Sebastià Alberich i Jofré
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juliol 1897  Barcelona |
| Mort | 1967 (69/70 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | esperantista, agent de viatges |
Sebastià Alberich i Jofré (Barcelona, 7 de juliol de 1897 – febrer de 1967) va ser un esperantista i agent de transports català.
Vida
[modifica]Va néixer a Barcelona el 7 de juliol de 1897, ciutat on va residir tota la seva vida. Va tenir tres germans, també esperantistes: Josep (1904-1995), Frederic (1908-2008) i Tomàs (1914-1999).[1][2] Casat amb Pilar Molins Tomàs, va tenir dos fills, Everest i Nil. Va tenir mes germans, Ricard, Albert i Maria
Activisme esperantista
[modifica]
Va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el 1911 i al llarg de la seva vida va dur a terme moltes funcions dins del moviment esperantista.[3] A nivell internacional va ser membre de la Lingva Komitato.[3] També va ser president de la Kataluna Esperanto-Federacio i secretari dels Jocs Florals Internacionals.[2] Juntament amb els seus germans, també esperantistes, va formar part de l'associació cultural de la Vila de Gràcia Paco kaj Amo (‘Pau i Amor’), una de les associacions esperantistes més importants a l'època.[4] Per allà hi van passar, entre d'altres, Domènec Massachs i Ramon Fernández Jurado.[5][6] Va ser amic de Jesús Paluzie.
Fent servir el pseudònim Saljo, Sebastià Alberich va escriure històries originals en esperanto i també un gran nombre de traduccions i ressenyes per a la revista Kataluna Esperantisto.[2] És autor de l'obra Elements de la llengua Esperanto (1937) i traductor, juntament amb Eduard Capdevila, de diferents obres de Santiago Rusiñol per a l'antologia de literatura catalana Kataluna Antologio, com ara La morfinulo, La studento o La Barcelona brokantejo.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Forpasoj». Esperanto de UEA, Juliol-Agost 2008, pàg. 166.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Marco Botella, Antonio. Esperanto en Katalunio (1887-1987) (en esperanto). Barcelona: Barcelona Esperanto-Centro, 2005.
- ↑ 3,0 3,1 Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.
- ↑ Alcalde Villacampa, Javier. Esperanto i anarquisme: els orígens (1887-1907). Barcelona: Malcriàs d'Agràcia, 2022, p. 72. ISBN 9788409391417.
- ↑ Marin, Dolors. Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario en España. Ariel, 2010.
- ↑ Fernández Jurado, Ramon. Memòries d'un militant obrer (1930-1942). Barcelona: Hacer, 1987.
- ↑ Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font. Història de l'esperanto als Països Catalans (en català i esperanto). Barcelona: Associació Catalana d'Esperanto, 2010. ISBN ISBN 978-84-936728-6-7.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- OMAGO MEMORE AL S-ro. SEBASTIÀ ALBERICH JOFRÉ Arxivat 2015-12-25 a Wayback Machine. Boletín de la Hispana Esperanto-Federacio 32 (168) Juliol-Agost 1968, pàg 18.