Joan Margarit i Pau

Joan Margarit i Pau
Biografia
Naixement	1422 ; Girona
Mort	21 novembre 1484 (61/62 anys); Roma
Sepultura	Basílica de Santa Maria del Popolo
Cardenal prevere Santa Balbina
	17 març 1484 – 21 novembre 1484 (mort) ; ← Girolamo Basso della Rovere – Juan de Vera →
Cardenal prevere San Vitale
	15 novembre 1483 – 17 març 1484 ; ← Ferry de Clugny – Giovanni Conti →
Bisbe de Girona
	23 setembre 1461 – 21 novembre 1484 (mort) ; ← Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia – Berenguer de Pau → ; Diòcesi: bisbat de Girona
Bisbe d'Elna
	23 març 1453 – 23 setembre 1461 ; ← Galceran Albert – Antoni de Cardona i de Pallars → ; Diòcesi: bisbat d'Elna
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Bolonya
Activitat
Ocupació	sacerdot, diplomàtic, historiador
Consagració	23 de març de 1453
Proclamació cardenalícia	15 de novembre de 1483; per Sixt IV
Participà en
26 agost 1484	conclave de 1484

Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484^[1] i també des de 1483 cardenal. Fou un home de confiança dels reis Joan II i Ferran el Catòlic, home clau del bàndol reialista durant la Guerra Civil catalana, protegint Joan el Sense Fe i Joana Enríquez durant el Setge de la Força Vella^[2] i participant en la defensa del Setge de la Bisbal d'Empordà en 1465.^[3]

Fill de Joan Margarit i de Peguera i de Caterina de Pau, estudià a Itàlia i, durant la segona meitat del segle xv va tenir una presència activa a Itàlia: va ser cardenal, però també ambaixador d'Alfons el Magnànim davant el rei de França, ambaixador de Joan II en el congrés de Màntua, ambaixador de Ferran el Catòlic davant el Senat venecià, per acabar sent nunci papal per a la Corona d'Aragó.

Va morir a Roma i fou enterrat provisionalment a l'església de Santa Maria del Popolo: la voluntat de Margarit era que les restes fossin portades a la Catedral de Girona, però el trasllat mai no és feu. El 2016, el periodista i filòleg Sergi Rodríguez López-Ros afirma creure haver trobat la tomba de Joan Margarit i Pau a la referida església romana.^[4]

Fou un literat que va marcar el pas de l'estètica medieval a la renaixentista, va escriure diverses obres en llatí com els Paralipomena Hispaniae i la Corona Regum, un tractat de pedagogia dedicat a Ferran el Catòlic. Definit fins i tot com el gironí internacionalment més influent de tots els temps, és considerat com un dels més importants representants de l'humanisme a Catalunya.

Sobresurt també com a promotor d'obres d'art. Es creu que va impulsar la realització del sepulcre del seu oncle, el bisbe Bernat de Pau (capella de sant Honorat de la Catedral de Girona) una obra molt representativa de l'escultura del gòtic tardà. El seu escut figura també en un extraordinari frontal d'altar que es conserva al tresor de la mateixa Catedral de Girona i on Joan Margarit hi apareix representat als peus de la Mare de Déu.

Referències

↑ Molina i Figueras, Joan. «L'horitzó estètic d'un humanista català». A: Mariàngela Vilallonga, Eulàlia Miralles, David Prats. El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista: actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006. Mariàngela Vilallonga, Eulàlia Miralles, David Prats, 2006, p. 42-43. ISBN 8882655121.
↑ Brian Tate, Robert. Joan Margarit i Pau (en anglès). Manchester University Press, 1986, p. 42. ISBN 0719012155.
↑ Martínez Ferrando, Jesús Ernesto. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria, 1936, p. 78.
↑ Vial, Eusebio «Hallada la tumba del catalán que pudo ser Papa en 1484». La Vanguardia, 14-02-2016.

Enllaços externs

Biografia Arxivat 2010-06-08 a Wayback Machine. en la pàgina web Studia Humanitatis de la Universitat de Girona
Del diari El Punt de Girona: presentació de l'edició de la CORONA REGUM
Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 372-375 [Consulta: 30 setembre 2013].
«Joan Margarit i Pau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] Molina i Figueras, Joan. «L'horitzó estètic d'un humanista català». A: Mariàngela Vilallonga, Eulàlia Miralles, David Prats. El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista: actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006. Mariàngela Vilallonga, Eulàlia Miralles, David Prats, 2006, p. 42-43. ISBN 8882655121.

[2] Brian Tate, Robert. Joan Margarit i Pau (en anglès). Manchester University Press, 1986, p. 42. ISBN 0719012155.

[3] Martínez Ferrando, Jesús Ernesto. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria, 1936, p. 78.

[4] Vial, Eusebio «Hallada la tumba del catalán que pudo ser Papa en 1484». La Vanguardia, 14-02-2016.

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	DLC (1) GEC (1)