Sergio Vilar Báguena
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 juny 1935 ![]() València ![]() |
Mort | 22 octubre 1998 ![]() Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | sociòleg ![]() |
Sergio Vilar Báguena (València, 18 de juny de 1935 - Barcelona, 22 d'octubre de 1998) va ser un sociòleg i escriptor valencià.[1]
Biografia
[modifica]Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de la Sorbona de París, va exercir com a professor d'ambdues matèries en aquest centre universitari. Autor de nombrosos articles i col·laboracions, va ser secretari de redacció de la revista Destino i Papeles de Son Armadans, dirigida per l'escriptor i premi Nobel, Camilo José Cela. Amb Cela va col·laborar en la revista trimestral El Extremali. Va ser col·laborador de diversos mitjans de comunicació: La Vanguardia, Mundo Diario, El País i Diario 16.
Militant de esquerres durant el franquisme, va treballar en la coordinació dels diversos partits socialistes, fonamentalment amb el Partit Socialista d'Euskadi, el Partido Socialista Popular i els diversos grups que constituirien posteriorment el Partit dels Socialistes de Catalunya. Durant la clandestinitat va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), i després del seu trasllat a Catalunya, va fer el propi en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), referent català del PCE. Va col·laborar a les pàgines culturals del setmanari comunista, Mundo Obrero. Durant la seva militància comunista va discrepar obertament dels mètodes analítics i organitzatius interns, optant en 1978 per donar-se de baixa com a militant.[2] Després d'intentar infructuosament obtenir plaça com a catedràtic a diverses universitats, va continuar escrivint. En 1986 va rebre el Premi Espejo de España per La década sorprendente. 1976-1986, un estudi sobre la transició espanyola.[3] Va morir a l'hospital de la Vall d'Hebrón d'una malaltia cardíaca el 22 d'octubre de 1998.[4]
Obres
[modifica]- La década sorprendente. 1976-1986
- La oposición a la dictadura, 1939-1969
- El poder está en la calle (1968), pel que hagué d'exiliar-se a França
- Cuba, socialismo y democracia (1973)
- La naturaleza del franquismo (1977)
- El viaje y la utopía (1985)
- La universidad, entre el fraude y la irregularidad (1987)
- El futuro de la cultura (1988)
- El disidente (1981)
- Por qué se ha destruido el PCE (1986).
- Carta abierta al Rey Juan Carlos (1991),
- La nueva racionalidad: comprender la complejidad con métodos transdisciplinarios (1997)
Referències
[modifica]- ↑ «Sergio Vilar Báguena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sergio Vilar (1936-1998) a filosofia.org
- ↑ Sergio Vilar obtuvo el Espejo de España con una historia global de la transición, El País, 17 de febrer de 1986
- ↑ El sociólogo Sergio Vilar muere en Barcelona a los 63 años, El País, 24 d'octubre de 1998
Enllaços externs
[modifica]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Santiago Lorén Esteban Memoria parcial |
Premi Espejo de España 1986 |
Succeït per: Xavier Rubert de Ventós El laberinto de la hispanidad |
- Escriptors valencians contemporanis en castellà
- Premis Espejo de España
- Sociòlegs de València
- Escriptors de València
- Morts a Barcelona
- Escriptors catalans del sud contemporanis en castellà
- Comunistes valencians
- Polítics de València
- Científics de València
- Científics valencians contemporanis
- Científics catalans del sud contemporanis
- Militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya
- Sociòlegs catalans del sud contemporanis