Llevant (Mallorca)

Llevant
	Punta de n'Amer des de l'aire
Tipus	Comarques de les illes Balears i les Pitiüses
Localització
	39° 38′ 36″ N, 3° 20′ 23″ E / 39.6433°N,3.3397°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Illa	Mallorca
Capital	Manacor
Població humana
Població	81.685 (141 hab./km²)
Geografia
Superfície	579,31 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Limita amb	Migjorn ; Pla de Mallorca
Identificador descriptiu
Codi postal	07570, 07580, 07500, 07530, 07540, 07560, 07687 i 07550
Fus horari	Hora Central Europea

Llevant és una comarca mallorquina que comprèn l'est de l'illa de Mallorca. Inclou els municipis d'Artà, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera.

Medi físic

Geografia

Els paisatges del Llevant de Mallorca es caracteritzen per una combinació única de turons i muntanyes, penya-segats, platges de sorra, badies i camps fèrtils, tots concentrats en un espai relativament reduït dins l'illa. Aquesta regió presenta turons suaus de pedra calcària, modelats al llarg del temps per l'acció del vent, el clima i la pluja.

La Serra Artana, situada a la península nord-oriental de Mallorca, és el massís més alt i compacte de les Serres de Llevant, amb cims destacats com la Talaia Freda (561 metres) i el Bec de Ferrutx (519 metres). A més de la seva superfície, el Llevant de Mallorca amaga formacions subterrànies significatives, com les Coves del Drac, situades a 25 metres de profunditat, i les Coves dels Hams, que arriben fins als 30 metres sota terra.

La costa nord-oriental ofereix diverses badies i platges reconegudes, com Cala Millor, sa Coma i s'Illot, que han evolucionat de ser indrets poc coneguts a destinacions turístiques populars.

Platges

La comarca del Llevant destaca per la seva costa variada, oferint opcions per a diferents preferències, des de zones turístiques amb serveis complets fins a espais naturals més tranquils.

Al municipi d'Artà, es troba la platja de sa Canova, una extensió de sorra verge envoltada de dunes i vegetació autòctona. A la Colònia de Sant Pere, la platja de s'Estanyol ofereix un ambient més familiar amb aigües tranquil·les. Altres cales com Cala Torta i Cala Mitjana són conegudes per la seva bellesa natural i aigües cristal·lines.

Capdepera compta amb platges com Cala Mesquida, caracteritzada per les seves dunes i aigües clares, i Cala Agulla, una de les més populars de la zona per la seva proximitat a Cala Rajada i els seus serveis. Cala Gat i Cala Son Moll són altres opcions que combinen bellesa natural i accessibilitat.

A Son Servera, Cala Millor destaca per la seva àmplia oferta turística i una platja de sorra fina que s'estén al llarg de diversos quilòmetres. Cala Bona, amb el seu port pesquer, ofereix un ambient més tranquil i tradicional. Altres platges com Es Ribell i Sa Marjal són menys concorregudes i mantenen un entorn més natural.

Sant Llorenç des Cardassar ofereix la platja de sa Coma, amb una àmplia franja de sorra i aigües poc profundes. Cala Moreia, també coneguda com s'Illot, és una altra platja popular amb serveis turístics.

Finalment, al municipi de Manacor, es troben cales com Cala Anguila i Cala Mendia, conegudes per les seves aigües turqueses i entorn natural. Portocristo ofereix una platja urbana amb tots els serveis, mentre que Cala Varques és una cala verge accessible només a peu o per mar, apreciada pels qui busquen un entorn més salvatge.

Clima

El Llevant de Mallorca presenta un clima mediterrani caracteritzat per hiverns breus, suaus i humits, i estius llargs, secs i calorosos. Les zones costaneres experimenten un microclima temperat gràcies a la influència dels vents marins. La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 450 i els 500 mm/m², amb el juliol com a mes més sec (8,8 l/m²) i l'octubre com el més plujós (101,3 l/m²). L'any 1945 es va registrar el màxim històric de 224,3 l/m² d'aigua acumulada.

Durant la primavera, la floració dels ametllers, que comença al gener, domina el paisatge, seguida per altres arbres fruiters al març. L'estiu es caracteritza per la sequera i les altes temperatures, amb escasses precipitacions i una gran afluència de visitants a les zones costaneres. A la tardor, les pluges tornen després de l'estiu, revitalitzant la vegetació i moderant les temperatures, que es fan més fresques al matí i a la nit. Els hiverns són suaus, amb temperatures al voltant dels 10 °C.

Els vents que afecten el Llevant de Mallorca inclouen la Tramuntana, de direcció nord, que es caracteritza per la seva fredor i pot reduir les temperatures de manera notable. El Ponent aporta frescor a l'estiu i pluja a l'hivern, mentre que el Llevant pot ser càlid a l'estiu i provocar tempestes a l'hivern. El Migjorn, procedent del sud, genera calor i humitat. Dels vents derivats, el Gregal sol portar humitat, el Xaloc aporta calor i, ocasionalment, pluja de fang amb sorra del nord d'Àfrica, el Llebeig transporta humitat des de les Açores, i el Mestral dispersa els núvols.

