra. Munson/ Belle n°2
David Jensen: Elmo Oxygen
Mike Malone: T. Azimuth Schwitters
Eddie Jemison: L'home de les xifres sense nom
Scott Allen: L'home dretà
Katherine La Nasa: Diane
Silas Cooper: L'home de la parella misteriosa
Liann Pattison: La dona de la parella misteriosa
Sarah Soderbergh: la filla de Fletcher Munson
Peter Soderbergh: Lester Richards

Al voltant de la pel·lícula

Soderbergh ha volgut verdaderament fer una pel·lícula amb molt petit pressupost. Per exemple David Jensen que interpreta el personatge d'Elmo Oxygen és igualment el director de càsting de la pel·lícula. A més, hi ha alguns membres de la seva família al càsting: la seva filla Sarah Soderbergh, i el seu pare Peter Soderbergh.
La pel·lícula no implica cap crèdit. Hi ha just algunes informacions de copyright al final de la pel·lícula.
El personatge principal encarnat pel mateix Soderbergh, treballa per a T. Azimuth Schwitters, l'amo d'una companyia d'"estil de vida" i de "religió" anomenada Eventualism.
El personatge de Lester Richards és una referència al director americà Richard Lester, que Steven Soderbergh considera com el seu mentor i del qual és seguidor.
Schizopolis va ser rodada durant nou mesos,^[1] des del març de 1995. Comptà amb un pressupost de només 250.000 dòlars.
La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cannes com una sorpresa, el 18 de maig de 1996,^[2] on va ser mal rebuda. Això va impulsar els cineastes a afegir la introducció i la conclusió inspirades en el teatre de Cecil B. DeMille com a manera de considerar que la pel·lícula era "irònica i d'autoservei".^[3]
Les crítiques sobre la pel·lícula són mesclades; va rebre una qualificació del 59% en la revisió de Rotten Tomatoes,^[4] i "revisions mixtes o mitjanes" a Metacritic.^[5]

Referències

↑ Mottram, James. «The Sundance Kids: How the Mavericks Took Back Hollywood». Macmillan, 15-05-2007.
↑ McCarthy, Todd. «Schizopolis», 28-05-1996.
↑ John Hardy, Schizopolis Criterion Collection commentary track, chapter 42.
↑ Schizopolis a Rotten Tomatoes (anglès)
↑ Schizopolis a Metacritic.

[auto-1] Mottram, James. «The Sundance Kids: How the Mavericks Took Back Hollywood». Macmillan, 15-05-2007.

[2] McCarthy, Todd. «Schizopolis», 28-05-1996.

[3] John Hardy, Schizopolis Criterion Collection commentary track, chapter 42.

[4] Schizopolis a Rotten Tomatoes (anglès)

[5] Schizopolis a Metacritic.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]