Schmidtea mediterranea
 Schmidtea mediterranea | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Ordre | Tricladida |
| Família | Dugesiidae |
| Gènere | Schmidtea |
| Espècie | Schmidtea mediterranea  Benazzi, Baguñà, Ballester, Puccinelli & Del Papa, 1975 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Schmidtea mediterranea és una espècie de triclàdide dugèsid que viu al sud d'Europa i a Tunísia.[2] És un model pels estudis de regeneració i desenvolupament de teixits.[3][4]
Distribució
[modifica]Schmidtea mediterranea es troba en algunes àrees costaneres i illes de l'oest del Mediterrani: Catalunya, Menorca, Mallorca, Còrsega, Sardenya, Sicília i Tunísia.[5][6][7][8][2]
Reproducció
[modifica]Aquesta espècie presenta dos tipus de reproducció: sexual anfimíctica i asexual fissípara.[9] La majoria de les poblacions de Schmidtea mediterranea són diploides.
Aquells individus que es reprodueixen per fissió presenten una translocació heteromòrfica entre el primer i el tercer cromosoma, afectant un únic cromosoma de cada parell.[5][6][7] Les poblacions diploides de reproducció asexual es troben únicament a Catalunya i a les illes Balears. A Menorca es troba una població triploide també asexual.[1]
Es coneix una població triploid de reproducció sexual a l'illa de Sardenya.[10]
Immortal
[modifica]Les planàries de Montjuïc (a les basses del viver municipal dels Tres Pins) i de Menorca són diploides, però presenten una translocació entre els cromosomes 1 i 3, tan sols en un cromosoma de cada parell, fet que probablement impedeix les meiosis normals, aquests animals superen aquesta situació reproduint-se per fissió.[11] Es reprodueixen partint-se en trossos, cadascun dels quals dona vida a un nou exemplar. La població de Barcelona és l'origen de gairebé totes les planàries estudiades en una vintena de laboratoris del món. Els científics volen aprendre d'elles com regenerar un òrgan complet a partir d'un tros. Tres Pins i unes basses de Menorca són els únics reductes coneguts en els quals aquests animals encara viuen fora dels laboratoris.[12]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Eva M Lázaro, Abdul Halim Harrath, Giacinta A Stocchino, Maria Pala, Jaume Baguñà, Marta Riutort. Schmidtea mediterranea phylogeography: an old species surviving on a few Mediterranean islands?. BMC Evolutionary Biology 2011, 11:274.
- ↑ 2,0 2,1 Abdel Halim Harrath, Mohamed Charni, Ronald Sluys, Fathia Zghal & Saida Tekaya «Ecology and distribution of the freshwater planarian Schmidtea mediterranea in Tunisia». Italian Journal of Zoology, 71, 3, 2004, pàg. 233–236. DOI: 10.1080/11250000409356577.
- ↑ Salo E, Baguñà J: Regeneration in planarians and other worms: New findings, new tools, and new perspectives. Journal of Experimental Zoology 2002, 292(6):528-539.
- ↑ Reddien PW, Sanchez-Alvarado A: Fundamentals of planarian regeneration. Annu Rev Cell Dev Biol 2004, 20:725-757.
- ↑ 5,0 5,1 Benazzi M, Baguñà J, Ballester R, Puccinelli I, Papa RD: Further Contribution to the Taxonomy of the Dugesia lugubris-polychroa Group with Description of Dugesia mediterranea n. sp. (Tricladida, Paludicola). Bolletino di zoologia 1975, 42(1):81-89.
- ↑ 6,0 6,1 Ribas M: Cariologia, sistematica i biogeografia de les Planaries d'aigues dolces al Països Catalans. 1990.
- ↑ 7,0 7,1 Baguñà J. Carranza S, Pala M, Ribera C, Giribet G, Arnedo M, Ribas M, Riutort M: From morphology and kariology to molecules. New methods for taxonomical identification of asexual populations of freshwater planarians. A tribute to Professor Mario Benazzi. Italian Journal of Zoology 1999, 66:207-214.
- ↑ De Vries EJ, Baguñà J, Ball IR: Chromosomal polymorphism in planarians and the plate tectonics of the western Mediterranean. Genetica 1984, 62:187-191.
- ↑ Benazzi M, Baguñà J, Ballester R: First report on an asexual form of the planarian Dugesia lugubris s. l. Lincei - Rendiconti Scienze Fisiche, Matematiche e Naturali, XLVIII:282-283.
- ↑ Casu S, Pala M, Vacca RA: Distribuzione geografica in Sardegna di planarie d'acqua dolce appartenenti alla specie "Dugesia (S.) polychroa" e "Dugesia (S.) mediterranea". Boll Soc Sarda Sc Naturali 1982, 21:177-184.
- ↑ Riutort, Marta. Llibre Verd de Protecció d’Espècies a les Balears. Govern de les Illes Balears, 2015, p. 207-212. ISBN 978-84-606-8723-8.
- ↑ «Barcelona mima la seva exclusiva colònia de cucs 'immortals'». El Periódico, 05-05-2013.