Vés al contingut

Sergi Rodríguez López-Ros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2017)
Plantilla:Infotaula personaSergi Rodríguez López-Ros
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de l'Institut Cervantes Roma
2012 – 2019 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiArtur Juncosa i Carbonell i Joan Martínez Porcell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, periodista, historiador, filòsof, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Abat Oliba Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Creu d'Or de l'Orde Civil de la Solidaritat Social[1]

Sergi Rodríguez López-Ros (Barcelona, 21 de novembre de 1970) és un periodista,[2] filòsof i historiador català.[3]

Biografia

[modifica]

Va graduar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Ramon Llull.[4]

Com a membre del Servei exterior, va participar en els acords bilaterals de l'Instituto Cervantes entre Espanya i la Santa Seu,[5] Itàlia,[6] San Marino[7] i el Sobirà Orde de Malta.[8] A través de l'ambaixador dels Països Baixos davant la Santa Seu, Jaume de Borbó­-Parma i Orange-Nassau, va contribuir al trasllat del bastó de comandament de Guillem I d'Orange-Nassau.[3] El 2016 va descobrir la tomba del cardenal Joan Margarit i Pau a Santa Maria del Po­polo de Roma.[2]

El 2020 fou nomenat acadèmic correspondent[9] de la Reial Acadèmia de la Història[10] i, el 2021, acadèmic estranger de l'Acadèmia de Ciències de Bolonya.[11] És vicerrector de la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona i membre de la Comissió Permanent de la Xarxa Vives d'Universitats.[12] També va ser sotscap de premsa a l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, redactor fundador de l'Agència Catalana de Notícies i cap de premsa de l'arxidiòcesi de Barcelona.[2] Ha format part del GRIC (Groupe de Recherche Islamo-Chretien), amb seu a París.[13]

Fites

[modifica]

Entre les fites de recerca destaquen la formulació de la definició d’identitat gitana, la localització de quatre documents inèdits i la tomba (1484) del tractadista renaixentista Joan Margarit,[14] la localització de l’antiga Jueria d’Alcañices (1484-1719),[15] la localització de les cadenes arrabassades per Carles V a la Jornada de Tunis (1535),[16] la localització del bastó de comandament de Willem van Oranje (1574),[17] del llibre ‘‘Cartas para el ejercicio de la oración mental’’ (1676) de Miguel de Molinos decomissat per la Inquisició,[18] el procés inèdit contra el Orden Constantiniana a Sevilla (1708-1711),[19] la descodificació de la regalia del ‘‘Retrato del Infante Don Carlos’’ (1731) del Palacio Real de La Granja, la primera biografia del militar antinapoleònic Pablo Muñoz de la Morena (1769-1848),[20] la primera biografia del fundador de l’associacionisme obrer catòlic Carlo Gastini (1833-1902),[21]la primera biografia de Ángel Rodríguez de Prada, únic espanyol director de l’Observatori Vaticà (1859-1935),[22] el descobriment de l'agermanament entre els regiments The Royal Lancers británico y Arapiles espanyol (1908) i de la tomba de la poeta avantguardista Margarita Ferreras (1964),[23] així com el primer recull de mesures europees antiracistes contra el poble gitano (1997), l'estudi de viabilitat per a la creació del European Monitoring Centre on Racism and Xenophobia (1996), la localització de gitanos de Catalunya compensables per la Swiss Bankers Association per haver estat emprats per la força per empreses durant el nazisme (2000), l'obertura del primer centre de docència del castellà a Albània (2012), l'organització del primer cicle acadèmic sobre els vincles d'Espanya i l’Sovirà Orde de Malta (2013)[24] i la signatura dels primers acords d'Estat en matèria acadèmica entre Espanya i l’Vaticà[25] (2014).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Concessió de la Creu d'Or de l'Orde Civil de la Solidaritat Social».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Val, Eusebio. «Margarit. El cardenal oblidat». La Vanguardia p. 54, 14-02-2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 Val, Eusebio. «El bastó de Guillem d'Orange». La Vanguardia p. 12, 03-07-2017.
  4. ↑ Rodríguez López-Ros, Sergi. ROMIPÉN. LA IDENTITAT GITANA. Aproximació filosòfica a la identitat de les persones de cultura gitana (tesi). Universitat Ramon Llull. La Salle, 2009-07-03. 
  5. ↑ «El Instituto Cervantes enseñará español a los funcionarios del Vaticano».
  6. ↑ «Camera.it - XVI Legislatura - Lavori - Resoconto stenografico dell'indagine conoscitiva per singola Commissione».
  7. ↑ «El Instituto Cervantes de Roma difundirá la cultura española en San Marino» (en castellà). La Vanguardia, 20-06-2017.
  8. ↑ «El Instituto Cervantes de Roma firma un acuerdo con la Orden de Malta», 14-01-2016.
  9. ↑ «Académicos Correspondientes en España» (en castellà). [Consulta: 13 febrer 2021].
  10. ↑ Gil Andrés, Carlos. «"El Estado puede repartir organismos autónomos entre las provincias pobres"» (en castellà). La Opinion de Zamora, 02-03-2020. [Consulta: 13 febrer 2021].
  11. ↑ «Ingreso en la Accademia delle Scienzie di Bologna | UAO CEU».
  12. ↑ «La Comissió Permanent». Xarxa Vives d'universitats.
  13. ↑ «Gric International | GRIC - Groupe de Recherche Islamo Chrétien». Arxivat de l'original el 2021-01-31. [Consulta: 25 gener 2021].
  14. ↑ Plantilla:Cite bweb
  15. ↑ «Los judíos de “La Raya” de 1492 a 1719». www.laopiniondezamora.es.
  16. ↑ «Las cadenas ganadas con galletas y arcabuces». www.larazon.es.
  17. ↑ «PressReader.com - Your favorite newspapers and magazines.». www.pressreader.com.
  18. ↑ «La embajada de España ante la Santa Sede acoge la presentación de sus Cartas para el ejercicio de la oración mental». www.alfayomega.es.
  19. ↑ «La Orden Constantiniana de San Jorge». www.boe.es.
  20. ↑ «El olvidado héroe alistano Pablo Muñoz». www.boe.es.
  21. ↑ «La desconocida historia del pionero de la Formación Profesional». www.larazon.es.
  22. ↑ «Ángel Rodríguez de Prada, director del observatorio astronómico del Vaticano en el siglo XIX-XX».
  23. ↑ «La olvidada poeta alistana Margarita Ferreras». www.boe.es.
  24. ↑ «El trabajo de la Orden en el mundo, en 100 fotografías». www.orderofmalta.int.
  25. ↑ «El Instituto Cervantes enseñará español a los funcionarios del Vaticano». www.cervantes.es.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sergi_Rodríguez_López-Ros&oldid=34324653»