Setge de Roses (1719)
| Guerra de la Quàdruple Aliança | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Roses (1719) Setge de Roses (1719) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 22 d'octubre a 17 de novembre de 1719 | ||
| Coordenades | 42° 18′ N, 3° 12′ E / 42.3°N,3.2°E | ||
| Lloc | Roses | ||
| Estat | Monarquia Absoluta Borbònica | ||
| Resultat | Victòria espanyola | ||
| Monarquia Absoluta Borbònica i Regne de França | |||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=small}
Front italià | |
Catalunya | |
Irlanda | |
El Setge de Roses de 1719 fou una de les batalles de la Guerra de la Quàdruple Aliança.
Antecedents
[modifica]L'exèrcit francès, sota el comandament de James Fitz-James, va envair el País Basc del Sud, i encara que al principi el seu avanç, no va obtenir resposta, aviat va ser obligat a retrocedir. A l'octubre d'aquest any, la flota britànica prenia Vigo i Pontevedra, mentre Messina queia després del setge que venia patint, la Seu d'Urgell queia en mans franceses en 31 d'agost de 1719.
El setge
[modifica]La ciutadella de Roses fou assetjada per James Fitz-James Stuart,[1] trobant-se els quaranta batallons d'infanteria i seixanta esquadrons de cavalleria el 22 d'octubre a El Voló, arribant en unes hores a Castelló d'Empúries, on establí el campament.[2]
La flota arribà l'1 de novembre,[2] però el mal temps retrassà l'arribada dels vaixells de transport, i el mal temps constant van enfonsar el 6 de novembre els vaixells que duien provisions i munició,[2] i va haver d'aixecar el setge i abandonar la campanya[3] el 17 de novembre.[4]
Conseqüències
[modifica]Valls resistí els embats de la partida del Carrasclet gràcies a la milícia local que seria el germen dels Mossos d'Esquadra i que liderava la família Veciana,[5] mentre la partida de Francesc Bernic era capturada per Josep Anton Martí a La Llacuna.[6] En finalitzar la campanya a finals de la tardor, la guerrilla tornà al Rosselló per preparar la nova campanya. Verboom va posar setge a la Seu d'Urgell en 22 de gener de 1720, que es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Russell, John Russell. History of the principal states of Europe from the peace of Utrecht (en anglès). vol.2. J. Murray, 1826, p. 145.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 de Fitz-James Berwick, 1778, p. 205.
- ↑ Plantavit de la Pause, Guillaume. The life of James Fitz-James, duke of Berwick (en anglès), 1738, p. 472.
- ↑ de Fitz-James Berwick, 1778, p. 206.
- ↑ Catalunya Ràdio, Programa en Guàrdia. 186 - Pere Joan Barceló "Carrasclet" [podcast]. [Consulta: 9 gener].[Enllaç no actiu]
- ↑ Arnabat i Mata, Ramon. Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72. ISBN 8478268758.
- ↑ (en anglès) The Royal Engineers Journal, 13, 1911, pàg. 453 [Consulta: 24 juny 2013].
Bibliografia
[modifica]- de Fitz-James Berwick, Jacques. Mémoires, écrits par lui-même (en francès), 1778.