Serra del Desert de les Palmes
| ||||
| Tipus | muntanya serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Plana Alta (País Valencià) | |||
| ||||
| Serralada | Sistema Mediterrani Català | |||
| Característiques | ||||
| Cims | Pic de Bartolo | |||
| Altitud | 729 m | |||
| Material | Calcari | |||
La serra del Desert de les Palmes o Desert de les Palmes[1] és una alineació muntanyosa del País Valencià. Es troba al litoral de la Plana Alta, a la vora de Castelló de la Plana i Benicàssim.[2]
El nom de "Desert de les Palmes" prové de la presència d'una congregació carmelitana, orde que denomina "desert" a un lloc aïllat, allunyat de les temptacions mundanes, on es retiraven ermitans o ascetes dedicats a la vida meditativa espiritual. La segona part del nom és deguda a l'abundància del margalló (Chamaerops humilis), l'única palmera endèmica d'Europa.[3]
Es tracta d'una serra litoral paral·lela a la costa, situada en la zona més elevada de la Plana Alta, i marca la frontera entre el Pla de Cabanes al nord i la Plana de Castelló al sud. El seu cim és el pic de Bartolo, abans conegut com a munt de Sant Miquel,[3] amb 729 m sobre el nivell del mar; destaca també la Creu del Bartolo monument religiós erigit primer al mateix pic i després a prop.[3] Un altre element orogràfic singular és la falla que apareix al voltant del Castell de Montornés (Benicàssim).[4]
Tant la serra del Desert de les Palmes com la serra de les Santes formen part d'un plec anticlinal de materials del paleozoic.[4] És un dels dos únics llocs de la província de Castelló on apareixen les pissarres, que, amb el seu to negrellós, i juntament amb la roca roja del Triàsic, la grisenca del Juràssic i Cretaci, i el verd dels pins, doten la serra d'un ventall de colors impactants.[4][3]
Presenta un típic clima mediterrani amb un fort període de sequera durant l'estiu i amb pluges màximes a la tardor.
Parc natural
[modifica]Junt amb la serra de les Santes,[5] la serra del Desert de les Palmes constituïx el Parc Natural del Desert de les Palmes,[3] un paratge de 3.200 hectàrees[4] que va ser declarat parc natural pel govern valencià el 16 d'octubre de 1989.[4]
Flora
[modifica]La vegetació del parc natural es troba en un estat de regeneració a conseqüència dels greus incendis que va sofrir entre 1985 i 1992,[3] però tot i així encara és molt interessant. El sòl existent permet el creixement de l'alzina surera i de la carrasca, però a causa de la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència és molt escassa. També hi ha arbusts com l'arboç, el marfull, el matapoll, l'aladern i canyes (Arundo donax).
Fauna
[modifica]La fauna de la serra és variada destacant el gripau llevador, el llangardaix ocel·lat, el lludrió ibèric la colobra d'escala entre els rèptils i amfibis. La població d'aus és molt rica destacant l'àguila cuabarrada, el xoric, el tallarol esparverenc, el xot, el mussol, el mussol banyut o el dux entre les rapaços. També són comuns la perdiu, la tórtora, la tallareta, el Jynx torquilla o el corb.
Llocs d'interès
[modifica]La presència de la congregació carmelita ha dotat a la zona de dos importants monuments com són el Monestir antic i el Monestir nou. Degut a les necessitats econòmiques que sorgiren a finals del segle xix en la congregació carmelitana, es començà a produir una beguda a partir de diverses plantes de la serra anomenada licor carmelità.
A més, en el parc es troba un patrimoni arquitectònic important com les runes del Castell de Montornés (Benicàssim) i del de Miravet que daten de l'època musulmana,[4] l'ermita de les Santes (1617).[3][4] També cal destacar-hi el Castell Vell i l'Ermitori de la Magdalena,[3] lloc on es trobava antigament la ciutat de Castelló de la Plana i al qual acudixen els veïns de la capital en romeria de les canyes durant les festes de la Magdalena des de l'any 1378.[4]
També s'hi ubica el Centre de Conservació de la Tortuga Mediterrània, a prop del monestir carmelita actual.[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Vicenç M. Rosselló i Verger, Toponímia, geografia i cartografia
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Plana web oficial». Arxivat de l'original el 2010-03-25. [Consulta: 2 desembre 2009].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Fullet oficial del parc Arxivat 2012-01-12 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Fullet oficial del parc[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Plana oficial:llocs d'interès». Arxivat de l'original el 2010-03-25. [Consulta: 2 desembre 2009].
Enllaços externs
[modifica]