Gerhard Schröder

Gerhard Schröder
Biografia
Naixement	(de) Gerhard Fritz Kurt Schröder ; 7 abril 1944 (80 anys); Mossenberg-Wöhren (Tercer Reich)
Membre del Bundestag
	18 octubre 2005 – 24 novembre 2005 – Clemens Bollen → ; Legislatura: setzena legislatura del Bundestag
Membre del Bundestag
	17 octubre 2002 – 18 octubre 2005 ; Legislatura: quinzena legislatura del Bundestag
President del Partit Socialdemòcrata
	12 març 1999 – 21 març 2004 ; ← Oskar Lafontaine – Franz Müntefering →
7è Canceller Federal d'Alemanya
	27 octubre 1998 – 22 novembre 2005 ; ← Helmut Kohl – Angela Merkel → ; Membre del gabinet: Cabinet Schröder I (en) , Cabinet Schröder II (en)
Membre del Bundestag
	26 octubre 1998 – 17 octubre 2002 ; Legislatura: catorzena legislatura del Bundestag
President del Bundesrat
	1r novembre 1997 – 27 octubre 1998 ; ← Erwin Teufel – Hans Eichel →
Ministre-president de la Baixa Saxònia
	1990 – 1998 ; ← Ernst Albrecht – Gerhard Glogowski →
Membre del Bundestag
	29 març 1983 – 1r juliol 1986 ; Legislatura: desena legislatura del Bundestag ; Electe a: eleccions federals alemanyes de 1983
Membre del Bundestag
	4 novembre 1980 – 29 març 1983 ; Legislatura: novena legislatura del Bundestag ; Electe a: eleccions federals alemanyes de 1980
Membre del Landtag de Baixa Saxònia
Dades personals
Residència	Berlín
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Göttingen
Activitat
Lloc de treball	Hannover ; Bonn
Ocupació	advocat, escriptor de no-ficció, lobbista, consultor, polític, canceller d'Alemanya
Ocupador	Nord Stream AG ; Rosneft ; N M Rothschild & Sons
Partit	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (1963–)
Membre de	Comissió Trilateral ; Acadèmia de Ciències de Rússia
Gènere	Autobiografia
Participà en
maig 2005	Conferència Bilderberg de 2005
23 maig 2004	eleccions presidencials alemanyes de 2004
23 maig 1999	eleccions presidencials alemanyes de 1999
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2006) Entscheidungen ;
Família
Cònjuge	Kim So-yeon (2018–); Doris Schröder-Köpf (1997–2018); Hiltrud Schwetje (1984–1997); Anne Taschenmacher (1972–1984); Eva Schubach (1968–1972)
Pares	Fritz Schröder i Erika Vosseler
Germans	Lothar Vosseler
Parents	Lothar Vosseler, germà uterí
Cronologia
5 novembre 2017	Paradise Papers
Premis
	(28 octubre 2017) Orde del Lleó Blanc; (2016) Ludwig Erhard Prize for Publications in Economics (en) ; (24 febrer 2006) ciutadà honorari de Hannover; (14 juny 2005) doctor honoris causa per la Universitat de Göttingen; (4 abril 2005) doctor honoris causa per la Universitat de Màrmara; (juny 2003) doctor honoris causa per la Universitat Estatal de Sant Petersburg; (30 desembre 2002) doctor honoris causa per la Universitat Tongji; (2002) doctor honoris causa per la Universitat Tongji; (2002) Orde de l'Àguila Blanca; (30 juny 1999) Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya; (1966) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; Premi Heinrich Albertz de la Pau; orde de l'Àguila Daurada; ciutadà honorari de Cheb; Orde Nacional del Mèrit; Orde del Velló d'Or; Cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica; Medalla d'Honor de la Baixa Saxònia; Quadriga; Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú; gran orde de la Reina Helena; Orde de la Creu de Terra Mariana de 1a classe; Gran Creu de l'Orde de l'Estrella de Romania; Premi Alemany dels Mitjans ;
	Signatura
Lloc web	gerhard-schroeder.de…

Gerhard Fritz Kurt Schröder (Mossenberg-Wöhren, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 7 d'abril de 1944) és un polític alemany del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya que va ser cap de govern o canceller d'Alemanya (en alemany Bundeskanzler) entre els anys 1998 i 2005. És un amic íntim de Vladímir Putin.^[1]

Llicenciat en dret, va ser president de les joventuts de l'SPD entre els anys 1976 i 1980. El 1990 guanyà les eleccions regionals a la Baixa Saxònia i fou ministre-president del land fins al 1998.^[2]

Guanyà les eleccions federals alemanyes de 1998 davant el seu contrincant del CDU Helmut Kohl per majoria simple i fou nomenat canceller gràcies al pacte de govern amb Els Verds.^[3] El 2002 va ser capaç de revalidar el seu mandat després de l'empat tècnic del SPD i la CDU a les eleccions federals alemanyes de 2002. Tot i perdre 47 escons en aquelles eleccions, l'augment d'Els Verds li va permetre mantenir la coalició de govern que el va portar a un segon mandat com a canceller d'Alemanya.^[4] En aquest segon mandat es va oposar a la Invasió de l'Iraq de 2003 i hagué de fer front a la greu crisi econòmica que va provocar la desfeta del partit socialdemòcrata alemany a diverses eleccions locals i regionals. El 2005 Schröder va convocar anticipadament les eleccions federals alemanyes de 2005 que va perdre enfront d'Angela Merkel.^[2]