Protecció de la natura

El Parc Natural de la Península del Llevant és una àrea protegida que abasta 21.507 hectàrees, de les quals 16.232 són terrestres i 5.275 marines. Declarat el novembre de 2001, el parc comprèn una diversitat d'hàbitats mediterranis, incloent-hi muntanyes, badies poc alterades, alzinars, ullastrars, pinedes, penya-segats marins, sistemes dunars i zones humides associades a torrents.^[1]

La flora del parc és rica i variada, amb espècies com el garballó (Chamaerops humilis), la mata, la ginesta, l'estepa joana, l'arenaria, la Globularia cambessedesii, la didalera, el Dianthus rupicola ssp. bocchoriana, el Crocus cambessedesii, el Lotus tetraphyllus, l'Erodium richardii, la Paeonia cambessedessi, els xiprells i l'ullastre. També són comuns el pi blanc i arbustos aromàtics com la lavanda, el romaní i l'estepa.

Pel que fa a la fauna, hi ha espècies d'ocells com la gavina corsa (Larus audouinii), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i l'àguila peixetera (Pandion haliaetus). A més, el parc acull la major part de les poblacions de tortugues de terra (Testudo hermanni) presents a Mallorca.

Sant Llorenç
Colònia de Sant Pere
Cala Millor
Garballó a la finca pública d'Albarca, al Parc Natural de la Península del Llevant.

Història

A la comarca de Llevant es troba el jaciment de Ses Païsses, situat a prop de l'estació d'Artà, que data aproximadament del 2000 aC. Forma part de la cultura talaiòtica, coneguda per la construcció de grans edificis de pedra, torres defensives i murs defensius. Les torres, anomenades talaies, han donat lloc al terme talaiot, d'origen àrab. Un altre jaciment significatiu d'aquest període és Capocorb Vell, localitzat al sud de la comarca, que també conserva restes d'assentaments talaiòtics. Les estructures construïdes per aquesta cultura van ser reutilitzades al llarg del temps.

Durant el període de dominació musulmana, el Llevant va ser una regió marcada per l'agricultura intensiva. Els àrabs van introduir sistemes de regadiu que van transformar les terres en zones fèrtils, amb jardins i plantacions de fruites i hortalisses. Aquest llegat agrícola es manté visible en l'actualitat.

Comunicacions

Carreteres

El Llevant compta amb una xarxa de carreteres que inclou vies principals i secundàries que connecten els seus municipis amb la resta de l'illa. La carretera principal de la comarca és la Ma-15, que uneix Palma amb Manacor, Sant Llorenç, Artà, Capdepera i Cala Rajada. Altres carreteres destacades són la Ma-12 (d'Artà al Port d'Alcúdia), la Ma-4020 (Manacor-Portocristo) i la Ma-4030 (Sant Llorenç-Son Servera). A més, hi ha múltiples connexions locals que enllacen diferents punts de la comarca, com la Ma-4040 (Capdepera-Son Servera) i la Ma-4026 (Son Servera-Cala Millor).

Les carreteres de la comarca estan ben asfaltades i en general són fàcilment transitables, facilitant l'accés tant a zones costaneres com interiors. La infraestructura viària inclou també connexions amb carrils bici, especialment a zones turístiques com Cala Millor.

Transport públic

Autobús: La comarca està integrada en la xarxa de transport públic de Mallorca, amb diverses línies que connecten els municipis del Llevant amb Palma i altres zones de l'illa.
Ferrocarril: L'única línia de tren en funcionament al Llevant és la Palma-Inca-Manacor, gestionada per Serveis Ferroviaris de Mallorca. Històricament, hi havia una connexió ferroviària entre Manacor i Artà, inaugurada el 1921 i clausurada el 1977. Actualment, es realitzen reivindicacions per reactivar aquesta línia, amb la proposta d'un tren elèctric.^[2]

Transport marítim: Existeix una connexió regular de ferri entre Cala Rajada i Ciutadella (Menorca), amb una durada aproximada de 55 minuts, operada per Cape Balear.^[3]

Economia

El turisme és la principal activitat econòmica del Llevant de Mallorca, representant aproximadament el 75% del producte interior brut de la comarca. Les destinacions més populars inclouen Cala Rajada i Cala Millor, que són especialment freqüentades per visitants d'Alemanya i el Regne Unit. Altres sectors econòmics com la construcció aporten un 8% al PIB, mentre que l'agricultura i les activitats agropecuàries contribueixen amb un 3,5%, tot i que representen el 11% dels llocs de treball a la regió.

Producció agroalimentària

La producció agroalimentària és una part essencial de l'economia del Llevant de Mallorca. A l'oest de la comarca, especialment a les zones de Sant Llorenç des Cardassar i Manacor, s'estenen amplis camps agrícoles dedicats principalment al conreu de cereals. Aquestes terres conserven les sínies tradicionals, antigament accionades per ases i mules que bombejaven aigua per al regadiu.

