Setge de La Vaur (1211)

Setge de La Vaur
Croada albigesa
	; La Vaur La Vaur (França)
Tipus	batalla i setge
Data	Finals de març fins al 3 de maig de 1211
Coordenades	43° 42′ N, 1° 48′ E / 43.7°N,1.8°E
Lloc	La Vaur
Estat	França
Resultat	Victòria dels croats
Bàndols
Croats	Comtat de Tolosa
Comandants
Simó IV de Montfort ; Folquet de Marsella	Giralda de Laurac; Eimeric de Montreal

El setge de La Vaur és una operació militar de Simó de Montfort amb l'ajut de la Companyia Blanca del bisbe Folquet de Marsella, durant les seves campanyes per conquerir el comtat de Tolosa durant la Croada albigesa.

Motius del setge

El 1181, el papa Alexandre III havia encarregat a Enric de Marcy, abat de Claravall i cardenal d'Albano a combatre el catarisme amb el suport del comte Ramon V de Tolosa.

La ciutat de La Vaur, que pertanyia als Trencavell, va ser assetjada per haver donat refugi als càtars i Adelaida, esposa de Roger II Trencavell, finalment va haver d'obrir les seves portes i entregar als dos bisbes càtars que s'havien refugiat allí. Aquests bisbes van d'haver d'abjurar ^[1] i el cardenal d'Albano es va quedar satisfet, sense sospitar que l'heretgia podia esclatar de nou més endavant.

A partir de llavors la ciutat va quedar sota el control dels comtes de Tolosa i l'any 1211 passa a mans d'una vídua, Giralda de Laurac, més coneguda com la Dama Guiralda i la ciutat va tornar a ser un important centre càtar.

Per altra banda, Simó de Montfort acabava de completar la conquesta del vescomtat de Trencavell amb les captures de Menerba, Tèrme i Cabaret, i decideix atacar al comtat de Tolosa. A més, un dels senyors occitans que li havien prestat homenatge, Eimeric de Montreal, germà de Giralda, es va rebel·lar i es va refugiar a La Vaur.

Simó de Montfort té el reforç de les tropes de Pere II de la Chapelle, bisbe de París, i d'Enguerrand III de Coucy, que van vindre a participar en la croada.

El setge

Giralda de Laurac va demanar ajuda al seu senyor, el comte Ramon VI de Tolosa, que l'envia al seu majordom Raymond de Ricaud, amb alguns cavallers i tropes.

Simó de Montfort va arribar a la ciutat amb el seu exèrcit a finals de març del 1211, però les petites dimensions del seu exèrcit no li permet envoltar totalment la ciutat i només la pot atacar per un costat. No va ser fins a l'arrivada de la Germandat Blanca ^[2] que va poder completar el setge.

Un exèrcit de pelegrins alemanys i de Frísia va decidir anar a ajudar els croats però és atacat per Ramon Roger I de Foix al poble de Montgey i és completament destruït.^[1]

Durant el setge La Vaur va aguantant el constant bombardeig dels manganells i de les catapultes i té menjar i aigua suficient per soportar un llarg setge, però finalment es va obrir una bretxa a la muralla que va permetre que els soldats de Simó de Montfort entressin a la ciutat el 3 de maig del 1211.

Conseqüències

Els croats van portar a la foguera a 400 càtars que estaven refugiats a la ciutat i van formar dos grups amb la guarnició que defensava la ciutat.

Per un costat estaven Eimeric de Montreal, que en el passat havia estat lleial a Simó de Montfort però que havia renunciat a la seva paraula per a defensar La Vaur, i vuitanta faïdits. La traïció d'Eimeric es tractava d'un delicte greu i Simó va ordenar el seu degollament i el dels 80 faïdits.

Per una altra banda, estaven Ramon de Ricaud, els soldats enviats de Tolosa com a reforç i els soldats de La Vaur. Com que tots ells només havien obeït el seu senyor, el comte Ramon VI de Tolosa, no podien ser acusats de delicte greu i van ser enviats a la presó i a Carcassona com a presoners de guerra.

El cas de Giralda va ser diferent. Malgrat que era vassalla de Ramon VI i per tant no podia ser acusada de delicte greu, els croats la van considerar heretge per haver ajudat als càtars. Va ser lliurada als croats que la van linxar i després la van ficar lligada dintre d'un pou profund on la van matar llençant-hi pedres a dintre.^[3]

Notes

^ Abjurar: Renunciar amb jurament i d'una manera solemnial (una creença religiosa o una religió).
^ Després de la predicació de Folquet de Marsella, bisbe de Tolosa, una germanor va ser fundada a Tolosa anomenada la Germandat Blanca. Aquesta germanor va enviar un exèrcit de cinc mil homes per donar un cop mà a Simó de Montfort per poder reforçar el setge. Poc després, Folquet va ser expulsat de Tolosa i es va afegir al setge.
^ En la Cançó de la Croada de Guilhem de Tudela es descriu el suplici de la Dama Giralda per part dels càtars:

«Estiers dama Girauda qu'an en un potz gitat,
De peiras la cubriron; don fo dols e pecatz,
Que ja nulhs hom del segle, so sapchatz de vertatz,
No partira de leis entro agues manjat.»

Referències

↑ Marvin, Laurence W. The Occitan War: A Military and Political History of the Albigensian Crusade, 1209–1218 (en anglès). Cambridge University Press, 2008, p. 105. ISBN 1139470140.

Bibliografia

Georges Bordonove. La Tragèdia Càtara (col. Les Grandes Heures de l'Histoire de France, de Gérard Watelet) (en francès). Pygmalion, 1991, p. 462. ISBN 2-85704-359-7. , p 207-212
Dominique Paladilhe. Simon de Montfort (Librairie Académique) (en francès). Perrin, 1988, p. 324. ISBN 2-262-01291-1. , p 141-147
Michel Roquebert. L'Epopée cathare, Tome I, L'Invasion (1198-1212) (en francès). Perrin collection Tempus, 2006. , p 538-560.
Guilhem de Tudela; Meyer, Paul. La chanson de la croisade contre les Albigeois (Cançó de la Croada) (en francès i occità). Renouard, 1875.

[1] Marvin, Laurence W. The Occitan War: A Military and Political History of the Albigensian Crusade, 1209–1218 (en anglès). Cambridge University Press, 2008, p. 105. ISBN 1139470140.

[1]

[2]

[1]

[3]