Relació amb Putin

Unes setmanes després de jubilar-se com a canceller, va rebre encàrrecs honorífics molt lucratives en empreses d'estat russes com ara «senyor del gasoducte»^[5] Nord Stream AG, la banca Rosneft i Gazprom, recomanat per Vladímir Putin, que considera com un amic personal.^[1] La seva posició russòfila i el fet que va refusar distanciar-se'n encara l'abril 2022, en plena guerra d'Ucraïna, li va fer perdre molta simpatia.^[1] Unes seccions de l'SPD van demanar la seva exclusió del partit.^[6] La seva lleialtat incondicional devers son amic Putin va suscitar sospites que seria sotmès a kompromat, recullit pels serveis secrets russos.^[7] L'abril 2022 el parlament europeu el va amenaçar de sancions econòmiques i el parlament alemany li va treure uns privilegis al qual tenia dret com a excanceller.^[8] El canceller i president del partit aleshores, Olaf Scholz, va prendre una posició ambivalent.^[5] Accepta que perdi privilegis, però Scholz troba que sancions econòmiques serien exagerades com que seria massa humiliar Schröder.^[9] Per la seva participació en l'empresa de gas rus, va rebre el malnom «GasGerd», un joc de paraules amb el mot alemany per a forn de gas (Gasherd).^[10]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Bennhold, Katrin «The Former Chancellor Who Became Putin’s Man in Germany [L'escanceller que va esdevenir l'home de Putin a Alemanya]» (en anglès). The New York Times, 23-04-2022. ISSN: 0362-4331.
↑ ^2,0 ^2,1 «Gerhard Schröder». Gran Enciclopèdia Catalana.
↑ «Adéu a Helmut Kohl». Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 10 abril 2016].
↑ «Schröder repeteix mandat». Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 10 abril 2016].
↑ ^5,0 ^5,1 Weimer, Wolfram. «Pipeline-Schröder, von Biden entmachtet [Schroeder del gasoducte, desapoderat per Biden]» (en alemany). n-tv Nachrichten, 08-02-2022. [Consulta: 26 maig 2022].
↑ Ismar, Georg «Schon 14 Anträge für Parteiausschlussverfahren eingegangen» (en alemany). Der Tagesspiegel, 28-04-2022. ISSN: 1865-2263.
↑ Streib, Daniel «Was steckt hinter Gerhard Schröders Putin-Treue? [Què s'amaga darrera la lleialtat a Putin de Gerhard Schröder]». Badische neueste Nachrichten, 01-03-2022.
↑ Serra, Gemma C. «Schröder, l’excanceller sense sobresou ni despatx». El Punt Avui (ed. Girona), 21-05-2022, pàg. 25.
↑ Doll, Nikolaus «Gegen EU-Sanktionen – Warum Scholz seine Hand über Gerhard Schröder hält [Contra sancions eurpees – Perquè Scholz protegeix Gerhard Schröder]». Die Welt.
↑ «Plakate hängen überall in Deutschland: Satire macht sich über "GasGerd" Schröder lustig [Tot arreu a Alemanya hi ha cartells. La satira es mofa sobre "Gerd Forn de Gas"]» (en alemany). RTL, 28-04-2022. [Consulta: 26 maig 2022].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerhard Schröder

Gerhard Schröder - Lloc web oficial (anglès)

Precedit per: Helmut Kohl	Canceller d'Alemanya 1998-2005	Succeït per: Angela Merkel
Precedit per: Ernst Albrecht	Ministre-President de la Baixa Saxònia 1990-1998	Succeït per: Gerhard Glogowski
Precedit per: Oskar Lafontaine	President del SPD 1999-2004	Succeït per: Franz Müntefering

[bennhold-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Bennhold, Katrin «The Former Chancellor Who Became Putin’s Man in Germany [L'escanceller que va esdevenir l'home de Putin a Alemanya]» (en anglès). The New York Times, 23-04-2022. ISSN: 0362-4331.

[enc-2] 2,0 ^2,1 «Gerhard Schröder». Gran Enciclopèdia Catalana.

[3] «Adéu a Helmut Kohl». Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 10 abril 2016].

[4] «Schröder repeteix mandat». Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 10 abril 2016].

[ntv-5] 5,0 ^5,1 Weimer, Wolfram. «Pipeline-Schröder, von Biden entmachtet [Schroeder del gasoducte, desapoderat per Biden]» (en alemany). n-tv Nachrichten, 08-02-2022. [Consulta: 26 maig 2022].

[6] Ismar, Georg «Schon 14 Anträge für Parteiausschlussverfahren eingegangen» (en alemany). Der Tagesspiegel, 28-04-2022. ISSN: 1865-2263.

[7] Streib, Daniel «Was steckt hinter Gerhard Schröders Putin-Treue? [Què s'amaga darrera la lleialtat a Putin de Gerhard Schröder]». Badische neueste Nachrichten, 01-03-2022.

[8] Serra, Gemma C. «Schröder, l’excanceller sense sobresou ni despatx». El Punt Avui (ed. Girona), 21-05-2022, pàg. 25.

[9] Doll, Nikolaus «Gegen EU-Sanktionen – Warum Scholz seine Hand über Gerhard Schröder hält [Contra sancions eurpees – Perquè Scholz protegeix Gerhard Schröder]». Die Welt.

[10] «Plakate hängen überall in Deutschland: Satire macht sich über "GasGerd" Schröder lustig [Tot arreu a Alemanya hi ha cartells. La satira es mofa sobre "Gerd Forn de Gas"]» (en alemany). RTL, 28-04-2022. [Consulta: 26 maig 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)