Vuit fabricants del Llevant es dediquen a la producció de sobrassada, amb Indicació Geogràfica Protegida, que es fa amb carn de porc seleccionada i assecada a l'aire.^[4] La comarca també destaca per la fabricació de licors, els productes més coneguts es troben el palo, les herbes de Mallorca, el mescladís de matances i l'anís sec.

Una altra contribució notable del Llevant és el fonoll marí (Crithmum maritimum), una planta típica de les zones costaneres, utilitzada històricament com a suplement alimentari pels mariners gràcies al seu alt contingut en vitamina C. El fonoll marí es recol·lecta a l'estiu i es conserva durant mesos, assegurant-ne la disponibilitat com a aliment en llargs viatges marítims.

Viticultura

El Llevant també té una llarga tradició en la producció de vi, iniciada durant l'època romana. La regió va ser reconeguda com a àrea de viticultura el 1993, fet que va impulsar inversions en tecnologies modernes, la plantació de nous ceps i la introducció de varietats viníferes millorades. Els municipis d'Artà, Capdepera i Sant Llorenç formen part de l'àrea de cultiu protegida, reconeguda pel Ministeri d'Agricultura i Pesca el 2001. Els sòls de la regió, amb roca calcària i terra argilenca, proporcionen condicions òptimes per al cultiu de la vinya. Les varietats de raïm negre inclouen Callet, Fogoneu, Ull de llebre, Manto negre, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah, mentre que els vins blancs s'elaboren amb ceps com Chardonnay, Macabeu, Moscatell i Premsal Blanc.^[5]

Indústria i artesania

La indústria i l'artesania representen aproximadament el 24% del PIB de Mallorca, amb una presència moderada al Llevant. No hi ha grans indústries a la comarca, però destaquen activitats com les empreses de grava, la producció de perles i la fabricació de materials de construcció a Manacor i Son Servera. La producció d'objectes de llatra, com senalles i altres peces fetes amb fibres vegetals trenades, és una tradició antiga que es manté viva a Artà i Capdepera.^[6] Manacor és el principal centre de fabricació de mobles de l'illa, amb una oferta que inclou productes tradicionals, dissenys contemporanis i peces exclusives.^[7] La producció de perles artificials és un altre sector clau, amb la marca Perles Majorica establerta a Manacor i Perles Orquidea a Montuïri.

Llocs d'interès

El nucli talaiòtic de l'Hospitalet Vell a la carretera Manacor-Cales de Mallorca, (1800-1500 aC). És especialment notable el talaiot, un tipus de torre amb planta quadrada de la qual la columna mediterrània i la teulada de lloses grans així com una tanca rectangular estan rebudes.
El poblat talaiòtic Ses Païsses a Artà.
L'església cristiana de Son Peretó a la carretera Palma-Artà, cap a final del segle v. Consta d'un baptisme amb dues piques baptismals i la capella.
La torre dels Enagistes a la carretera Ctra. Manacor-Cales de Mallorca, és una construcció de defensa i mansió del segle xiv. Avui l'edifici és seu del museu de Manacor. Les peces d'exposició més notables són el mosaic de tomba de Balèria, mosaic de l'església cristiana de Son Peretó i els mobles de miniatura. Al primer pis hi ha grafits del segle xv fins al segle xviii.
El Molí en Polit, un molí de vent del segle xix a Manacor.
Fàbrica de perles Majòrica.
Coves del Drac (Porto Cristo). És un dels llacs subterranis més grans del món, on s'ofereixen diàriament concerts de música clàssica.
Església parroquial Nostra Senyora dels Dolors de Manacor. Construïda a finals del segle XIX en estil neogòtic per l'arquitecte Gaspar Bennàssar Moner, s'alça al mateix lloc on hi havia esglésies anteriors, la més antiga documentada del 1232 i probablement edificada sobre una antiga mesquita. L'església actual incorpora elements artístics d'artistes locals i estructures de construccions prèvies. El campanar, anomenat Torre Rubí, és l'estructura més alta de la ciutat i un símbol arquitectònic destacat.
Torre de Canyamel a la carretera de Capdepera a Son Servera.
Església de peregrinació Sant Salvador (1832), envoltat dels dominants murs de fortalesa, sobre el cim d'Artà.
Església Nova de Son Servera, obra de Joan Rubió, deixeble d'Antoni Gaudí. D'estil neogòtic, està sense acabar i actualment es destina per a celebracions i actes a l'aire lliure.
El castell de Capdepera, castell del segle XIV.

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Municipi	Població	Superfície km²	Densitat	Altitud	Codi postal	Codi territorial
Artà	8.208 (2023)	139,8	58,72	154	07570	07006	Modifica les dades a Wikidata
Capdepera	12.340 (2023)	54,9	224,69	111	07580	07014	Modifica les dades a Wikidata
Manacor	46.395 (2023)	260,3	178,23	80	07500	07033	Modifica les dades a Wikidata
Sant Llorenç des Cardassar	9.227 (2023)	82	112,55	74	07530 07540 07560 07687	07051	Modifica les dades a Wikidata
Son Servera	11.932 (2023)	42,6	280,36	103	07550	07062	Modifica les dades a Wikidata